ART
Un altre Miró a Mont-roig del Camp
A la mateixa església que Joan Miró va immortalitzar en l’obra Mont-roig, l’església i el poble, l’any 1919, el seu net, Joan Punyet Miró, hi exposa ara una sèrie d’obres que ha creat conjuntament amb l’artista Marcel Aragonès Sabaté. I no només les hi exposen, sinó que tots dos les han creat en aquest mateix espai, un edifici renaixentista documentat des del segle XII i que des de fa anys està reconvertit en centre cultural.
Aragonès i Punyet, tots dos nascuts el 1968, es coneixen des de petits. El primer, perquè és nascut en aquest municipi del Baix Camp, i el segon, per la vinculació que sempre hi han mantingut ell i la seva família, sobretot el seu avi, Joan Miró, que passava llargues temporades al conegut com Mas Miró, avui dia també obert al públic com la casa museu de l’artista. Punyet és músic, compositor i poeta, i es dedica sobretot a difondre el llegat de Miró. Fins no fa gaire havia deixat arraconada la inquietud creadora que deu portar per herència familiar en el seu ADN. Però en els darrers tres anys ha començat a desenvolupar, també, el seu camí com a artista.
“Ell [Punyet] sabia que jo pintava, que em dedicava al món artístic, i jo també sabia que ell volia fer coses. Un dia ens va sortir l’oportunitat de col·laborar, de pintar junts. I vam començar a fer-ho a quatre mans i dos cors”, explica Aragonès, que hi afegeix: “Cadascú fa el seu camí individual per separat però de tant en tant ens fusionem. És una aposta artística diferent que ens permet sortir del nostre registre habitual i ens permet experimentar.”
L’exposició, amb el títol Origen, estarà oberta fins al dia 1 de setembre. Aplega divuit obres de tall abstracte que barregen traços i materials de manera agosarada. És, expliquen tots dos artistes, “un homenatge a les seves arrels, a les dels seus ancestres, i també a la terra, la creació i la vida”. Les obres han estat elaborades amb materials del mateix terme de Mont-roig, com l’aigua de la platja de la Pixerota, la terra propera a les ermites de la Mare de Déu de la Roca i Sant Ramon, o branques d’arbres emprades com pinzell. Les pintures es complementen amb fotografies que Marcel·la Aguiló que documenten el procés de creació dels artistes al Centre Cultural Església Vella.
“Aquesta col·laboració amb Marcel Aragonès i Marcel·la Aguiló a Mont-roig del Camp és molt important per reivindicar els nostres orígens, les nostres arrels i la nostra amistat. Recuperant la força expressiva de la llum del Mediterrani, dels materials que ens han vist creixa, com la terra roja de l’ermita de Sant Ramon, l’aigua de la platja de Mont-roig i branques de la muntanya emprades com pinzell, transmeten tota la nostra identitat”, explica Punyet Miró, que també remarca la importància de les fotografies de Marcel·la Aguiló: “Església vella com capella santa plena d’espiritualitat, es reflecteix en les fotografies de la Marcel·la on les energies dels nostres avantpassats guiaven els nostres pinzells.”
Les divuit obres es presenten en sis “minisèries” titulades Somnis, Foc, Magma, Galàxia, Flama i Blau. Punyet i Aragonès expliquen que aquest projecte els ha permès sentir-se “còmodes i lliures fins al punt de deixar enrere els prejudicis”. “Som creadors a qui els agrada rebel·lar-se contra les normes que ens imposen. Tenim el mateix esperit, i ara hem unit la nostra creativitat i les nostres ganes de fer art”, indica el net de Miró. També ho pensa Aragonès: “Quan pintem junts hi ha una química que ens allibera una mica de tot i fem el que ens surt més de dins que mai. Nosaltres hem experimentat, i això ens ha obert un nou camí que ens allibera. Fem el que realment ens surt de dins, i això és molt agradable”, reconeix.
A Califòrnia
No és la primera vegada que tots dos artistes treballen plegats. L’any passat van presentar una exposició a la galeria Marc Calzada de Barcelona. “Va tenir força repercussió i va ser un èxit; i aquest any ens hem tornat a animar”, segons Aragonès, que destaca que ja tenen entre mans altres projectes en l’àmbit internacional, com una acció pictòrica en directe i una posterior exposició en una galeria de Beverly Hills (Los Angeles, Califòrnia), l’any vinent. I encara més enllà, Tòquio podria ser una altra parada en el camí emprès per tots dos creadors. Un camí que va començar a prendre forma quan eren nens i jugaven pels carrers del Mont-roig que tant va marcar la vida del gran Joan Miró, perquè va ser allà, a la masia familiar, on va decidir que, malgrat l’oposició dels pares, es dedicaria a la pintura.