Una mostra de pintura reivindica Manolo García com un artista multidisciplinar

Faceta desconeguda

És una faceta poc coneguda, però que l’ha acompanyat en paral·lel a la seva carrera musical. A més de composar i cantar amb els grups Los Rápidos, Los Burros, el ja icònic El Último de la Fila, i més endavant emprendre la trajectòria en solitari, Manolo García de ben petit ha tingut passió per la pintura. De fet, García explica que ell té formació en disseny i que a l’inici compaginava les dues coses fins que al final va optar per la música, però reconeix que mai ha deixat de banda una faceta que el fascina. “És una forma d’expressar-me, d’explicar el que sento i com ho sento. El meu estat d’ànim”, assenyala.

Al llarg dels anys, d’ençà del 1977, el cantant i artista català ha creat més d’un centenar de quadres. El seu pinzell, que imprimeix un estil propi al llenç, beu de les influències de l’impressionisme, el surrealisme o el dadaisme. Peces on predominen les figures humanes amb les mitològiques i que la majoria tenen un tret en comú, l’aigua. “Em calma, és la manera de tranquil·litzar tot allò que expresso”, assenyala. Els seus fans han pogut veure obres impreses en algunes portades o interiors dels seus àlbums, i les seves pintures també s’han exposat en diverses ocasions -poques, això sí- com la retrospectiva ’Cuerpos Celestes’ (que es va poder veure a Madrid o València).

Ara, la Fundació Cuixart de Palafrugell ofereix l’oportunitat de descobrir algunes d’aquestes obres de Manolo García. Ho fa amb l’exposició temporal ’La calma se encuentra en el polo opuesto al temor y al deseo’, que aplega una quinzena dels seus quadres influïts per l’estela del surrealisme.

La música com la pintura

García explica que la pintura, com la música, serveix per canalitzar tot allò que vol dir. Ara bé, reconeix que la manera de transmetre el missatge és diferent. “Hi ha una diferència. Amb les cançons comparteixes l’alegria de viure. Jo agafo la guitarra amb el grup i tothom gaudeix i té un moment compartit d’alegria, en canvio amb la pintura m’ho quedo jo. Després quan visiten l’exposició li despertarà les emocions, però jo no seré. L’obra i la persona fan un equip”, assenyala.

García reconeix que en moltes de les obres hi ha els dimonis que “porta a dins”, tal i com reflecteix en diversos quadres amb personatges mitològics i tenebres. Per l’autor, el moment d’asseure’s amb el pinzell a la mà és un moment de sol·litud necessari. Crític amb la societat del consumisme, cada peça compta amb una reflexió personal, que no dona títol a l’obra, però que vol explicar-la.

Comissariada per la gestora cultural Sílvia Arnau, l’exposició -que es pot veure al taller de pintura de Modest Cuixart- també reivindica la vessant més polifacètica del cantant. “Uneix l’escriptura de Manolo García amb l’espectre més surrealista de la seva pintura, i el reivindica com un veritable artista del renaixement ja que expressa el seu pensament en d’altres llenguatges artístics, no tan sols la música”, afirma Aliu. Arnau destaca la “coherència” que hi ha entre la pintura i les reflexions que l’acompanyen i ressalta García com un “polifacètic”. “En el món de l’art hi ha molta por a l’intrusisme, però hi ha personatges que necessiten expressar el seu criteri de la societat i el món a través del que sigui”, destaca Arnau.

L’exposició s’inaugura aquest divendres al vespre i es podrà veure a la Fundació Cuixart durant tot l’estiu, fins al 15 de setembre. Per presentar l’obra de García, la fundació ha organitzat una tertúlia entre l’artista i la historiadora i crítica d’art Rosa Gutiérrez.

Durant l’acte també es presentarà el cicle de concerts ’Nits de Música a l’Espai Cuixart’, que va començar el 22 de juny i s’allargarà fins al 31 d’agost. La programació, marcada per l’eclecticisme, aplega estils tan diversos com el jazz, la música africana, el bolero o el flamenc. També, amb un espai per als músics emergents.