73a nit de santa llúcia
Jordi Puntí guanya el Sant Jordi amb ‘Confeti’
La 73a edició de la Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes, que organitza Òmnium Cultural, ha tingut lloc per tercer any consecutiu al Teatre Nacional de Catalunya. Hi han estat presents el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, entre moltes altres personalitats del món polític i cultural, com l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
La Nit de Santa Llúcia és la tradicional vetllada en què es fan públics cinc premis literaris importants: el Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia, el Mercè Rodoreda de narrativa, el Josep M. Folch i Torres d’infantil i el Joaquim Ruyra de juvenil. I també es lliuren dos premis no literaris, el de Comunicació Muriel Casals i l’Internacional Joan B. Cendrós.
El 64è premi Sant Jordi de novel·la ha estat per l’obra Confeti, de Jordi Puntí (Manlleu, 1967). L’obra, triada entre 48 originals, està dotada amb 60.000 euros. “És l’antítesi de la biografia del músic Xavier Cugat”, ha explicat Puntí. “Ell va ser un gran fabulador i, a la seva vida, on la realitat no hi arribava, ho feia la ficció.” Perquè l’autor ha volgut mostrar “que una gran part de l’existència humana és una pura ficció”. L’obra transita pel segle XX sencer amb l’excusa de la biografia d’aquest músic “que va estar 73 anys voltant món però mai va deixar de parlar en català”. Han passat 14 anys des de l’anterior novel·la de Puntí, Maletes perdudes.
El 65è premi Carles Riba de poesia ha estat per a Si una emergència, de Mireia Calafell (Barcelona, 1980). L’obra, triada entre 49 originals, està dotada amb 5.000 euros. Als poemes, Calafell explora el sentit d’emergència davant un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata. “Quan parlem de la fi del món parlem de la fi d’un món”, sintetitza la poeta, que ha escrit “uns poemes breus, sense signes de puntuació, molt plàstics”. Calafell va debutar el 2006 amb Poètiques del cos, que va ser premi Amadeu Oller.
El 26è premi Mercè Rodoreda de contes i narracions ha estat per a Perdona’m per desitjar-ho tant, debut de l’actriu de formació Carme Serna (Palma, 1981), que està dotat amb 6.000 euros i triat entre 40 originals. L’obra està formada per 16 històries de dones en moments vitals diferents: infantesa, adolescència i maduresa. “És una reflexió, molt sensual, sobre relacions de parella, familiars, d’amistat..., amb amor, però també amb moltes estelles”, comenta l’autora que es confessa fan de Mercè Rodoreda, com no podia ser d’una altra manera, i del realisme màgic sud-americà.
Els títols guanyadors del Sant Jordi, el Rodoreda i el Riba seran publicats per Proa el febrer vinent.
El 61è premi Josep M. Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per Wen i Long, de Lluís Prats Martínez (Terrassa, 1966). L’obra, triada entre 17 originals, està dotada amb 4.000 euros i la publicarà La Galera el març vinent. Long és un dels cinc dracs mítics xinesos que ensopega amb un nadó abandonat, la Wen, amb qui quedarà unit per sempre. “L’obra parteix de la cançó Paf era un drac màgic”, confessa l’autor. “Els dos protagonistes van recorrent la Xina mil·lenària i les capes socials buscant una família que s’estimi la Wen”, comenta. La novel·la breu té uns diàlegs humorístics i se citen força exemples del ric refranyer xinès.
El 50è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha estat per Ferida, de Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974). L’obra, triada entre 15 originals i dotada amb 6.000 euros, serà publicada per Elastic Books el març vinent. És una història intensa que explora l’autoconeixement i la complexitat de les relacions personals i la redempció partint de la Regina, una noia de 16 anys que, tot i tenir una vida aparentment idíl·lica, ingressa en una clínica acusada d’un crim. “He volgut mostrar el contrast entre la foscor interior i la llum exterior en una noia mentidera i carregada d’un gran sentiment de culpa”, explica l’autora, que és poeta i professora. Aquesta és la seva primera obra per a joves.
Els dos no literaris
El 37è premi Internacional J.B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, ha estat per a la futbolista, Aitana Bonmatí (Sant Pere de Ribes, 1998), pel seu compromís en la defensa de la llengua catalana. També es reconeix la seva tasca per la internacionalització del català en el seu discurs durant la gala de la Pilota d’Or, que va ser retransmès i vist per tot el món. “Aitana Bonmatí és una referent en la defensa, ús i difusió de la llengua catalana i de molts altres valors, sobretot, entre els i les joves”, ha assegurat Xavier Antich. El premi homenatja a un dels cinc fundadors d’Òmnium Cultural, Joan Baptista Cendrós, un gran mecenes que va dedicar el seu patrimoni privat a promocionar i enfortir la cultura catalana.
El premi de Comunicació Muriel Casals, dotat amb 3.000 euros, ha estat per Edicions Cavall Fort, en reconeixement a la història i la resiliència d’un projecte en lluita per la llengua i la cultura catalanes i per la capacitat de connexió amb les generacions més joves a base de continguts de qualitat. L’any 1961 va néixer la revista infantil Cavall Fort, el mateix any que ho va fer Òmnium.
El lliurament de premis
L’acte ha estat presentat per les actrius Anna Barrachina i Meritxell Huertas i la proposta artística que ha acompanyat la gala ha estat dirigida per Israel Solà amb un guió seu i de Carla Rovira.
Com és habitual, els parlaments han fet molt d’èmfasi en la reivindicació de la cultura catalana i, també, en el dret a l’autodeterminació del país. Afortunadament ja no cal exigir la posada en llibertat dels presos polítics, com l’expresident d’Òmnium, Jordi Cuixart, però sí posar el focus en la viabilitat de l’amnistia, que encara s’està tramitant. Un any més, la Nit de Santa Llúcia ha servit de termòmetre de l’estat en què es troben la política, la cultura i la llengua catalanes. Millor que altres anys, però queda clar que no es pot abaixar la guàrdia i cal seguir picant molta pedra.