Arts escèniques

OBITUARI

Mor Joan Anton Benach, el degà dels crítics de teatre i un dels artífex del Mercat de les Flors

Va portar Peter Brook a Barcelona i li va proposar el magatzem municipal per a escenari

Va ser crític de teatre des del 1966 al 1979 a ‘El Correo Catalán’ i des del 1985 fins el 2015, a ‘La Vanguardia’

Joan Anton Benach (Vila­franca del Penedès, 1936- Bar­ce­lona, 2024) , un dels crítics més cons­tants en els difícils anys del tea­tre en català, ha mort aquesta tarda després d’una llarga malal­tia, segons con­fir­men fonts fami­li­ars. Com recorda la bio­gra­fia d’Àlex Broch, entre el 1979 i el 1983 va ser dele­gat dels Ser­veis de Cul­tura de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, des d’on va revi­ta­lit­zar els museus. En el camp de l’escena, va reac­ti­var el tea­tre Grec com a fes­ti­val d’estiu de la ciu­tat i, va por­tar figu­res inter­na­ci­o­nals com Peter Brook, qui, en bus­car un espai no con­ven­ci­o­nal per als seus mun­tat­ges, va esco­llir el Mer­cat de les Flors. Va ser crític d’El Cor­reo Catalán del 1966 al 1979 i, poste­ri­or­ment, des del 1985 i fins al 2015 a La Van­guar­dia, subs­ti­tuint en aquesta capçalera la tra­jectòria de Xavier Fàbre­gas. De tracte pròxim i infor­mal, la seva iro­nia era llarga i pun­tu­al­ment escan­da­lo­sa­ment sarcàstica, com els seus cabells esbu­llats.

Jun­ta­ment amb el seu com­pany inse­pa­ra­ble (Gon­zalo Pérez de Ola­guer) com­par­tien afició pel tea­tre i pel ten­nis. Ells van esde­ve­nir els degans de la crítica a Cata­lu­nya i van ser motors de mol­tes pro­pos­tes de difusió tea­tral. Gràcies a ells, es va repren­dre la segona i ter­cera època dels Pre­mis de la Crítica, que orga­nitza la pla­ta­forma de crítics reco­mana.cat des del 2015.

Aquest espe­rit inno­va­dor també el va exer­cir des d’una inci­pi­ent i nova tele­visió en català dins la pro­gra­mació de Tele­visió Espa­nyola a Mira­mar amb pro­gra­mes com Tot Art (1976-1979) o una sèrie docu­men­tal dedi­cada als museus de Cata­lu­nya i les Illes.

Com a estudiós ha publi­cat una bio­gra­fia sobre Hernández Pijuan, així com nom­bro­sos arti­cles en revis­tes espe­ci­a­lit­za­des, com ara Assaig de Tea­tre i ADE, i en lli­bres i mono­gra­fies tea­trals sobre J. M. de Sagarra o Car­les San­tos, o sobre el reper­tori tea­tral català, com L’hora bona de l’acti­visme sec­to­rial, un guió-síntesi del tea­tre dels anys sei­xanta i setanta reco­llit al lli­bre col·lec­tiu La revo­lució tea­tral dels setanta (2010). Amb el lli­bre Ball de gar­ses va gua­nyar el premi Joan San­ta­ma­ria 1980 de nar­ració.

Espec­ta­dor incan­sa­ble, sovint acom­pa­nyat per la seva pare­lla, va veure la reac­ti­vació del tea­tre a Cata­lu­nya, amb la con­so­li­dació de nous tea­tres i com­pa­nyies. Curiós infa­ti­ga­ble li agra­dava moure’s també per esce­na­ris menys habi­tu­als per la premsa gene­ra­lista alhora que seguia fil per randa fes­ti­vals com el Grec o el Tem­po­rada Alta.

Va fun­dar i diri­gir la revista Bar­ce­lona, Metròpolis Medi­terrània (1986-2006), que ha moder­nit­zat la reflexió sobre la ciu­tat i ha esde­vin­gut una eina impres­cin­di­ble per conèixer el procés i trans­for­mació de la ciu­tat fruit de la seva elecció com a seu olímpica.

La sala de vet­lla s’obrirà demà diu­menge al tana­tori de Sant Ger­vasi, a par­tir de les 11 del matí i el fune­ral se cele­brarà dilluns vinent a dos quarts de deu del matí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia