Mor Joan Anton Benach, el degà dels crítics de teatre i un dels artífex del Mercat de les Flors

Joan Anton Benach (Vilafranca del Penedès, 1936- Barcelona, 2024) , un dels crítics més constants en els difícils anys del teatre en català, ha mort aquesta tarda després d’una llarga malaltia, segons confirmen fonts familiars. Com recorda la biografia d’Àlex Broch, entre el 1979 i el 1983 va ser delegat dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va revitalitzar els museus. En el camp de l’escena, va reactivar el teatre Grec com a festival d’estiu de la ciutat i, va portar figures internacionals com Peter Brook, qui, en buscar un espai no convencional per als seus muntatges, va escollir el Mercat de les Flors. Va ser crític d’El Correo Catalán del 1966 al 1979 i, posteriorment, des del 1985 i fins al 2015 a La Vanguardia, substituint en aquesta capçalera la trajectòria de Xavier Fàbregas. De tracte pròxim i informal, la seva ironia era llarga i puntualment escandalosament sarcàstica, com els seus cabells esbullats.

Juntament amb el seu company inseparable (Gonzalo Pérez de Olaguer) compartien afició pel teatre i pel tennis. Ells van esdevenir els degans de la crítica a Catalunya i van ser motors de moltes propostes de difusió teatral. Gràcies a ells, es va reprendre la segona i tercera època dels Premis de la Crítica, que organitza la plataforma de crítics recomana.cat des del 2015.

Aquest esperit innovador també el va exercir des d’una incipient i nova televisió en català dins la programació de Televisió Espanyola a Miramar amb programes com Tot Art (1976-1979) o una sèrie documental dedicada als museus de Catalunya i les Illes.

Com a estudiós ha publicat una biografia sobre Hernández Pijuan, així com nombrosos articles en revistes especialitzades, com ara Assaig de Teatre i ADE, i en llibres i monografies teatrals sobre J. M. de Sagarra o Carles Santos, o sobre el repertori teatral català, com L’hora bona de l’activisme sectorial, un guió-síntesi del teatre dels anys seixanta i setanta recollit al llibre col·lectiu La revolució teatral dels setanta (2010). Amb el llibre Ball de garses va guanyar el premi Joan Santamaria 1980 de narració.

Espectador incansable, sovint acompanyat per la seva parella, va veure la reactivació del teatre a Catalunya, amb la consolidació de nous teatres i companyies. Curiós infatigable li agradava moure’s també per escenaris menys habituals per la premsa generalista alhora que seguia fil per randa festivals com el Grec o el Temporada Alta.

Va fundar i dirigir la revista Barcelona, Metròpolis Mediterrània (1986-2006), que ha modernitzat la reflexió sobre la ciutat i ha esdevingut una eina imprescindible per conèixer el procés i transformació de la ciutat fruit de la seva elecció com a seu olímpica.

La sala de vetlla s’obrirà demà diumenge al tanatori de Sant Gervasi, a partir de les 11 del matí i el funeral se celebrarà dilluns vinent a dos quarts de deu del matí.