Rozalén, un univers d’emocions

Emocions universals, com són l’amor, la nostàlgia o la mort. Una amalgama que forma part del món de la cantautora Rozalén i que ahir es va desplegar amb tota la seva plenitud al festival de Cap Roig. Un concert que no només va ser una mescla d’emocions sinó també de gèneres musicals, passant per la jota, el rap, el rock o fins i tot la música electrònica. En la seva segona actuació als jardins de Cap Roig, Rozalén va presentar el seu darrer àlbum d’estudi, El abrazo, amb senzills com Lo tengo claro, Sácame la pena o Té cuidare de lejos, que van servir per obrir boca.

Amb la seva banda de tota la vida i amb la inseparable Beatriz Romero, que l’acompanya sempre a l’escenari interpretant les peces musicals en el llenguatge de sordmuts, el moment més emotiu va arribar amb una tríada de temes: Ceniza, dedicada a la seva àvia que va morir el 2020 en plena pandèmia del Covid; Entonces, un viatge a la infància; i Todo lo que amaste, un homenatge al seu pare que va morir sobtadament fa dos anys. “Volem buidar-vos i tornar a emplenar-vos”, deia la cantautora, apel·lant a aquesta necessitat d’expressar les emocions i els moments més importants de la seva vida a través de la música.

Un altre dels punts culminants va ser la interpretació de l’havanera Amor del bo, de la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz, amiga de Rozalén, amb la qual ha col·laborat en diverses ocasions, i amb un català més que acceptable. Una nova ovació per la cantautora que, a partir d’aquest moment, va començar a incrementar la intensitat de la seva actuació, passant de la més captivadora intimitat a un ritme desenfrenat que va fer aixecar definitivament el públic de les seves cadires. Una jota, un rap i mesclant-hi pel mig el pop i el rock. Rozalén va desplegar la seva àmplia discografia amb grans èxits com Vivir, La puerta violeta, 80 veces, Hadas o Girasoles.

Pràcticament dues hores de concert en què Rozalén va anar mutant musicalment tal com un camaleó, amb aquella veu inimitable que a voltes esgarrapa les cançons i en d’altres les endolceix de manera impecable. I com a colofó de comiat, sonant a tot drap el Flying free de Pont Aeri, amb tots els músics ballant desenfrenats dalt de l’escenari i un públic no gens habitual de la música electrònica entregat a aquella distensió final.