Lila Downs: marxar per, després, tornar

“Els oaxa­queños tenim un cos­tum molt curiós”, explica la can­tant (i antropòloga) Lila Downs, filla d’una indígena mix­teca i un pro­fes­sor de cine­ma­to­gra­fia dels Estats Units, en una con­versa amb El Punt Avui prèvia al con­cert que, avui, com­par­tint pro­grama amb Muc­hac­hito Bombo Infi­erno, ofe­rirà a la Sala Apolo de Bar­ce­lona en el marc de l’Alma Fes­ti­val. “Quan neix un nadó, se li guarda una petita part del cordó umbi­li­cal, que s’enterra sota una planta o, a vega­des, si això ho fa l’àvia, sota les pedres que ser­vei­xen per emma­gat­ze­mar el blat de moro. Fent-ho, s’asse­gu­ren que, encara que aquesta per­sona emi­gri, algun dia que tor­narà al seu lloc d’ori­gen...”

Lila Downs (Heroica Ciu­dad de Tla­xi­aco, 1968) va tor­nar fa nou anys a Oaxaca després d’haver vis­cut força anys als Estats Units, on, fent sovint equip artístic amb el seu marit, el músic Paul Cohen, mort l’any 2022, va transcórrer una part impor­tant de la seva car­rera artística. “Jo vinc d’una cul­tura en què mar­xar per, després, tor­nar forma part de la nos­tra mateixa natu­ra­lesa. Pre­gun­tar-se, doncs, de què s’han cons­truït les nos­tres iden­ti­tats és una cosa, doncs, que cal fer de tant en tant”, explica. “Sobre­tot per als joves, davant dels quals la gent gran pràcti­ca­ment hau­ria de tenir l’obli­gació de mos­trar-los l’apre­nen­tatge d’allò vis­cut...”

Downs, a qui la mort de Cohen ha fet veure també, segons asse­gura, la neces­si­tat de “tor­nar a l’essència”, arriba a Bar­ce­lona després d’haver publi­cat un disc l’any pas­sat, La Sánchez, un reco­nei­xe­ment a les dones de la seva família, en espe­cial la mare, que encara viu, mit­jançant cançons amb tils musi­cals de Mèxic. “És una dona molt forta... La van obli­gar a casar-se quan només tenia catorze anys, però es va esca­par del casa­ment, va fugir a la ciu­tat i, mal­grat tot això, va acon­se­guir ser inde­pen­dent i conèixer el meu pare [Allen Downs, biòleg, fotògraf i docu­men­ta­lista, a més de pro­fes­sor], que es va con­ver­tir en el seu gran aliat. Ella em va ense­nyar a tenir una mirada dife­rent envers les dones, les com­pa­nyes, la qual cosa era inu­sual, en la meva gene­ració. Tan­ma­teix, també tenia algun tret mas­clista de què no s’ado­nava, com no dei­xar que, a casa, els homes fes­sin res.”

Lila Downs, en trenta anys de car­rera, asse­gura haver vist “molts cicles”, però cele­bra que, a Mèxic, el reco­nei­xe­ment a la diver­si­tat dels pobles que l’inte­gren sigui cada vegada més gran i que, a la pre­sidència del govern, hi hagi arri­bat per pri­mer cop una dona. “En això us hem avançat...”, diu tot som­ri­ent.