Llibres per a un món canviant

Fa catorze anys que és la direc­tora de la Bibli­o­teca Pública de Tar­ra­gona, però hi va començar a tre­ba­llar l’any 1989. “Són molts anys. D’alguna manera, l’experiència i el món han can­viat”, asse­nyala Dolors Sau­mell, que està al cap­da­vant del prin­ci­pal cen­tre bibli­o­te­cari de les comar­ques de Tar­ra­gona. Una ins­ti­tució històrica, cre­ada el 1846, arran de les desa­mor­tit­za­ci­ons eclesiàsti­ques, amb la fina­li­tat de cus­to­diar i con­ser­var els fons bibli­ogràfics dels mones­tirs de San­tes Creus, Poblet i altres ordes de la demar­cació de Tar­ra­gona. El món ha can­viat, diu, però les bibli­o­te­ques s’han anat balan­ce­jant al mateix ritme, o una passa més enllà. “[Dels anys vui­tanta cap aquí] les bibli­o­te­ques hem anat obrint-nos, hem sabut con­nec­tar més i millor amb els ciu­ta­dans”, de manera que actu­al­ment pas­sen per aquesta bibli­o­teca al vol­tant de 700 usu­a­ris al dia, des de per­so­nes grans que hi van a lle­gir els dia­ris i per­so­nes sense sos­tre que hi van a fulle­jar revis­tes o a con­nec­tar-se a inter­net fins a per­so­nes cul­tu­ral­ment molt for­ma­des: “Venen per­so­nes de dife­rents seg­ments, evi­dent­ment amb molt públic infan­til i fami­liar, perquè des de petits es rela­ci­o­nen amb aquest entorn, per lle­gir, tocar lli­bres, par­ti­ci­par en acti­vi­tats, tallers, clubs de lec­tura; des de ben petits, de manera gratuïta i d’una manera que també vol ser inclu­siva, poden tenir com a lloc de referència la bibli­o­teca”. “I això –explica Sau­mell– ens enri­queix com a bibli­o­teca i també com a pro­jecció de soci­e­tat.”

“És impor­tant que la bibli­o­teca sigui un recurs cul­tu­ral, un gran recurs per tro­bar tant aque­lla infor­mació com aque­lla lec­tura que ens ajuda i que ens per­met gau­dir de lite­ra­tura en tots els sen­tits”, explica Sau­mell, que des­taca que recent­ment ha implan­tat la tec­no­lo­gia RFID, que subs­ti­tu­eix els codis de bar­res per xips i lec­tors per radi­o­freqüència i que fa més còmode l’autopréstec. De fet, la de Tar­ra­gona és una de les bibli­o­te­ques amb la quan­ti­tat de préstecs més ele­vada de Cata­lu­nya: “En tenim uns 700 al dia, sense comp­tar-hi els digi­tals”, asse­gura Sau­mell, que també reco­neix que el préstec inter­bi­bli­o­te­cari és molt ele­vat a tot Cata­lu­nya. El seu fons compta amb uns 250.000 volums. Una part impor­tant són els fons patri­mo­ni­als antics. Per exem­ple, dis­posa d’una col·lecció única de manus­crits d’entre els segles X i XVIII que tenen el seu ori­gen en l’escrip­tori i la bibli­o­teca del mones­tir de San­tes Creus. I con­serva, pro­ce­dent de Poblet, 300 manus­crits i 400 volums de la bibli­o­teca del vir­rei Pere Antoni d’Aragó. I un altre dels seus fons sin­gu­lars és la col·lecció de lli­bres del Ser­vei de Bibli­o­te­ques del Front: “Tenim una de les col·lec­ci­ons més potents de Cata­lu­nya, que cor­res­pon als lli­bres que van anar al front d’Aragó; molts són lli­bres dels anys vint i trenta, quan hi va haver un crei­xe­ment de l’edició en català”, explica Sau­mell.

Però, en aquest món can­vi­ant, del que es tracta, més enllà dels fons antics, és de pro­cu­rar man­te­nir les col·lec­ci­ons actu­a­lit­za­des, i que també tin­guin una mirada cap al ter­ri­tori que les bres­sola: “Com que la bibli­o­teca és del segle XIX, hem acu­mu­lat molts volums a la col·lecció d’història local i aple­guem pràcti­ca­ment tots els lli­bres i mate­ri­als amb pro­ducció a Tar­ra­gona i comar­ques.”

Els clubs de lec­tura “són fona­men­tals per soci­a­lit­zar la lec­tura”: “Les bibli­o­tecàries tenim unes col·lec­ci­ons, però també la neces­si­tat de difon­dre-les i que arri­bin a tot­hom.” Per això, l’oferta d’acti­vi­tats vir­tu­als és, cada cop més, indis­pen­sa­ble, reco­neix.

La bibli­o­teca –pro­pi­e­tat de l’Estat i ges­ti­o­nada per la Gene­ra­li­tat– fa dècades que està pen­dent del tras­llat a una seu més gran, i sem­bla que la dar­rera opció és el com­plex de la Taba­ca­lera. Hi ha una comissió interad­mi­nis­tra­tiva que estu­dia les pos­si­bles opci­ons, però no hi ha res con­cre­tat, encara.