premi
Han Kang, premi Nobel de literatura
L’autora sud-coreana Han Kang és la guanyadora del premi Nobel de literatura 2024. En 117 edicions, és el primer cop que un autor de Corea del Sud guanya el Nobel. A més, Kang és, només, la divuitena dona en rebre’l.
El jurat va destacar la seva “intensa prosa poètica que confronta traumes històrics i exposa la fragilitat de la vida humana”. Segons va declarar Mats Malm, secretari permanent de l’Acadèmia Sueca. Com passa sovint, la guanyadora no estava entre els candidats destacats per endur-se el premi Nobel, dotat amb 11 milions de corones sueques, al voltant de 948.000 euros.
Kang ja tenia altres premis importants, com ara el Man Booker International de ficció del 2016 per La vegetariana. A més de diversos premis al seu país. També han rebut premi adaptacions d’obres seves al cinema, com el premi del Festival de Cinema Sundance del 2010, per Vegetarian, dirigida per Lim Woo-seong, i un premi al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, del 2011, per La cicatriz, basada en El niño buda.
Fins ara ha publicat vuit novel·les, quatre reculls de relats i tres assajos. Va treballar de periodista i actualment, a més d’escriure, és professora de creació literària a l’Institut de les Arts de Seül.
Han Kang va néixer el 1970 –ara té 53 anys, una edat jove, entre els guanyadors d’aquest prestigiós premi– a la localitat de Gwangju, a Corea del Sud. De petita va anar a viure a Seül, amb la seva família, fugint de la massacre de Gwangju. El seu pare, Han Seung-won, nascut el 1939, també és un valorat novel·lista.
Han Kang, que ha visitat diverses vegades Barcelona per promocionar algun dels seus llibres traduïts al català o al castellà i, també, convidada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, per participar en algun dels seus cicles, també té aficions destacades dins del món de les arts plàstiques i de la musica.
Traduïda a més de trenta idiomes, en català podem llegir de Kang quatre títols. La vegetariana (Rata, 2017, amb traducció de Summe Yoon; reeditada aquest 2024 per La Magrana, amb traducció de Mihwa Jo i Raimon Blancafort) és la seva primera novel·la –de fet són tres contes llargs relacionats entre si– traduïda a l’anglès, al castellà i al català. L’obra narra la història d’una dona que decideix aturar tota violència exercida pel cos i deslligar-se de l’animal humà fins a convertir-se en un ésser del tot vegetal.
A la novel·la Actes humans (Rata, 2018, amb traducció d’Alba Cunill), guanyadora dels premis Manhae i el Korean Literature Novell Award, recorda la massacre de Gwangju, l’aixecament popular que es va produir el 1980 contra la dictadura de Chun Doo-hwan, i del qual Kang va escapar-se en traslladar-se a Seül amb la seva família quan tenia deu anys.
Blanc (Rata, 2020, amb traducció d’Alba Cunill), és el llibre més autobiogràfic de l’autora. A partir de la redacció aparentment banal d’una llista de coses blanques, l’autora fa un commovedor exercici d’introspecció, buscant l’epicentre del seu dolor existencial. Potser les coses blanques que ens envolten preserven el nostre dolor, és demana, i contenen una angoixa que no sabem veure a primer cop d’ull. Kang s’endinsa en una delicada indagació literària i cerca, a través de la descripció de coses quotidianes, el mal que sempre ha sentit per l’absència d’una germana a qui no va arribar a conèixer.
L’última novetat de Kang publicada en català és la novel·la La classe de grec (La Magrana, 2023, amb traducció d’Hèctor Bofill i Hye Young Yu), on l’autora torna a visitar els efectes que l’opressiva societat coreana i la violència al·legòrica que aquesta exerceix tenen sobre l’individu.
La que va ser editora seva en català, Iolanda Batallé, actualment directora de la llibreria Ona de Pau Claris, comenta que es va “enamorar de La vegetariana a la Fira de Frankfurt del 2016”. “És de les poques vegades a la vida que allà, in situ, després de treballar tot el dia a la fira, el vaig llegir i em va remoure moltíssim. L’endemà vaig fer oferta per comprar els drets per la traducció al català i al castellà. Per pocs diners. I vaig guanyar perquè encara no havia guanyat premis internacionals, Han Kang.”
Batallé afegeix un parell d’anècdotes personals. “Va venir dues vegades a sopar a casa meva, a Barcelona. Aleshores el meu fill Teo tenia 12 anys. Ella venia amb una intèrpret al castellà, una senyora que parlava molt, i la Kang és super callada. El meu fill em va acabar preguntat si l’escriptora era la que parlava molt o l’altra. Li vaig dir que l’altra, perquè normalment qui parla poc és més interessant. I ja vaig vaticinar que guanyaria el Nobel. Quan ho he sabut, a una de les primeres persones que he trucat ha estat al meu fill i li he dit «ja l’ha guanyat!».”
La definició que fa Iolanda Batallé de Han Kang és breu i contundent. “És una autora bestial. El que trobo en ella és que és molt valenta, com a escriptora. Molt. Cada obra seva és un repte diferent. L’admiro moltíssim.”