Per què la música?

Per què la música? Aquest és el títol d’un cone­gut assaig del filòsof francès Fran­cis Wolff on es pre­gunta, implícita­ment, dife­rents qüesti­ons deri­va­des d’aquesta, com ara què ens diuen els mons ima­gi­na­ris sor­gits de l’audició de la música sobre el món real. Van ser pre­gun­tes com l’expo­sada les que ens vam fer a la fi del bri­llantíssim con­cert que va ofe­rir la Fil­harmònica de Viena, sota la direcció de Dani­ele Gatti (Milà, 1961), en el con­cert inau­gu­ral de la tem­po­rada Palau 100. Un con­cert tan bri­llant com insòlit atès que les dues obres pro­gra­ma­des (Apo­llon musagète d’Stra­vinsky i Sim­fo­nia núm.10 de Xos­takòvitx) són del segle XX. Sem­bla, doncs, que final­ment ha arri­bat el moment en què als pro­gra­ma­dors ja no els tre­mola la mà per obrir tem­po­ra­des amb obres d’un dels segles més prolífics i rics per a la cre­ació musi­cal. Així ho ha fet el Palau, però també el Liceu amb Lady Mac­beth Mtsenk (1934) i la nos­tra OBC amb obres de Mom­pou, Gershwin i Ravel. Sé que alguns ens agra­da­ria una presència d’obres del segle XX amb un major risc, però per alguna cosa es comença.

Escol­tar una for­mació com la Wie­ner Phil­har­mo­niker ja no és tan sols una experiència estètica de pri­mer ordre, durant la qual tras­lla­dats a regi­ons de l’ànima que abans de la seva audició en des­co­neixíem la seva existència, sinó també una lliçó magis­tral a càrrec d’una orques­tra de divisió d’honor i, sobre­tot, de l’experiència que se’n pot deri­var ofe­rint una obra com la Desena. Una experiència on la pri­mera res­posta per a l’oient és somàtica amb els habi­tu­als “posar la pell de gallina” i una emoció incom­men­su­ra­ble que, un cop fina­lit­zada la música, ens tras­llada a una regió cognos­ci­tiva que, final­ment, acaba impo­sant un ordre de qüesti­ons i pre­gun­tes pro­fun­des on, pos­si­ble­ment, la sim­ple for­mu­lació ens atansa una mica més a allò que som en un món real que, perquè enga­nyar-nos, cada dia fa més por. Abans de Xos­takòvitx, amb només la sòlida i melosa secció de corda, els de Viena van invo­car a les muses amb un dels ballets més poc cone­guts d’Stra­vinsky. Per què la música?