“Quan sento en vinil algun disc que m’agrada molt, ploro”

No necessàriament. El títol del concert només té a veure amb Sempre hi ha vent. Perquè és una cançó que estic refent últimament i segurament l’any que ve ja la tornaré a gravar en un altre format i amb un altre poema també.

M’agradaria que fos així, sí. És una cançó meva dedicada al meu germà [Joan Ramon Bonet, 1944, cantautor i fotògraf], que va començar a casa meva a fer cançons, i per això li faig un petit homenatge. És una cançó que va creixent amb el temps, com un arbre. I això és el que jo vull, que aquesta cançó creixi més encara i es presenti en algun moment d’una manera més intensa.

Amb textos que hi estic escrivint, perquè la lletra original és un poema meu curt, però ara serà un poema meu més llarg.

Sí, perquè de vegades les mires una altra vegada i veus que realment ara, en aquest moment, hi pots aportar coses. No amb totes les cançons, ni de bon tros: hi ha cançons que no tocaria en absolut. Però hi ha cançons que amb el temps sí que les pots canviar una mica, inclús musicalment. Això depèn dels músics que tinguis, de tantes coses... Depèn del moment, en definitiva.

Sí, però també ha arribat un músic que per a mi és nou, el Toni Pastor, que és un llaütista de Mallorca fantàstic. Tots són grans músics i estic molt contenta d’estar envoltada de gent tan bona, perquè et fan vibrar d’una altra manera i aporten moltes coses a les cançons. Durant tota la meva vida de cantant, els músics han significat molt per a mi, molt, des dels primers fins ara. Sento una gran estima per la música que fan i per tot el que m’han ensenyat al llarg del temps.

Fins ara només hem fet un concert, a Blanes [Festival Arran de Mar, el 29 de juny], i m’agradaria continuar tocant amb ells quatre en els propers mesos, perquè és un grup que m’agrada moltíssim.

Això de les gravacions és molt delicat, és un tema sensible. Tinc tendència a revisar molt les gravacions que faig i, per això, em cal molt de temps per fer un disc. I ara estic preparant-ne un altre, però ja veurem quan s’acabarà. I respecte als músics, una cosa és la gent que t’acompanya en els recitals i una altra, ben diferent, els músics que tu pots anar incorporant al procés de gravació d’un disc, en el qual pots treballar d’una manera o d’una altra perquè estàs buscant uns sons i unes coses que possiblement en directe encara no les has trobat fins ara.

Això de la música i els discos ha canviat molt. Ara per fer un disc... ja ho veurem, no? Tot són possibilitats. Però sobretot jo busco molta pau, molta tranquil·litat. Vull transportar una sèrie de sentiments, com tu has dit, d’aigua, de vent, de pluja... I això, doncs, és un camí que m’he imposat ara fa poc i que el segueixo amb molta alegria.

Primer els ha d’interessar a les discogràfiques, però a mi m’agrada molt poder-ho fer. Ara estic preparant una reedició del disc A l’Olympia (1975). Això sortirà l’any que ve i n’estic molt contenta. Ara hi estem treballant a l’estudi, i està previst que es publiqui en vinil i CD.

Per a mi és una alegria perquè el vinil jo el trobo més digne que el disc compacte, en molts sentits. És més digne perquè el so sobretot és més bonic, més bo. Un vinil et dona coses que no et donarà mai un petit artefacte com és el disc compacte. I això se sap des de fa temps, però suposo que la majoria de la gent no hi dona gaire importància. Jo li’n dono, d’importància, al màxim. Quan sento en vinil algun disc que m’agrada molt, ploro, perquè el que sento no té res a veure amb el disc compacte. És un format amb una sensibilitat extraordinària. Per als que estimem la música, que torni el vinil és una alegria.

Doncs el creo en funció de les possibilitats que tenim en cada moment com a músics i cantants. I sobretot parteixo de cançons que a mi m’han agradat molt i em fan disfrutar en públic, perquè crec que si jo disfruto, la gent també s’ho passarà molt bé, no?

Jo miro molt el present, el que faig ara. Inclús les cançons que tenen ja uns quants anys, ara les interpreto d’una manera diferent, perquè els músics també hi donen una nova mirada. A mi m’encanta que sigui així, perquè aquests canvis em serveixen també per evolucionar .