L’oferta de grans musicals en català es multiplicarà per nou

Com si fos un volcà en erupció. La temporada vinent es multiplicarà per nou el nombre d’entrades disponibles per a musicals de gran format en català respecte a la temporada actual. Hi ajuda l’última reposició de Mar i cel, de Dagoll Dagom, en el seu comiat pel 50è aniversari –ja han venut 100.000 entrades i és previsible que, com a mínim, en posin a la venda 154.000–, i també la política propositiva del Departament de Cultura: l’any vinent, Àngel Llàcer i Manu Guix estrenen en català El dia de la marmota. És un musical inspirat en la pel·lícula homònima dels anys noranta. Es farà al Coliseum i preveuen unes quinze setmanes d’exhibició. Aquesta serà la primera traducció del text original en anglès, sorprenentment per als gestors dels drets americans, explica a aquest diari el productor Jordi Sellas. A l’esclat de propostes –la pretensió de Cultura és que, vista l’hegemonia dels musicals de gran format en castellà a Barcelona, com a mínim es garanteixi un títol per temporada–, cal afegir-hi l’aventura al TNC. Ànima és una de les obres premiades en el Riiiing!, una acció del Grec 2023 amb El Terrat per promoure la creació de musicals en català.

Ja feia anys que Dagoll Dagom advertia que tancaria la paradeta. La sort ha fet que l’última campanya de L’alegria que passa hagi estat una de les peces més sonades, fins al punt de tornar a triomfar en una breu reposició al Poliorama aquesta temporada. La sensació d’incertesa del gran musical popular en català era immensa, perquè cal una gran inversió per fer projectes ambiciosos. El talent hi és –només cal pensar en produccions com ara Maremar i La filla del mar–, però la possibilitat d’arriscar és molt més limitada. El desembarcament d’un milió d’euros anual per fer possible la producció en català permetrà fer un llibret traduït específic i tenir els mesos d’assaig per a la versió catalana. Sellas, director general de Creació i Empreses Culturals (ICEC) de Cultura entre el 2013 i el 2016, ja avançava que aquesta solució era imprescindible per poder fer versions en català. Se sap que, després de l’estrena catalana, hi haurà muntatge en castellà el 2025, que viatjarà a la Gran Via de Madrid. La particularitat és que els espectadors dels seus muntatges a Barcelona –uns 147.000 a La jaula de las locas en tres èpoques al Tívoli– la podran sentir, ara, en català.

L’oferta de la cartellera teatral catalana, a diferència de la del cinema –que depèn de les majors–, és aclaparadorament en català quant a nombre de produccions –el 43% són espectacles en català versus el 30% en castellà i el 28% en altres llengües, segons dades d’Adetca del 2022/23–. Però la dimensió es capgira si es parla només de musicals de gran format. Això va fer que, just la temporada de rècord de l’any passat, el nombre d’espectadors en castellà superés el públic en català per 16.648. Ara, l’aposta de Cultura podrà compensar parcialment aquest desajust.

Ho explicava fa uns dies la consellera de Cultura en la presentació de temporada del TNC: “Els musicals suposen menys del 5% del nombre d’espectacles programats, representen el 17% dels espectadors que van al teatre. I d’aquests espectadors, un 62% els va a veure en castellà.”va detallar Natàlia Garriga, “per això, com a Departament, durant aquesta legislatura hem volgut revertir aquesta situació, en línia amb l’aposta que hem fet per la llengua catalana.” El curs vinent Apolo (Van Gogh, El médico) i Tívoli (Priscilla) seguiran fent musicals sols en castellà. La pujada del nombre de teatres dedicats a musicals anirà en detriment del gènere dramàtic (TNC) i la màgia (Victòria). El Poliorama, per la seva banda, recuperarà títols d’èxit com La Calòrica (Le Congrès ne marche pas) o Ramon Madaula (Els Buonaparte) a part d’acollir un musical dirigit per Emilio Aragón Godspell, el musical durant 4 setmanes.

Les dades de les dues temporades, fetes públiques per Adetca, són concloents. Els musicals de gran format en català tenen millor ocupació que els muntatges en castellà, però també sales més petites. És cert que tant Dagoll Dagom com La Cubana tenen un públic molt fidel que no els abandona. I n’és una prova el ritme de venda d’entrades de Mar i cel del curs vinent. Hi ha una gran diferència respecte a les anteriors reposicions de Mar i cel i és que, ara, el Teatre Victòria ja no és propietat de Tres per Tres, sinó d’El Mago Pop, i ja té programada la resta de la temporada. També sembla inviable fer-hi una reposició per al curs vinent. L’única alternativa, doncs, seria que el vaixell de Mar i cel es traslladés a algun altre teatre per a la temporada 2025/26, però no sembla que figuri en les previsions de l’equip de Dagoll Dagom.

És determinant la llengua per assistir a un musical? La versió dels productors és que, només jugant amb el català, es perden una part del públic. Ara es podrà comprovar amb la nova aventura d’Àngel Llàcer i Manu Guix. Aquest curs han estrenat The producers al Tívoli i (posteriorment) han fet temporada a Madrid. Segons dades que ha pogut obtenir aquest diari, l’han vist prop de 84.000 persones, amb una ocupació que voreja el 50%, al Tívoli. Aquest públic, que ja és fidel a la marca Llàcer/Guix en castellà, serà la prova del nou en la seva versió en català.

El gènere musical té un públic molt fidel que, tot i els preus de les entrades –les mateixes produccions són més elevades a la cartellera de Madrid–, és capaç de repetir un mateix títol i temporada. També relativitza la llengua –com en el cas de Rent, que va dirigir Daniel Anglès en castellà a l’Aliança del Poblenou i, uns anys més tard, en català al Teatre Condal, i era fàcil trobar espectadors que repetien, independentment de la llengua–. Fins i tot el Casi normales de Nostromo Live es va tornar a fer en anglès, Next to normal, a l’Ideal el 2022 –en un aforament molt menor però amb un èxit de públic que no va pas aconseguir el 2017 al Barts, avui Paral·lel62–. El sector del musical en català està eufòric. És conscient que serà un any difícilment repetible (no hi haurà més Mar i Cel que faci de palanca). També que l’aventura ha de ser òptima per als productors i públic. Si Ànima omple el TNC, serà un argument de pes perquè Carme Portaceli no abandoni el gènere. El teatre públic té una responsabilitat en la normalització del musical contemporani autòcton.El musical en català de gran format necessita una erupció volcànica estable per als propers anys.