Llibres

novetat editorial

Josep Maria Espinàs i Pep Antoni Roig, un relleu de mirades

Quan fa dos minuts, o menys, que l’escol­tes, Pep Antoni Roig ja et resulta fami­liar. En el sen­tit de con­fort. El cap li bull, o pot­ser només té els cabells rin­xo­lats, i la barba pun­tu­a­litza el dis­curs extens i variat, sucós i amb cin­tura, d’un home amb un sòlid bagatge lec­tor que evita les impos­tu­res. Entre­mig, la mirada expres­siva, sin­cera i cons­tant, trans­met un tarannà inquiet però no ata­ba­lat. Té idees i les sap mos­trar, però encara està bus­cant el seu camí perquè prac­tica el sa cos­tum de qüesti­o­nar-se mol­tes coses. Pot­ser l’estarà recor­rent sem­pre, aquest camí de recerca i, men­tre avança, anirà dei­xant un ras­tre de bons lli­bres com L’aire de les coses. L’Espinàs que va néixer el dia que va morir (Ara Lli­bres).

Un lli­bre ben pecu­liar en què Roig s’emmi­ra­lla en Josep Maria Espinàs, queda acla­pa­rat per les con­ne­xi­ons que troba en la tra­jectòria vital de tots dos, es declara fan del cre­a­dor poli­facètic de la pipa i el rei­vin­dica com a inno­va­dor i per moments visi­o­nari. “El foras­ter és, en for­mat audi­o­vi­sual, els lli­bres A peu per... en què l’Espinàs, fa cin­quanta anys, ja donava veu a qui no en tenia”, comenta Roig. I, en espe­cial, el rei­vin­dica com a escrip­tor de pri­mer nivell que cal acos­tar al jovent. Específica­ment, als menors de 40 anys, que és el públic que Roig busca; el seu, perquè és el que s’ha per­dut l’Espinàs en actiu.

Tot això, i molt més, Roig ho explica en una bar­reja d’assaig sobre temes cul­tu­rals de tota mena d’àmbits i èpoques i refle­xi­ons sobre la memòria. “Crec en la memòria per­so­nal i col·lec­tiva perquè sense memòria comets errors que ja havies comès i obli­des coses que t’expli­quen qui ets i perquè veus el món com els veus; que t’aler­ten de perills i t’espe­ro­nen a com­plir som­nis”, opina Roig.

I el lli­bre, és clar, també ofe­reix retalls biogràfics de l’Espinàs i, sobre­tot, del mateix Roig. “No has d’escriure un lli­bre sobre l’Espinàs, has d’escriure un lli­bre sobre la teva experiència lle­gint l’Espinàs”, el va ori­en­tar l’exe­di­tora de La Cam­pana, Isa­bel Martí.

L’aire de les coses és un lli­bre ben escrit i ben edi­tat, encara més, tenint en compte les pres­ses per enlles­tir-ho abans del pri­mer ani­ver­sari de la mort de l’esti­mat autor. Un lli­bre interes­sant i sovint sor­pre­nent, al que li posa­rem dues pegues menors: la por­tada pot ser enga­nyosa, perquè al lli­bre es parla d’Espinàs, sí, però no és un lli­bre que només parli d’ell, en molts moments és una excusa de Roig per refle­xi­o­nar. La segona queixa és pel cos de lle­tra, anor­mal­ment petit.

Pep Antoni Roig (Bar­ce­lona, 1988) és escrip­tor i direc­tor cre­a­tiu en una pro­duc­tora audi­o­vi­sual. Fa repor­tat­ges per al 30 minuts, per exem­ple. Va estu­diar Filo­lo­gia Cata­lana. “Un dels meus som­nis era, encara és, ser pro­fes­sor de Lite­ra­tura Cata­lana”. Entrena un equip femení de fut­bol sala, va a com­prar al super­mer­cat amb la seva pare­lla, li agrada escriure en un bar i, com si fos una bos­seta de te, sub­mer­gir-se en la gent i acon­se­guir un infusió ins­pi­ra­dora. Fa més de deu anys que escriu arti­cles i cròniques, actu­al­ment a ElNa­ci­o­nal.cat. El 2017 va publi­car la novel·la Abans de la boira i té un calaix ple de poe­mes “que segu­ra­ment mai veu­ran la llum”.

Pre­ci­sa­ment, L’aire de les coses va néixer a par­tir d’un dels seus arti­cles. Un obi­tu­ari que li van encar­re­gar a la bústia del mòbil, que tenia en mode avió, com sem­pre que diri­geix un par­tit del seu equip. Va rebut­jar l’encàrrec. Però van insis­tir-hi i va escriure l’obi­tu­ari de Josep Maria Espinàs, sabent qui era el per­so­natge (Setge Jut­ges, La Cam­pana, lle­tra del cant del Barça, 40 anys d’arti­cle diari a la premsa, pro­gra­mes de ràdio i de tele­visió, els viat­ges a peu, etcètera) però adme­tent que no l’havia lle­git. D’això fa poc més d’un any i queda magnífica i dinàmica­ment expli­cat al pri­mer dels vuit capítols més o menys temàtics del lli­bre.

A par­tir d’aquí la cro­no­lo­gia dels fets és que Isa­bel Martí, fun­da­dora de La Cam­pana amb l’Espinàs, es posa en con­tacte amb Roig –no es conei­xen– perquè li ha agra­dat molt el seu arti­cle i li plan­teja el repte de lle­gir-se deu lli­bres del mes­tre –que ella li farà arri­bar– i, després, si li “surt alguna cosa”, ella l’aju­darà a publi­car-ho. No una bio­gra­fia, un lli­bre com vul­gui i ja li tro­barà edi­tor. “Entre un 30 minuts i el següent, que ens ocu­pen cinc o sis set­ma­nes de feina molt intensa, pen­sava dedi­car unes altres cinc o sis set­ma­nes a escriure el lli­bre, però no tenia clar com fer-ho, amb quin to”, explica Roig. I va optar per un text “radi­cal­ment dife­rent al que final­ment s’ha publi­cat, amb capítols curts, més nar­ra­tiu, més expe­ri­men­tal...”. Va enviar 50 pàgines de mos­tra a la Isa­bel Martí i al Joan Car­les Girbés, que ja havia accep­tat ser-ne l’edi­tor. A cap dels dos els va agra­dar. Després d’una breu (per força) i lògica crisi, Roig va acon­se­guir superar l’entre­banc lle­gint un lli­bre de l’Espinàs, natu­ral­ment: “Per escriure, no pre­ten­guis ser qui no ets, sigues tu mateix”. Ho va apli­car i va fun­ci­o­nar. “L’Espinàs i tu sou iguals; amb un estil dife­rent, però teniu la mateixa mirada sobre el món”, li va asse­gu­rar Martí. Per a l’exe­di­tora “fa vint anys que ningú explica què és l’Espinàs” i Roig és “la per­sona ideal per fer-ho”.

A través de les lec­tu­res d’alguns dels prop de cent lli­bres i dels milers d’arti­cles de l’Espinàs, Roig es trans­forma, perquè aquells tex­tos, aquell autor, aquell home, l’aju­den a enten­dre’s a si mateix i, a més, crea un diàleg per­ma­nent entre la Cata­lu­nya d’ahir i la d’avui.

“A l’obi­tu­ari expres­sava la cer­tesa que la meva cons­trucció cul­tu­ral i la de la meva gene­ració li deuen molt al que va fer l’Espinàs i, ado­nar-me d’això, em va des­per­tar molta curi­o­si­tat per la ves­sant que em toca de més a prop, la literària, que era la que pre­ci­sa­ment menys conei­xia d’ell”, con­fessa Roig.

“Els nas­cuts a finals dels anys vui­tanta i pri­mers dels noranta ens vam tro­bar un sis­tema cul­tu­ral català força digne i estruc­tu­rat, pel que fa a la tele­visió, la ràdio, la lite­ra­tura, la música... Ras­ques una mica i veus que a tots aquests uni­ver­sos l’Espinàs havia posat algun gra­net de la seva sorra.”

Amb tot ple­gat, el lli­bre és “una apro­xi­mació íntima, per­so­nal i sen­si­ble a la figura de Josep Maria Espinàs que rei­vin­dica el fil que ens lliga amb qui ha con­tribuït a cons­truir la història del nos­tre país”. “Un país on és nor­mal tot el que fa mig segle sem­blava extra­or­di­nari i on, a la vegada, comença a ser extra­or­di­nari tot el que mig segle enrere era ben nor­mal.”

Pep Antoni Roig con­si­dera que ell “defensa, fomenta i estima la cul­tura cata­lana”. “Tinc la vocació de trans­me­tre la infor­mació i els conei­xe­ments de la nos­tra lite­ra­tura. Per què? Perquè sense lite­ra­tura no hi ha nació.”

Edició revi­sada

L’aire de les coses ha coin­ci­dit amb la nova edició revi­sada d’Els nos­tres objec­tes de cada dia, de Josep Maria Espinàs, que ha publi­cat Proa. Una versió que el mateix Espinàs va dei­xar llesta el 2011, trenta anys després de la pri­mera edició. Els pro­ta­go­nis­tes d’aques­tes pàgines són els objec­tes quo­ti­di­ans que l’autor con­tem­pla amb una mirada d’admi­ració i humor i els des­co­breix de nou gràcies al seu enginy ines­go­ta­ble. Retrat d’una època que farà que el lec­tor es miri amb uns ulls dife­rents el cin­turó, les claus, la tau­leta de nit, el termòmetre, el ras­pall de dents i tants altres com­panys de viatge.

Sens dubte, un dels molts lli­bres de l’Espinàs que el lli­bre de Pep Anto­nia Roig fa aga­far ganes de lle­gir o relle­gir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia