‘Alien: Romulus’ torna el xenomorf als seus orígens

Amb Rid­ley Scott va començar i amb Rid­ley Scott sem­blava aca­bar. Però mira com són les coses a Hollywood que la maquinària de fer boti­far­res no té mai atu­ra­dor i s’ha tor­nat a endo­llar, nova­ment per con­ti­nuar explo­tant la saga inex­tin­gi­ble d’Alien, que torna amb una nova entrega, aquesta allu­nyada del trans­cen­den­ta­lisme de Pro­met­heus i Alien: Cove­nant, per abraçar el ter­ror pur i dur, amb una atmos­fera simi­lar a la que des­pre­nia l’Alien de 1979, obra de Scott.

D’aquí que el direc­tor esco­llit hagi estat el vis­ce­ral Fede Álva­rez, cine­asta que ha demos­trat sobra­da­ment que domina l’art de pro­vo­car pors inten­ses a No res­pi­res i Evil dead. Segons el direc­tor, Alien: Romu­lus no és un reboot ni un remake, perquè està ambi­en­tada tem­po­ral­ment en algun moment entre la pri­mera i la segona pel·lícula, Alien i Ali­ens. Argu­men­tal­ment, narra l’arri­bada d’un grup de joves colo­nit­za­dors de l’espai a una estació espa­cial aban­do­nada. Com bé sabem els espec­ta­dors, ben aviat des­co­bri­ran que si bus­quen a les pro­fun­di­tats d’aquell lloc deso­la­dor es tro­ba­ran cara a cara amb la forma de vida més ater­ri­dora de l’uni­vers. Un xeno­morf o, com serà el cas, més d’un...

La pel·lícula, que ja ha aixe­cat molts comen­ta­ris posi­tius amb les pri­me­res pro­jec­ci­ons, està pro­ta­go­nit­zada per Cai­lee Spa­eny (Civil War), Isa­bela Mer­ced, David Jons­son i Arc­hie Renaux. Alien: Romu­lus és la sèptima entrega i, com ha expli­cat el seu direc­tor, la idea la va treure d’una escena eli­mi­nada d’Ali­ens que James Came­ron va recu­pe­rar en el seu direc­tor’s cut en què mos­trava fugaçment un grup de joves jugant a la colònia i va pen­sar què seria d’ells quan fos­sin ado­les­cents.

Aquesta pel·lícula arriba quan ja se cele­bren 45 anys de l’estrena del film ori­gi­nal amb què es va des­fer­mar tot. Una pel·lícula que va esde­ve­nir una fita del gènere de ciència-ficció de ter­ror pro­me­tent, com així es com­plia, que “a l’espai ningú sen­tirà els teus crits”. A les sales de cinema, tot el con­trari.

També en l’àmbit estètic va mar­car i molt el dis­seny de pro­ducció rea­lit­zat per H.R. Giger, Ron Cobb i Chris Fos. No deba­des, la Bibli­o­teca del Congrés dels Estats Units va incloure Alien en el Regis­tre Naci­o­nal de Cinema per a la seva pre­ser­vació històrica, en con­si­de­rar “la seva importància cul­tu­ral, històrica o estètica­ment sig­ni­fi­ca­tiva”.