[D]
0
Llibres
Barcelona - 2 octubre 2024 11.30 h

Carme Arenas

Expresidenta del PEN Català

“Que malgrat tot m’hagin absolt, penso que ha de fer rumiar”

- Barcelona

Carme Arenas i Noguera (Granollers, 1954), historiadora, filòloga, escriptora, traductora, editora i catedràtica de literatura catalana, entre d’altres, va ser presidenta del PEN Català entre el 2010 i el 2018. La junta posterior, presidida per Àngels Gregori i Parra (Oliva, 1985), poeta i gestora cultural, va emprendre accions legals contra Arenas acusant-la d’irregularitats comptables valorades en gairebé sis-cents mil euros.

Després de sis anys de litigi el 5 de setembre passat es va dictar la primera sentència, que absol l’acusada de tots els càrrecs i condemna el PEN Català a pagar les costes judicials. Divendres 27 vam parlar amb ella.

La sentència absolutòria ha de ser una satisfacció, tot i que relativa, després de sis anys de patiment.
La veritat és que és una gran alegria que hi hagi una sentència absolutòria que, a més, és molt clara. El jutge desestima totes les demandes. I carrega costes al PEN, cosa que no em fa cap mena de gràcia, però és el joc a què s’ha jugat. Hi ha hagut molt patiment i, també, molta feina per part dels meus advocats. No se’ns ha facilitat mai cap documentació per poder-nos defensar. Que, malgrat tot, la sentència hagi estat aquesta, penso que ha de fer rumiar.
Assegura que hi ha hagut una campanya contra vostè per part de la junta del PEN que hi va haver entre el 2018 i el 2022.
La mentida és diàfana i la veritat sempre és matisable. Quan estàs davant d’un fet que, a més, s’expressa amb contundència i vehemència, és clar, la gent pensa que és incontestable. A més no se’m va permetre parlar i explicar-me, ni dins del PEN ni fora, se’m va marginar molt clarament i se’m va sotmetre a un desgast personal. En adonar-me del muntatge, vaig dir que si era el camí marcat, passaríem per aquell camí. I ara estic satisfeta que, seguint les regles del joc que no vaig decidir jo, el jutge m’hagi absolt.
Des del PEN Català és possible que recorrin la sentència, que encara no és ferma. Què n’espera?
La sentència la vam rebre, totes dues parts, el 5 de setembre passat. Jo vaig esperar un temps prudencial, pensant que els del PEN es posarien en contacte amb mi i no ha estat així. Com que continuo sent sòcia, el dia 25 de setembre vam rebre, tots els socis, un comunicat intern en què no es transcrivia la sentència, sinó que es deia que el jutge no ha donat la raó al PEN. Tampoc s’explicava que els condemna a pagar les costes del judici. Sí que deien que, amb l’advocat, consideren recórrer, però se’ls acaba el termini.
Vol dir que la junta actual amaga informació?
Aquesta és la meva estranyesa com a sòcia. Per què no s’ha donat tota la informació, si no tota la sentència, com a mínim el veredicte? Aquest tracte paternalista de donar-ho tot mastegat i tirant pilotes fora em molesta com a sòcia, ja no com afectada. I això és un mal vici que han tingut, no dir les coses clares, explicar als socis mitges veritats.
I per què s’han fet aquestes acusacions, doncs?
Això ho han de dir els que les han fet, evidentment, i també per què amb aquesta contundència i falta de respecte cap a una persona que ha estat disset anys al capdavant del PEN, que ha treballat i s’hi ha deixat la pell. Però som on som. Entenc que els socis es preocupessin davant unes acusacions així, perquè són els que legalment han de respondre. Si la informació no és transparent, ja no són els socis els que han de respondre, sinó les persones que la difonen de la manera que ho han fet.
Es va fer una assemblea per explicar el cas, però, oi?
Sí, una assemblea de linxament que es va fer al Col·legi de Periodistes. Els advocats del PEN d’aleshores –que finalment van descartar portar el cas– van dir que estava tot comptabilitzat, que la comptabilitat era exacta. No hi ha cap forat. I s’ha pogut demostrar en el judici perquè, des de la defensa, vam presentar un informe pericial. Em pregunto per què el PEN no ha fet cap auditoria ni informe pericial per contrarestar el que hem presentat nosaltres...
Vostè percep que s’ha tacat el seu nom i el de la institució. Què n’espera, ara que ja té una primera sentència favorable?
Espero un reconeixement. Sabem que els jutges es poden equivocar, com tothom, i també es poden equivocar les persones que fan demandes. Per tant, davant la contundència de la sentència, jo demano una mica de seny, no perquè es posi un recurs o no, perquè la junta del PEN convoqui una assemblea extraordinària de socis i que es pugui parlar de tot i ensenyar les cartes. De moment, només hi ha hagut mutisme...
Llegint el decàleg que vostè ha presentat davant els mitjans de comunicació, tot i tenir dret a la rancúnia, no la fa extensiva a tothom...
La gent ha estat enganyada. A persones que formaven part de les meves juntes, els van anar intoxicant. I si no entraven en el joc els feien fora. A ningú li agrada estar en una situació així i hi ha persones que van voler evitar el conflicte i no han dit res, però jo vull reconèixer la feina d’aquesta gent.
També diu que van amagar informació...
Un bon dia ens vam adonar que, perquè jo no pogués tenir cap informació per defensar-me, havien esborrat de la pàgina web del PEN tota la informació històrica que afectava al període en què jo vaig ser presidenta. I això és una estafa als socis. Com que vam demostrar amb un informe pericial informàtic que havien fet això, s’ha tornat a restablir tota la informació, però hi ha hagut una mala intenció perllongada en el temps.
Per tot plegat, vostè assegura que s’ha orquestrat una campanya difamatòria premeditada. Per quin motiu?
Per a la meva sorpresa, tot i que no soc una persona gaire conflictiva i m’agrada la seriositat, he acaparat molta atenció d’aquestes persones que es consideren molt interessants i molt importants. Els motius, cadascú se’ls sap. Puc intuir coses, perquè conec molt bé el PEN. Però em continuo preguntant per què jo.
El gruix de la trama que vostè explica parteix de gent concreta.
De la presidenta, el vicepresident i la secretària general de la junta posterior a la meva, bàsicament.
Pel que sembla, hi perdrà tothom.
En els conflictes, a la llarga, hi perd sempre tothom. Abans es deia que s’agafa abans un mentider que un coix... Ara costa molt agafar un mentider perquè estem instal·lats en la mentida. No es pot acceptar una mentida difamatòria i que, d’alguna manera, beneficiï a qui l’escampa. En el seu moment, a les xarxes socials, hi va haver tot un corrent d’elogis cap a una persona determinada que li deu haver servit en el seu recorregut professional, tot i que no crec que aquest fos el motiu de fons, perquè seria pervers.
Per tant, vostè no s’ha sentit atacada pel PEN com a institució...
Tinc molt clar que, a mi, el PEN no m’ha fet res. M’ha donat moltes satisfaccions i jo hi he abocat tot. Per això em sap greu que algunes persones l’utilitzen de plataforma per treure’n profit personal. De fet, i això ho dic com a sòcia, les costes del judici no les hauria de pagar el PEN, les haurien de pagar unes persones amb noms i cognoms que, si s’ho reparteixen, ho podran pagar tranquil·lament.
I ara, quin és el pas següent?
Penso esperar un màxim de quinze dies i si ningú mou res, si la junta actual no depura responsabilitats –si està disposada i té prou valentia per fer-ho, que crec que sí--, jo prendré mesures, tot i que això crema moltes energies. El que també penso demanar és el dret a l’oblit, perquè ara, quan algú em vol convidar a fer una conferència, igual s’ho repensa perquè el primer que els surt si busquen informació sobre mi és tot això... I no pot ser.
Com ja hem comentat, eximeix de responsabilitats determinades persones en aquest conflicte...
Agraeixo molt el suport de tot de persones al llarg d’aquests anys, sí. Hi ha hagut gent que m’ha ajudat a recopilar la informació que se m’ha negat sempre. Si tot és tan clar, per què m’ho impedien? Algunes van marxar del PEN perquè no volien ser còmplices d’aquesta història. El meu desig seria que aquestes persones poguessin tornar, perquè n’hi ha de molt valuoses, des del punt de vista literari i, sobretot, de l’humà. Algunes ja no hi són a temps, lamentablement, com Josep Maria Terricabras. Seria una molt bona manera de recomençar amb una altra manera d’actuar i penso que seria beneficiós per al PEN. Perquè un dels grans valors del PEN és la defensa de la llibertat d’expressió. Anem a defensar-la a l’altre cap del món i quan és aquí no l’apliquem? Perquè a mi no em van deixar parlar... No es pot actuar així en una organització que porta cent anys sent seriosa, tot i que ja hi ha hagut episodis amb apunyalaments, com a l’època de Vargas Llosa...
Quan es coneixen les interioritats, dona per a molt...
I tant. Un dia ho escriuré, perquè tinc molt de material. Hi ha una persona recurrent, que encara és sòcia, i esperava a què fos morta abans de publicar certes coses, però em penso que ho faré abans, perquè ja n’hi ha prou... Aquesta persona, a l’època de la presidència de Josep Palau i Fabre ja va demostrar com era i ha continuat pel mateix camí.
Me’n pot dir el nom?
No, no, quan toqui ja ho faré.

Comunicat de Carme Arenas

“El proppassat 5 de setembre vam tenir coneixement del veredicte de la demanda interposada pel PEN Català, l’any 2021, contra la meva persona. En la seva decisió el jutge exposa: “Desestimo íntegrament la demanda [...] i absolc Carme Arenas Noguera de les pretensions deduïdes contra ella, amb imposició de les costes d’aquesta instància a la part demandant.”

Ara que la sentència ha estat del tot absolutòria cap a mi, em veig obligada a fer algunes manifestacions, ja que abans no se’m va donar veu. Amb tot, sempre he tingut el convenciment que al final la veritat sortiria a la llum.

VULL MANIFESTAR:

1. Mai no hi ha hagut al PEN Català, durant els meus mandats, cap forat ni comptabilitat negativa.

2. Mai no he cobrat res del PEN que abans no ho hagués treballat amb escreix i havent estat autoritzat.

3. En tot aquest llarg i tan dolorós procés de sis anys ha prevalgut atiar les manifestacions i reaccions humanes que menys ens honoren –enveja, voluntat d’ofendre i de difamar, manipulació, rancúnies, mentides, etc.–, per posar els socis en contra meva.

Un exemple de manipulació i engany ha estat el fet de sostreure informació de la pàgina web del PEN, per tal que jo no hi constés i encara menys la gent de les juntes durant la meva presidència. Només molt recentment, aquesta informació ha estat restablerta.

Molta altra informació ha estat igualment escatimada als socis, i això malgrat l’exercici de transparència tan publicitat. Per exemple, la renúncia explícita del bufet Arco contractat pel PEN per dur la causa, la qual cosa va comportar la tria d’un segon advocat.

Al llarg del procés judicial, tampoc no s’ha facilitat la documentació requerida pel jutge, ni la necessària per a la meva representació legal.

Ha estat gràcies a la complicitat i ajut de molts socis que he pogut aportar els documents necessaris. Els en dono les gràcies de tot cor!

4. Sempre he cregut molt en la feina i en l’esforç i poc en les medalles, sobretot quan se les posa una mateixa. Durant els 17 anys que vaig tenir responsabilitats al PEN Català, de primer com a secretària general i després com a presidenta, vaig tenir el goig de deixar-m’hi la pell i d’haver treballat sempre amb il·lusió i amb tota l’eficàcia de què era capaç. I això gràcies a les juntes i a l’equip, sempre competent!

La feina feta durant aquests anys és patrimoni de tots i cal tenir la generositat de reconèixer-la. A tots ells el meu profund agraïment!

5. Em dol infinitament que s’hagi utilitzat la confiança dels socis en les juntes directives per enganyar-los de manera mesquina, tramposa i interessada. Puc entendre que, creant una alarma de forat econòmic inexistent, els socis del PEN Català es posessin en guàrdia.

També el fet que s’hagi utilitzat una institució com el PEN per actuar amb finalitats de caràcter personal i que s’hagin servit dels mitjans de comunicació amb propòsits poc edificants.

6. Aquesta manera inqualificable i intolerable de procedir perjudica i molt la imatge d’una institució centenària a la qual hi ha hagut moltes persones que hem treballat per fer-la honorable i pròspera, sigui als PPCC, sigui a nivell internacional.

7. Hi ha hagut un gran deliri que ha costat, costa i costarà sofriment a tots els involucrats. Hi ha hagut una intoxicació amb familiars i persones del meu entorn. Hi ha hagut, també, una persecució personal malaltissa, totalment difamatòria. I no només cap a la meva persona.

8. Faig aquestes declaracions, doncs, també en honor a totes les persones que han treballat amb mi, a les quals s’ha volgut –em consta– intoxicar, amenaçar o absorbir cap a la causa única.

9. Comportaments com el que m’ha afectat en tants aspectes de la meva vida personal, professional i social, són del tot denunciables i mereixerien una actuació decidida per part de la junta actual.

Sé molt bé que la difamació és un delicte que potser serà motiu de responsabilitats a les persones que han actuat contra mi.

En tot aquest malaurat procés, tothom ha pogut triar l’actitud i el paper que hi ha volgut tenir. Amb l’engany i/o manipulació és fàcil aconseguir coses. No sabem fins quan. És a les mans dels socis!

10. La reparació del dany és una exigència personal, social i també moral que no puc, que no vull defugir. I més perquè aquest dany s’ha fet extensible a l’entitat a la qual he representat i servit, sense aprofitar-me de res, amb tot el respecte i tota la veneració que mereix el PEN Català.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més llegides