Música

Crítica

Cantates de l’estiu de fa 300 anys

L’atracció per la gran música bar­roca sim­fo­ni­co­co­ral inter­pre­tada amb ins­tru­ments d’època ha fet que les loca­li­tats de l’Audi­tori de l’Espai Ter s’hagin exhau­rit en dos con­certs recents del Fes­ti­val de Tor­ro­e­lla de Montgrí pre­ce­dits pel que, amb una excel·lent entrada i una recepció magnífica ben meres­cuda, va pro­ta­go­nit­zar l’orques­tra cata­lana Ves­pres d’Arnadí amb El tri­omf del temps i el desen­gany, de Händel. El cas és que, després de fer-ho per gau­dir del memo­ra­ble espec­ta­cle amb què Les Arts Flo­ris­sants de William Chris­tie van cloure la seva gira amb l’obra de Pur­cell The fairy queen ballada amb una core­o­gra­fia ins­pi­rada en la dansa de car­rer con­tem­porània, el públic fidel del fes­ti­val també va exhau­rir les entra­des per escol­tar qua­tre de les Can­ta­tes que Johann Sebas­tian Bach va com­pon­dre per a la cele­bració de l’ofici litúrgic luterà a Leip­zig. Pot­ser també hi era cert reclam en el fet d’escol­tar Bach inter­pre­tat per una for­mació japo­nesa de pres­tigi que no actua gaire a Europa: Bach Colle­gium Japan, que Masa­aki Suzuki con­ti­nua diri­gint 34 anys després de fun­dar-la a Kobe amb el propòsit d’intro­duir al seu país la inter­pre­tació de la música bar­roca amb ins­tru­ments d’època i cri­te­ris his­to­ri­cis­tes tal com va apren­dre’n estu­di­ant clave i orgue, amb els mes­tres Ton Koop­man i Piet Kee, al Con­ser­va­tori Swe­e­linck d’Ams­ter­dam.

Amb la seva extensa experiència en les Can­ta­tes, unes 200 que Bach Colle­gium Japan va enre­gis­trar inte­gral­ment des del 1995 fins al 2013, Masa­aki Suzuki va triar-ne qua­tre (les matei­xes que la for­mació va inter­pre­tar dos dies abans en la Quin­zena de Sant Sebastià dins la seva gira euro­pea actual) que el com­po­si­tor va crear jus­ta­ment fa 300 anys, l’estiu de 1724, en el segon cicle de cinc que va empren­dre com a can­tor i direc­tor musi­cal de l’església de Sant Tomàs a Leip­zig: una can­tata per a cada diu­menge i fes­tius. Tot i l’experiència atre­so­rada amb aques­tes peces de Bach, va poder sem­blar que en la pri­mera can­tata (BWV 20: O Ewigkeit, du Don­newort: ‘Oh, eter­ni­tat, tu, paraula ter­ri­ble’) el cor havia d’aga­far empenta (al final pot­ser en va aga­far massa) i la ins­tru­men­tació, amb el so de la trom­peta una mica esquer­dat, hagués d’afi­nar-se. Això men­tre es recor­dava als humans que, essent el temps breu i la mort ràpida, no hem de caure en el pecat per sal­var l’ànima que podrà fruir de l’eter­ni­tat fora del dolor del món.

Amb la segona can­tata (BWV 94: Was frag ich nach der Welt: ‘No m’importa res del món’), que va seguir adver­tint sobre la vani­tat i futi­lesa dels pla­ers mun­dans efímers que s’han d’aban­do­nar per esti­mar ple­na­ment Jesús i gua­nyar la vida eterna, tot va sem­blar ajus­tar-se i va mani­fes­tar-se ple­na­ment l’excel·lència dels vio­lon­cels, els oboès i la flauta tra­ves­sera de Yoko Tsu­ruta. Cap al final, va aparèixer la soprano Carolyn Samp­son (habi­tual col·labo­ra­dora de Masa­aki Suzuki, com ho va ser de William Chris­tie) per donar compte de la seva bella veu, cosa que també havia fet abans el jove i emer­gent con­tra­te­nor Ale­xan­der Chance. Dos can­tants angle­sos i dos d’ale­manys (el tenor Ben­ja­min Bruns i el baix baríton Chris­tian Imm­ler) con­for­ma­ven els solis­tes i és pos­si­ble pre­gun­tar-se per què no n’hi havia cap de japonès.

Després del des­cans, Samp­son i Chance van can­tar pri­mo­ro­sa­ment el duo cen­tral de la can­tata BWV 93 (Wer nur den lie­ben Gott lässt wal­ten: ‘Aquell que deixa fer al bon Déu’), que dona con­fiança a la volun­tat divina. El con­cert pot­ser no va aca­bar de ser exul­tant però, men­tre sonava l’última i par­ti­cu­lar­ment bella can­tata tri­ada (BWV 78: Jesu, der du meine Seele: ‘Jesús que tens la meva ànima’), era pos­si­ble creure que, diu­menge rere diu­menge, Bach va pre­sen­tar reli­gi­o­sa­ment unes obres que sem­pre dona­ran plaer als humans .

Bach Collegium Japan
Auditori Espai Ter, dimarts 13 d’agost. Festival de Torroella


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia