Joan Pera encarna, ara, un sogre de lloguer al Goya

El director Daniel Anglès admet que, com a espectador fidel de Joan Pera des que el va veure a La extraña pareja, riu quan veu patir el seu personatge. Ara, efectivament, Pera fa un rol que es troba en un embolic i no troba la manera de correspondre a l’encàrrec. Un sogre de lloguer explica la peripècia d’un jove enamorat que necessita quedar bé amb la mare de la seva xicota, de família benestant. Per això, decideix llogar un pis elegant i contractar un actor distingit perquè li faci de pare. La pega (exigències de la comèdia que han escrit Jaume Viñas i Susanna Garachana) és que l’actor es posa malalt i es resol trobant un substitut de darrera hora: el Ramon. La comèdia es fa al Goya.

Joan Pera adverteix als seus companys que no dona el peu que hi ha al text perquè més que “dir el que hi ha escrit” opta per expressar “el que vol dir el text”. D’entrada, l’espectacle dura 90 minuts, diu Daniel Anglès, que codirigeix amb Viñas, però adverteix,si s’allarga més: “Pregunteu-ho al Joan Pera.” L’actor, amb més de 30 anys compartint trajectòria amb Focus (els sis darrers espectacles són escrits a mida amb dramaturgs contemporanis catalans, aplaudeix Jordi González, de Focus), admet que té una certa por escènica perquè hi ha una alta expectativa i perquè ha sentit que agradava als companys d’escena. Molts admeten que els costa aguantar el riure. Per a Pera fer-se gràcia entre ells significa que la comèdia és viva. Sempre es representa Un sogre de lloguer, però cada dia serà diferent, corroboren tant Viñas com Anglès.

Repartiment entusiasta

Muntsa Alcañiz hi interpreta el personatge de la dona estirada, de caràcter. Admet que, tot i que li encarreguin personatges dramàtics, agraeix molt participar en aquesta comèdia per explotar la seva banda “més gamberra”. La parella de joves enamorats la formen dos excompanys de la segona fornada de la Kompanyia Lliure: Clàudia Benito i Edu Lloveras. La peça manté un joc generacional entre els madurs i els joves. Respondre al repte d’en Pera els té divertidament atrapats.

Jaume Viñas és l’impulsor d’aquesta comèdia. L’autor i codirector i actor va conèixer Pera fent d’acomodador al Condal. L’any passat ja van estrenar una peça junts, que es va poder veure al Romea: Tot l’any pot ser Nadal. En una conversa intranscendent de camerino, Pera li va insinuar que podrien fer-ne una altra. I Viñas va posar fil a l’agulla. L’autor va voler involucrar Garachana, que just acabava de debutar com autora amb El favor (“era l’obra que m’hagués agradat escriure”, diu Viñas). En trobades informals, en una cafeteria, van estirar una idea i la van dialogar fins a presentar-la a Focus. Anglès detecta que es nota l’ofici d’actor en el text perquè l’han escrit pensant en com la desenvoluparien com a intèrprets. Per això sona tan fresca, des de bon principi. Anglès ja adverteix que el muntatge funciona pels equívocs constants i la voluntat de mantenir l’engany fins al final. No té cap més pretensió que “fer passar una bona estona”. L’obra també farà funció el dia de Cap d’Any i allarga l’estada al Goya fins al 12 de gener.

Un sogre de lloguer ja ha venut molta entrada anticipada, celebra Jordi González. Ara, admeten els intèrprets, necessiten testar la comèdia d’embolics (“és un vodevil sense portes”, il·lustra Garachana) davant el públic. Per a la coautora, el muntatge no té edat perquè el llenguatge i els equívocs divertiran el públic “en un espectre ampli”.