Art

ART

Exposició retrospectiva de Mari Chordà a Tarragona

Quan va anar a estudiar Belles Arts a Barcelona, sa mare li va exigir que també acabés els estudis de magisteri. “De quadre no en vendràs ni un”, li va sentenciar. Res més lluny de la realitat. L’artista, poeta i activista feminista Mari Chordà (Amposta, 1942) ha estat referent d’un art que es fon amb el feminisme, en una època, la del tardofranquisme, on la lluita en favor de la dona quedava enterrada pel pes de l’opressió. El Museu d’Art Modern de Tarragona va inaugurar ahir l’exposició retrospectiva Mari Chordà... i moltes altres coses, coproduïda pel Macba. Fins al 28 d’abril es podrà visitar a Tarragona i a partir del 5 de juliol el muntatge es traslladarà a Barcelona, on s’ampliarà amb més producció artística. Tots dos museus també publicaran dues obres complementàries sobre aquesta artista “polièdrica”: “Artista, poeta, editora, activista i feminista; és indestriable una cosa de l’altra”, destaca la comissària de l’exposició, Teresa Grandas.

A Chordà se la coneix per haver pintat unes grans vagines i autoretratar-se quan estava embarassada. “En un context difícil va ser capaç de parlar de la sexualitat de la dona, de les relacions sexuals, els fluids corporals, la maternitat, del plaer..., com una manifestació del seu inconformisme”, explicava ahir la comissària. Per què, aquesta dèria per pintar vagines? “Perquè soc una dona”, deia ahir , sense necessitat d’afegir matisos, una Maria Chordà emocionada per exposar a Tarragona, la ciutat a mig camí entre la seva Amposta natal i la Barcelona que l’ha acompanyat en el camí de la vida.

En els últims anys l’artista ha fet públic que va ser víctima de violència de gènere per part del seu exmarit. Un maltractament psicològic i físic que d’una manera o altra ha descarregat en la seva obra. Al museu tarragoní s’hi poden veure desenes de pintures, escultures, llibres i documentació diversa vinculada a la seva trajectòria artística i vital . Hi destaca la peça Disoldre’s, que s’ha recreat per a l’exposició a partir d’una maqueta que havia fet per un mural l’any 1970 però que mai no va dur a terme.

L’exposició Mari Chordà... i moltes altres coses pren el títol del seu primer llibre de poemes, que es va presentar a les Jornades Catalanes l’any 1976, i al qual seguirien altres títols, com Quadern del cos i l’aigua, Locomotora infidel del passat, Umbilicals, i el més recent, No com un so.

El seu compromís amb el feminisme la va portar a obrir, l’any 1968, La Llar a Amposta, un local obert a l’acció cultural i la reivindicació social. I també va formar part del grup de dones que, el 1977, van crear el Bar-Biblioteca La Sal a Barcelona, “un espai sociocultural i poètic però també polític”, va recordar la directora del Macba, Elvira Dyangani, per a qui l’obra de Chordà “és molt contemporània”: “Moltes dones s’hi sentiran identificades”. Amb el mateix nom de La Sal va crear una segell per divulgar obres feministes quan encara no hi havia cap altra editorial semblant al país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa