En una reunió d’una hora i mitja, el patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha acordat aquest matí presentar al jutge un incident d’execució de la sentència que obliga a traslladar les pintures murals de Sixena al monestir dels Monegres. El museu de capçalera de l’art català al·legarà, doncs, que no està capacitat tècnicament per complir la resolució judicial, atenent als informes dels especialistes, que adverteixen que moure l’obra pot danyar-la greument.

La decisió s’ha pres per unanimitat, és a dir, amb els vots favorables de les tres administracions públiques que integren el patronat, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Ministeri de Cultura. Segons fonts consultades per aquest mitjà, si bé els patrons han expressat els seus posicionaments “amb matisos”, han prevalgut els punts en comú i, sobretot, les ganes de consensuar una estratègia que defugi la instrumentalització política del cas i el situï en l’àmbit tècnic. En aquest sentit, també s’ha avalat que es creï una comissió d’experts que es responsabilitzi de tots els passos que s’hagin de fer prioritzant la protecció del bé artístic. En aquest grup, hi podran formar part professionals aragonesos.

El patronat ha pactat quatre punts que es recullen en un comunicat. La reunió d’avui ha sigut curta i plàcida perquè en realitat el text es va estar negociant fins diumenge a última hora. El Ministeri de Cultura va pressionar perquè en l’escrit quedés clar que s’acata la sentència del Tribunal Suprem. Tant ho va fer, de pressionar, que en el comunicat es diu fins a tres cops que es vol complir el dictat judicial sense cap ombra de dubte.

El primer dels quatre punts destaca “la feina impecable realitzada pel MNAC al llarg dels anys en la custòdia i la conservació d’aquestes pintures, salvades i rescatades per Josep Gudiol l’any 1936 després de ser greument danyades per un incendi en el context de la Guerra Civil i exhibides al museu de forma permanent des del 1961. Ressaltar també com al mateix temps el museu n’ha garantit la seva accessibilitat universal i han estat visitades per milions de persones i estudiades en el marc dels congressos científics sobre romànic més prestigiosos del món.”

En segon lloc, es constata “el valor patrimonial i artístic que tenen les pintures. El monestir de Sixena fou declarat Monument Nacional mitjançant Reial Ordre de 28 de març de 1923. Pel que fa concretament a les pintures murals procedents de la Sala Capitular, d’acord amb l’article catorze de la Llei de patrimoni històric espanyol, i com exposa la sentència del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 d’Osca de 4 de juliol de 2016, aquestes constitueixen béns immobles que tenen la consideració de bé d’interès cultural.”

Tercer punt, dedicat íntegrament a l’acatament de la sentència sense qüestionar-la en cap cas: “Manifestar la voluntat del MNAC de donar compliment a les resolucions judicials dictades fins ara en relació amb les pintures murals provinents del monestir de Sixena.”

I quart, el que pot ser decisiu per al seu futur: “En el marc de la voluntat de donar compliment a la sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem 824/2025, de 27 de maig, que condemna el MNAC a retornar les pintures al monestir de Sixena, i atès el nou informe presentat per l’equip del MNAC en el qual s’indica la impossibilitat de realitzar el trasllat de les pintures murals sense posar-les en risc, s’acorda demanar una incidència d’execució en seu judicial per informar de la incapacitat tècnica del museu de dur a terme aquesta operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil [vint dies hàbils des que es va fer pública la sentència del Suprem] ni tampoc tècnicament.”

En aquest mateix quart punt, el comunicat del patronat del MNAC avança que demanarà a les diferents administracions que conformen el consorci “la creació d’un grup de treball, de caràcter tècnic i integrat únicament per personal especialitzat, amb la finalitat d’avaluar i dur a terme els treballs necessaris per al compliment de les resolucions jurídiques.” El museu català farà arribar al govern d’Aragó “la invitació que s’integri en aquesta comissió tècnica, designant a l’efecte els especialistes que considerin convenients, que treballarien conjuntament amb els tècnics designats pel MNAC i les administracions consorciades: l’Administració General de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.”

El patronat és l’òrgan màxim de govern del museu. El presideix l’empresari, joier i dissenyador Joan Oliveras; el vice-presideixen la consellera de Cultura, Sònia Hernández, la segona tinent d’alcalde de Barcelona, Maria Eugènia Gay, i el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí; i hi ha, també, el director del museu, Pepe Serra, i l’administrador, Josep Desquens, i la secretària, Anna Bernadàs. Hi ha, a més, una vintena de vocals: Ángeles Albert, Pere Almeda, Tatxo Benet, Joaquim Borràs, Josep Maria Carreté, Jordi Carulla, Laura Cendrós, Carles Colomer, Elisa Durán, María José Gálvez Salvador, Magda Gassó, Cristina Lagé, Xavier Marcé, Rosa Martínez Delgado, Pau Relat, Elisenda Rius, Elisa Ros, Isaac Sastre, Joan Manuel Tresserras, Ana Vallès i Rafael Villaseca.