“L’algoritme separa per grups de consum; el Lliure els ha d’unir”

Soc un entusiasta, en porto alguns, de trencats, sí. Des del punt de vista artístic, cal pensar a llarg termini i fer volar coloms. Però hi ha un moment que toca aterrar-ho.

El document que vam presentar al concurs públic era una declaració d’intencions, abocar una mirada sobre el meu ofici, sobre el teatre i sobre el Lliure, en concret. Calia mirar quins recursos teníem disponibles. L’Espai Lliure me l’estimo molt perquè va ser on vaig fer algunes de les meves primeres direccions. És on es van representar els primers Veronese a la ciutat. Em semblava que calia recuperar aquesta tercera sala, i no ho dic en el sentit jeràrquic.

Ara hem vist que podrem donar oportunitats a companyies i artistes emergents. També es podrà exhibir puntualment algun muntatge extern si s’adiu amb la línia de la temporada. En alguns casos, fins i tot, podem oferir que es potenciï un espectacle realitzat en condicions precàries per revisar-lo amb un major múscul de producció.

No vull entrar queixant-me. És lògic que l’anterior direcció fes balanç i entenc les seves conclusions. Intentaré convèncer les administracions que hi posin més recursos. I com que som fundació, buscarem patrocinis que es facin còmplices del projecte. El Lliure és un equipament fonamental al país. Ara volem que el nou projecte sigui referent, mobilitzador, i amb un interès social molt gran. Hem de seduir.

Hem de fer sis funcions a la setmana sempre que es pugui. Potser no es podrà fer en totes les obres, depenent de la durada. També volem estirar l’exhibició de les produccions. És un plantejament més simple, amb alguns cicles puntuals. Fer més funcions és la nostra obligació com a teatre de servei públic.

És supercomplicat. Ho hem de decidir. La veritat és que estem molt dividits. No és fàcil saber quina és la millor hora per a la majoria dels espectadors del Lliure.

Fent balanç de la història del Lliure, comproves com tothom ha deixat bones herències. Rigola va recuperar la companyia i es van poder fer gires pel país i internacionals. Pasqual la va refer com a Kompanyia, des d’un caire més formatiu, que ha donat de fruit actors que s’han convertit en intèrprets de la professió. També és cert que és costós: aboques molts recursos a un grup petit. Per una altra banda, la diversitat funcional a l’escena m’interessa molt, també personalment.Ara, hem redirigit el capítol l’Ànima Lliure del projecte amb l’experiència de Clàudia Cedó, que porta més de 15 anys amb el projecte Escenaris Especials i amb qui ha fet espectacles tan emocionants com Mare de sucre. Volem comprometre’ns-hi per fer accessible aquesta diversitat barrejant repartiment i aspirant a fer obres artísticament potents, més enllà de l’experiència comunitària, i incorporant-ho com una línia transversal de la programació. Serà un projecte a llarg termini, que desenvoluparem amb els anys, i que integrarà diversitat de veus i cossos tant a l’escenari com durant altres moments de la creació. Estan sortint molts còmplices. Veiem com va prenent forma. M’il·lusiona moltíssim.

D’entrada, l’Institut del Teatre és un soci natural. Ja hem acollit les produccions IT al Lliure de Gràcia amb molt poques dates. Ara, reforçarem la complicitat. Actuaran a l’Espai Lliure durant més dates, intentarem que faci gira.

Estan apareixent partners nous. Volem que el Lliure sigui un bon soci per a projectes a Catalunya, a l’Estat espanyol o internacionalment. Tenim camí per recórrer.

Personalment, he dirigit tant autors contemporanis com de repertori. La programació 2024/25 tindrà personalitat contemporània. Milo Rau és un director que admiro moltíssim però no soc partidari de decàlegs, que comporten rigidesa.

El Lliure no serà La Brutal. Es comprovarà en la programació que presentarem al juny. És oberta. Té personalitat i sorprendrà alguna proposta. Hi haurà autoria catalana, creació, companyies, espectacles híbrids i repertori amb mirada contemporània. Volem que se senti interpel·lat el públic de Katharsis i també aquells que van desconnectar els últims anys. Volem que tots dos públics disfrutin d’una mateixa funció. L’algoritme separa per grups de consum; el Teatre Lliure els ha d’unir.

És un grup extern al Lliure. Tots hi són per amor a l’art, literalment (només a la Cedó li cobrim les despeses de desplaçament). Són gent amb qui tinc una forta relació personal i professional. M’encanta comptar amb el seu criteri artístic. Hi són perquè estimen la casa.

No em va importar gens; es devia a protocol, quedava pendent una reunió de la junta amb el director entrant. Ara, creiem que és millor esperar-nos al juny a la presentació de la temporada, que es veurà més concret el projecte. Per guanyar-te la confiança has de saber delegar. Fer un equip és reconèixer els valors de l’altre; ho tinc molt experimentat en les direccions, que tothom aporti per fer una creació conjunta.