ART
Una nova galeria ventila més l’Empordà
Palau-saverdera té un nou espai artístic: la galeria Galga Art, impulsada per dos artistes
L’Empordà és sens dubte terra d’art i d’artistes. Al llarg de moltes dècades la cita artística de l’estiu a Catalunya tenia el centre neuràlgic a les galeries i als tallers d’artistes instal·lats tant a l’Alt Empordà com al Baix Empordà. Però ha perdut pistonada aquest protagonisme en una època en què el mercat de l’art sembla que no té la vitalitat de dècades anteriors? La veritat és que, en un estiu que bull climàticament, la temperatura artística de la zona és força alta. Una prova n’és la creació d’una nova sala d’art. Els seus impulsor són precisament dos artistes que, com tants altres, han volgut instal·lar-se en aquestes contrades: Nico Nubiola (Barcelona, 1964) i Jessica Weinstein (Xicago, 1964). La galeria porta el nom de Galga Artc i es troba a Palau-saverdera i oficialment serà inaugurada el 22 d’agost amb una mostra en què participaran els artistes Jaime de Córdoba, Andreu Marull, Alicia Cayuela, Jabi Machado, Rai Escalé, Katy Vives Phipps, Marcos Palazzi, Riot Über Alles, Dani Torrent, Luis Vigil, l’obra dels quals estarà acompanyada per peces de Nubiola, escultor figuratiu d’imatges humanes distorsionades.
“Teníem moltes ganes de fer una galeria que fugís dels espais comercials convencionals per proposar coses que ens agradin i siguin del nostre interès”, expliquen els artistes, que utilitzen com a espai galerístic una antiga cort de porcs, al costat d’un conjunt arquitectònic en què han establert la seva llar i el seu estudi d’artista.
“Jo de sempre havia volgut muntar una galeria”, explica Jessica Weinstein, “però va ser el fet d’instal·lar-nos a viure a Palau-saverdera i disposar d’un espai adequat el que ens ha portat a crear la sala d’art”. Nico Nubiola hi afegeix amb un to que no se sap si és irònic ben bé: “Jo també pensava en una gelateria o una pizzeria, però finalment van decantar-nos per una galeria.”
El fet que siguin artistes els impulsors d’aquest projecte no és d’estranyar. Nubiola ha portat una trajectòria que l’ha fet participar en projectes artístics col·lectius i transversals, com amb La Fura del Baus. I en els seus inicis va ser impulsor del grup San Paulino, que als anys noranta promovia trencar la solitud del treball creatiu de l’artista i obria camí als col·lectius artístics.
Explica Nico Nubiola: “Volem fer coses a partir de la nostra visió de l’art com artistes. Aquesta primera exposició es dona la circumstància que és bastant figurativa, però estem oberts a moltes coses: instal·lació, performance i recitals de poesia tot aprofitant que tenim un pati. Volem sortir de l’hegemonia de les galeries comercials convencionals, tot i que lògicament també tenim un interès comercial.”
L’Empordà artístic
Tant el Baix Empordà com l’Alt Empordà són territoris de naturalesa artística que durant molts dècades han estat l’epicentre de l’estiu artístic de Catalunya, amb moltes exposicions, les inauguracions de les quals eren autèntics actes socials. A més, l’energia artística de la zona va portar molts artistes a establir-hi residència o a passar-hi llargues temporades. Hi ha, no obstant això, qui s’interroga si això continua sent així. Els creadors del TPK (Taller de Publilla Kasas), la parella d’artistes formada per Xaro Castillo i Agustín Fructuoso, fa més de 35 anys que passen llargues temporades a l’Empordà, dels quals els 26 darrers han estat a Vilamacolum. No creuen que l’Empordà estigui a la baixa, sinó que s’està produint una renovació: “No ha anat a menys, als artistes que van venir primer, com Guerrero Medina, a Sant Tomàs de Fluvià; Manel Àlvarez, a Saus; José Luis Pascual, a l’espai Km7, prop de Camallera; Pujol Boira, a Albons; Josep Niebla, a Casavells, i tants altres que van crear la idea de l’Empordà pictòric, ara se’ls ha afegit una fornada de nous creadors.” Una d’aquestes propostes de nova empenta la trobem en el treball d’Arbar (Associació per la Recerca Biocultural i Artística de Rodes), una iniciativa fundada el 2012 pensada per oferir a la comunitat artística la possibilitat d’investigar i intervenir amb propostes d’art contemporani en l’entorn natural de la vall de Santa Creu (Port de la Selva).
Encara que veterans com Guerrero Medina continuen amb força, com es va veure en una recent jornada de portes obertes al seu estudi de Sant Tomàs de Fluvià, on també resideix.
També veterana és la galeria Horizon, a Colera, que fins a finals de setembre proposa un homenatge de diversos autors a Tàpies. Entre els artistes hi ha Ralph Bernabei, impulsor de la galeria juntament amb Silvy Wittevrongel. La galerista belga opina que “tot i que continua venint gent a la galeria, no es compra i això no és un problema de l’Empordà, és una qüestió generalitzada perquè el mercat de l’art va a la baixa”.
Un indret clàssic pel que fa a les essències artístiques és Cadaqués. entre l’abundant oferta galerística de la població, l’escultor Emili Armengol, amb estudi a Rupià, exposa a la galeria Patrick J. Domken.
També de clàssic contemporani de l’Empordà podríem definir la Nau Coclea a Camallera, que des de fa anys organitza el Gran Tour, activitat que consisteix en una marxa de diversos dies per la muntanya i poblacions en què s’experimenta la simbiosi de l’art amb la natura.
Aquesta visió de l’art i la natura té lloc de manera estable al recinte artístic d’escultures monumentals d’Enric Pladevall a la Fundació L’Olivar, a Ventalló. També cal remarcar la feina expositiva de la Fundació Vila Casas amb les seves seus de Torroella de Montgrí, al palau Solterra, i a Palafrugell, a Can Mario, en què es pot veure la col·lecció permanent d’escultura i una mostra temporal del ceramista Joan Gardy Artigas.
Les perspectives amb què es pot viure l’art a l’Empordà continuen sent diverses i múltiples.
