Arqueologia

Els primers europeus

La Canonja inaugurarà el Mammuthus, un museu inèdit al país que dona a conèixer les primeres ocupacions humanes d’Europa

Exposa les restes de fa un milió d’anys que s’han descobert al jaciment de la Boella, que són de la mateixa època que les d’Atapuerca

La Boella “demostra les primeres arribades de cultura humana a Europa des d’Àfrica”

La tro­ba­lla va ser acci­den­tal. Una tor­ren­tada d’aigua que va bai­xar amb força i va pro­vo­car des­pre­ni­ments als mar­ges del bar­ranc de la Boe­lla, a la Canonja, va posar al des­co­bert dos molars i dues defen­ses d’un mamut pre­històric, un ani­mal extin­git que va habi­tar aques­tes con­tra­des fa un milió d’anys. Era el 2006, i l’any següent ja es va dur a terme una pri­mera exca­vació arque­o­pa­le­on­tològica d’urgència en aquesta àrea del­taica del riu Fran­colí, una cam­pa­nya que s’ha repe­tit de forma anual i inin­ter­rom­puda fins aquest estiu. “I que­den molts més anys de tre­ball”, asse­gura Pal­mira Saladié, codi­rec­tora de les exca­va­ci­ons junt amb Josep Vall­verdú, tots dos inves­ti­ga­dors de l’Iphes (Ins­ti­tut Català de Pale­o­e­co­lo­gia Humana i Evo­lució Social).

Les res­tes excep­ci­o­nals que en aquests anys han apa­re­gut al jaci­ment de la Boe­lla ja for­men part del nou cen­tre d’inter­pre­tació Mam­mut­hus, que s’ha creat en aquest muni­cipi del Tar­ra­gonès per esde­ve­nir un refe­rent inter­na­ci­o­nal. I és que n’hi ha per a això i per a molt més: són clau per al conei­xe­ment de les pri­me­res dis­per­si­ons huma­nes que, pro­ce­dents d’Àfrica, es van escam­par pel con­ti­nent euro­peu durant el plis­tocè infe­rior. Ara el museu explica aquell pri­mer pobla­ment d’Europa, l’evo­lució humana i els eco­sis­te­mes i la cul­tura mate­rial de la pre­història més remota. “Ens està mos­trant un pols migra­tori que ve d’Àfrica que no coneixíem fins que vam començar a exca­var a la Boe­lla”, apunta Saladié.

El Mam­mut­hus és un museu inèdit a Cata­lu­nya per la cro­no­lo­gia que abasta el seu con­tin­gut. Situat en una antiga masia agrícola del segle XVI, el Mas de l’Hort de l’Abeu­ra­dor, ja està aca­bat i amb tota la muse­o­gra­fia enlles­tida. I ja s’han fet por­tes ober­tes per als veïns del muni­cipi i grups d’esco­lars. Però encara queda pen­dent la lici­tació de la gestió de l’espai, que s’havia retar­dat per “pro­ble­mes admi­nis­tra­tius”, però tot just aquest dime­cres es va obrir ja el procés amb la publi­cació del plec de con­di­ci­ons. L’alcalde, Roc Muñoz, con­firma que el cen­tre s’inau­gu­rarà al gener, pro­ba­ble­ment coin­ci­dint amb la festa major, el dia 20. La inversió ha estat d’uns 5 mili­ons i tenir el museu obert els supo­sarà un cost anual d’uns 100.000 euros, esbu­fega l’alcalde, tot i estar ben con­vençut dels bene­fi­cis de l’equi­pa­ment.

Només entrar al museu ja s’hi expo­sen dues grans defen­ses de mamut, les res­tes més espec­ta­cu­lars de la Boe­lla. En total se n’han tro­bat qua­tre, de defen­ses, vol­ta­des d’eines de pedra que s’havien uti­lit­zat per esquar­te­rar l’ani­mal. Hi ha mol­tes altres espècies: “Era una regió molt rica en recur­sos i sobre­tot amb molta diver­si­tat d’ani­mals”, comenta Saladié. A més de mamuts, doncs, hi han apa­re­gut molts altres herbívors i mamífers, com hipopòtams, rino­ce­ronts, cérvols, cavalls, cas­tors i, en la dar­rera cam­pa­nya d’aquest estiu, res­tes d’un Ursus denin­geri, que es troba a la línia evo­lu­tiva de l’os bru actual. “És una llista molt llarga ”, diu l’arqueòloga, que indica que al cos­tat dels ani­mals des­ta­quen ele­ments de la indústria lítica tallada en sílex i en altres roques, que estan en un per­fecte estat de con­ser­vació. Eines que demos­tren la presència humana en aquest ter­ri­tori fa un milió d’anys. Eren les pri­me­res pobla­ci­ons que arri­ba­ven a Europa. Ho feien per la Boe­lla, com també per Ata­pu­erca, l’altre gran jaci­ment de la Península, a Bur­gos, que com­par­teix la mateixa cro­no­lo­gia, i en les exca­va­ci­ons del qual també hi pre­nen part Saladié i altres inves­ti­ga­dors de l’Iphes (amb Eudald Car­bo­nell com a codi­rec­tor). Les res­tes pale­on­tològiques i arqueològiques de la Boe­lla “són molt sig­ni­fi­ca­ti­ves”: “Ens estan demos­trant les pri­me­res arri­ba­des de cul­tura humana a Europa, estem par­lant dels pri­mers euro­peus. És un jaci­ment refe­rent al món”, des­taca Saladié. “Hi ha dife­rents pols migra­to­ris entre els pri­mers euro­peus, i uns fan cap a la Boe­lla, uns altres cap a Ata­pu­erca i Gra­nada i, amb una certa poste­ri­o­ri­tat, cap a Ter­rassa.” Però els que arri­ben a la Boe­lla “són dife­rents de tots aquests altres grups, perquè tenen una tec­no­lo­gia que és molt més avançada”. “Són grups migra­to­ris que arri­ben de l’est d’Àfrica. És un viatge que va durar milers d’anys, quasi mig milió, però por­ten una nova tec­no­lo­gia que era des­co­ne­guda”, explica la codi­rec­tora. Les eines de la Boe­lla “eren molt sofis­ti­ca­des” i aquells homínids ja no les ela­bo­ra­ven col­pe­jant una pedra con­tra una altra –per dir-ho d’una manera pla­nera–, sinó que pre­te­nien tenir pen­sada la forma abans d’ela­bo­rar l’eina: “Cog­ni­ti­va­ment, ja ens tro­bem éssers humans avançats que tenen capa­ci­tat de pre­me­di­tar el que volen.”

Cap resta humana

Tot el mate­rial que ara s’exposa al Mam­mut­hus és clau per enten­dre aquells pri­mers pobla­dors. Però –i no és cap con­tra­sen­tit– queda un buit: fins ara a la Boe­lla no s’hi ha tro­bat cap resta humana. Al museu s’hi ha recreat l’Homo ante­ces­sor, que és l’espècie que es coneix que poblava la península Ibèrica (a Ata­pu­erca s’hi van des­co­brir els pri­mers fòssils), “però la de la Boe­lla podria ser una altra espècie que encara no conei­xem”, creu Saladié, que sosté que, com que en aquest jaci­ment hi ha “tanta diver­si­tat taxonòmica”, no es des­carta que hi apa­re­guin res­tes huma­nes: “Hi tro­bem tan­tes espècies ani­mals que no seria estrany que trobéssim les res­tes d’una espècie més que hi havia en aquell eco­sis­tema, que eren els éssers humans. No ho deses­ti­mem.” I subrat­lla: “Hi ha mol­tes pos­si­bi­li­tats que hi hagi una altra espècie humana en aquest entorn. Que l’Homo ante­ces­sor sigui la més pro­ba­ble no vol dir que sigui la veri­ta­ble.” Què supo­sa­ria tro­bar res­tes d’aquells pri­mers homínids que van poblar Europa des de la Boe­lla? “Ens apor­ta­ria conei­xe­ment sobre quina espècie humana arri­bava d’Àfrica. O si es va anar con­ver­tint en una altra espècie des que va sor­tir fins que va arri­bar. O si són els matei­xos que hi havia a Ata­pu­erca però que ja tenien un altre tipus de tec­no­lo­gia... Ens con­tes­taríem moltíssi­mes qüesti­ons”, asse­gura Saladié. Però des­co­brir res­tes huma­nes “no és l’objec­tiu. No és l’únic objec­tiu, almenys”, matisa, “perquè el jaci­ment ja ha asso­lit un gran valor, tant en l’àmbit acadèmic com en el científic”. I per què des d’Àfrica aquells homínids van fer cap al que avui és el Tar­ra­gonès? “Hi ha con­di­ci­ons climàtiques que afa­vo­rei­xen la dis­persió, sobre­tot per la conca del Medi­ter­rani, on tro­bem un clima molt tem­pe­rat i a l’hivern no gela. Seguint aquesta àrea de bonança climàtica, fan cap aquí. Són nòmades que bus­quen ter­ri­to­ris amb riquesa de recur­sos, i aquí n’hi van tro­bar moltíssims”.

La pri­mera sala del Mam­mut­hus, on s’expo­sen les defen­ses de mamut, és una sala immer­siva, que situa el visi­tant en el pai­satge del plis­tocè, que repro­du­eix els ani­mals que s’han loca­lit­zat al bar­ranc i també recons­tru­eix les res­tes vege­tals, a través del pol·len fòssil. En altres dependències s’hi tro­ben un “pas­sadís del temps”, que mos­tra la història de les inter­ven­ci­ons, i peces de la fauna i la indústria lítica, amb diver­sos ele­ments interac­tius i amb la pos­si­bi­li­tat d’experiències pre­històriques d’alt nivell edu­ca­tiu: “Volem anar més enllà de la sim­ple expo­sició de la peça”, diu Saladié.

En cada cam­pa­nya, a la Boe­lla des­co­brei­xen entre 300 i 400 peces. “No són mol­tes si ho com­pa­rem amb altres jaci­ments, però són molt impor­tants i sig­ni­fi­ca­ti­ves per l’anti­gui­tat que tenen.” Per això, el museu no serà immòbil. A mesura que es vagin des­co­brint res­tes al jaci­ment a l’aire lliure s’ani­ran incor­po­rant al cen­tre.

Elles també treballaven
Al Mammuthus s’hi recrea un petit grup d’‘Homo antecessor’. Més ben dit, de dones d’aquella espècie: “Volíem donar-li aquesta perspectiva de gènere”, diu Palmira Saladié. Primer, perquè som el 50% de la població i, segon, perquè té una base científica: “Normalment les dones són les que se separen del grup amb alguna cria, per anar a buscar recursos: aigua, animals... En molt pocs llocs trobaràs una dona amb una eina de pedra a la mà. Aquí sí, perquè elles també treballaven amb les eines, tot i que normalment representem els homes.”
La indústria química paga
La Canonja, que es va independitzar de Tarragona el 2010, és un municipi eminentment industrial: “Tot el que hi ha al sud del municipi és la indústria química, i volem que els impostos que en surten facin possible un museu com aquest. Som un municipi industrial, però també volem que sigui científic i cultural”, diu l’alcalde, Roc Muñoz.
Dues vessants

Turisme cultural i familiar i ciència

Per al consistori i per a l’Iphes, el museu ha de sobresortir en la vessant del turisme cultural i familiar i també del sector científic: “Que gent de qualsevol edat i de qualsevol nivell acadèmic pugui venir al museu i aprendre, i que sigui un pol d’atracció del món de la recerca”, diu Roc Muñoz, que ha creat una marca turística vinculada al centre.

Més oferta

Un planetari a l’hort del mas

L’Ajuntament de la Canonja ja ha comprat un altre terreny al costat del mas que ara acull el Mammuthus per construir-hi un planetari: “Mirar els estels i les galàxies complementarà perfectíssimament tol el material que s’exposa al museu”, segons l’alcalde, Roc Muñoz. El projecte costa més d’un milió d’euros i estarà fet el 2026.

Comparacions

L’Atapuerca catalana?

Com que la Boella té una cronologia similar a la Gran Dolina d’Atapuerca (Burgos), on van trobar restes d’una nova espècie, l’Homo antecessor, molts han tingut la temptació de batejar el jaciment d’aquí com “l’Atapuerca catalana”: “Són comparacions que fan mal; Atapuerca té molts anys de treball al darrere que aquí encara no tenim”, diu Saladié.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.