'Com anar al cel i tornar', nou disc d'Els Pets

Als Pets encara no els han demanat d'ordir la banda sonora de la pel·lícula que Woody Allen rodarà a Barcelona. Però a Lluís Gavaldà, cantant de la banda, no amaga que és una feina que li agradaria. De fet, el seu dotzè disc, Com anar al cel i tornar (Discmedi) -un títol molt més llarg del que és habitual- és ple de referències cinematogràfiques, sobretot romàntiques, i amb clares referències al realitzador francès François Truffaut, admirat per tot el grup.

"Parlem de relacions afectives, del que poden significar: pots tocar el cel, però sempre acabes tornant", afirma Gavaldà, que fa referència directa al director de Jules et Jim en la lletra del tema que dóna títol a l'àlbum i que parla "d'un amor feréstec / com les pel·lícules d'en Truffaut". El frontman dels Pets reivindica els films del cofundador de la Nouvelle Vague. "És una mena de cinema que sembla avui oblidat, que traspuava veritats, basat en la vida, no en còmics ni en històries inversemblants", assegura. Els protagonistes de les cançons són també "antiherois", com els dels films de Truffaut. És tal el lligam d'aquest disc amb l'autor d'Els quatre-cents cops que en els concerts dels Pets d'aquesta primavera i estiu projectaran imatges dels seus films.

Lluny dels tòpics
Com anar al cel i tornar és, potser, un disc més reflexiu, potser més intel·lectual. "Buscàvem referents extramusicals, que fugissin dels tòpics del pop", ens reconeix Gavaldà. Hi predominen les balades, més ajustades al to del disc, tot i que la banda no s'oblida dels temes que fan ballar els seus milers de fans, com XL, el primer single de l'àlbum. El cantant i principal lletrista de la banda, juntament amb Joan Reig, defensa que no és un cedé "més romàntic", encara que admet que va de la part fosca de l'amor. "És un disc de gent perdedora, però amb un punt de dignitat, com és, en definitiva, la gent del carrer", afegeix. El tall Parla n'és una bona mostra.

Avui dia tothom coincideix a destacar Els Pets com la banda més popular del país. Els ha costat arribar-hi. Tanmateix, no es veuen com els "padrins" de la música popular en català, tot i tenir una bona perspectiva de l'excel·lent moment que està vivint. "Estem molt satisfets de veure la renovació del panorama musical del país, que no hi hagi clònics dels Pets o de Sopa de Cabra", indica Gavaldà. "Fa 20 anys semblava que el punk no hagués existit mai", afegeix.

Els Pets fa dues dècades que construeixen cançons i no han perdut la inspiració. Reconeixen que s'han tornat una mica mandrosos. "El que hem perdut en talent, ho hem guanyat en ofici", diu Joan Reig, que s'incorpora tard a la trobada. Ve de les botigues per comprovar si el disc ja és a la venda, com quan començaven. També ha aprofitat per renovar la fonoteca. Porta de tot. "La inspiració per fer cançons la trobes conversant amb la gent", afegeix, sàviament, Reig.