Mor Anton Carrera, poeta i filòleg

El poeta de Sant Julià de Vilatorta Anton Carrera i Busquets va morir ahir, dijous, a l’edat de 80 anys a causa d’una aturada cardiorespiratòria després d’una intervenció quirúrgica. Al mes d’octubre el Departament de Cultura de la Generalitat, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana li havien retut un homenatge com a Sènior Literari per la seva llarga trajectòria poètica.

Llicenciat en filologia catalana i en belles arts per la Universitat de Barcelona, va dedicar-se a la docència com a professor d’institut i ho va compaginar amb la creació literària. A principis dels setanta va participar en el moviment de la Nova Cançó recitant alguns dels seus poemes i enregistrant diversos discos, com Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974). Al llarg de la seva vida va escriure fins a una quinzena de llibres de poesia, com Poemes (1970) i Tribu (1973), els seus dos llibres de debut i que tenien una intenció lírica i social, i més endavant, ja amb una clara vocació més rigorosa i analítica Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979), Nívia (1981), Tremp d’or (1991) i En llista d’espera (1998), amb el qual va guanyar el premi de poesia catalana Cadaqués a Rosa Leveroni. L’any 1991, a més, va ser proclamat pels Jocs Florals de Barcelona mestre en gai saber.

Per altra banda, també s’havia dedicat a la pintura, havia col·laborat amb el pintor Fidel Bofill i havia fet alguna exposició, com la que va fer l’abril de l’any passat al temple romà de Vic amb una sèrie d’obres sobre seu últim poemari, Aiguaneix (2020).