40 anys teixint coneixement des de Terrassa

Portes obertes, un espectacle de drons, visites teatralitzades, un escape room i un concert de Lildami són algunes de les activitats gratuïtes que es duran a terme el cap de setmana que ve (13 i 14 d’abril) per commemorar els 40 anys del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), situat a la rambla d’Ègara de Terrassa. Aquest espai va ser inaugurat el 12 d’abril del 1984 per l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, recuperant una vella aspiració de crear un museu de la indústria catalana que ja va impulsar la Generalitat republicana el 1937 i que va quedar estroncat per la dictadura franquista.

L’empenta als anys 70 del segle passat de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, que va constituir l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, va ser decisiva per fer possible la seva creació i el Departament de Cultura va comprar el 1983 l’emblemàtica fàbrica Aymerich, Amat i Jover, un antic vapor tèxtil llaner de Terrassa dissenyat per l’arquitecte local Lluís Muncunill i construït entre el 1907 i 1908, que després de dècades s’ha convertit en el museu insígnia que encapçala el conjunt de la xarxa creada el 1998 de 26 centres museístics i patrimonials que expliquen el procés d’industrialització del país, i que gestiona també el Museu del Ciment a Castellar de n’Hug, el de la Colònia Sedó d’Esparreguera i la Farga Palau, de Ripoll.

L’any 1990 va ser declarat museu nacional i sota la direcció d’Eusebi Casanellas fins al 2013 es va viure el procés de consolidació amb les obres de restauració de l’antic vapor. L’any 1996 va incorporar la primera exposició permanent, Enérgeia, que va anar seguida després per moltes més que exploraven el coneixement en altres camps de la ciència, com per exemple La fàbrica tèxtil, El cos humà, L’enigma de l’ordinador, El transport i Viva Montesa, Tot és química, Espai Explora 0-6 –per a infants– i El cos humà. Com soc jo?.

Com qualsevol espai museístic ha anat organitzant un munt d’exposicions temporals i ha anat recopilant objectes per a la seva col·lecció de temàtica industrial, tècnica o científica, tot i que dels més de 20.000 la dimensió de l’espai només permet mostrar-ne un 10%, i la resta es conserven en tres sales de reserva, una de les quals està situada a Cervera.

L’any 2014 el MNACTEC es va integrar a l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i va deixar de tenir autonomia administrativa pròpia. Jaume Perarnau és al capdavant del museu des d’aleshores; va obtenir la plaça per concurs públic després d’uns mesos de director en funcions en jubilar-se Casanellas, i havia estat disset anys responsable de l’àrea de conservació, estudis i documentació. És quan s’ha viscut la fase d’expansió i socialització del coneixement a l’exterior amb l’adaptació a les noves tecnologies i la possibilitat de fer visites virtuals i consultar col·leccions en línia. Sorgeixen nous projectes com el del 2016 de la revista divulgativa Eix –16 números–, o el del Museu al Carrer del 2017, amb la intenció que la ciutadania ajudi a inventariar elements de la societat industrial d’arreu de Catalunya –fins a 1.800 imatges i informació rebudes de 273 persones–; i més recentment, el març del 2023, van posar en marxa una plataforma de divulgació audiovisual (canal.mnactec.cat), i el novembre d’aquest mateix any el MNACTEC Bus, un projecte museístic itinerant interactiu amb visites guiades gratuïtes.

La del cap de setmana serà la festa que ha consolidat el MNACTEC com l’espai més visitat a Terrassa atraient 113.239 persones el 2023.