Un més que bon concert

Potent i interes­sant cinquè con­cert de la tem­po­rada de l’Orques­tra Simfònica de Bar­ce­lona i Naci­o­nal de Cata­lu­nya (OBC), aquest cap de set­mana, amb la pro­gra­mació de dues impor­tants obres del cànon occi­den­tal, el Con­cert per a violí núm.1 en sol menor, opus 26 de Max Bruch (1838-1920) i el ballet El príncep de fusta, opus 13 de Béla Bartók (1881-1945). Per si això no fos prou al·lici­ent, s’hi sumava la par­ti­ci­pació de la vio­li­nista mol­dava Ale­xan­dra Conu­nova i del direc­tor romanès Cris­tian Mace­laru, que tant bon gust de boca ens havia dei­xat fa uns mesos al cap­da­vant de l’Orques­tra Fil­harmònica de França. Alguna cosa sem­blant a la tro­ba­lla de la pedra filo­so­fal dels alqui­mis­tes va fer que aquesta pro­ducció s’hagi eri­git ja com una de les més interes­sants de la tem­po­rada d’enguany per la com­pli­ci­tat en l’acom­pa­nya­ment orques­tral d’una solista segura i ferma, al cos­tat de la pro­gra­mació d’una obra mes­tra com és l’esmen­tat ballet de Bartók, un autor que merei­xe­ria més presència de la que ja té. Aquesta presència ha cons­tituït un dels eixos d’aquesta tem­po­rada de l’OBC i, així, per a finals del mes de gener i ini­cis de febrer de l’any vinent hi ha pro­gra­mat el ballet-pan­to­mina El man­darí mera­vellós, op. 19, Sz. 73 sota la direcció de Matt­hias Pintsc­her, amb la par­ti­ci­pació de la com­pa­nyia de tite­lles Duda Paiva.

Mal­grat la millora acústica de la sala Pau Casals, resulta evi­dent que un dels tre­balls sonors a fons de l’orques­tra segueix radi­cant en asso­lir un major equi­li­bri entre les sec­ci­ons, on, pre­ci­sa­ment, una rica orques­tració com la d’aquest ballet el va fer per­dre, en alguns moments. Això no va impe­dir que no en pugues­sin escol­tar una meritòria i ajus­tada inter­pre­tació en ser una pàgina que Mace­laru coneix per­fec­ta­ment com així ho ha demos­trat amb un enre­gis­tra­ment de referència al cap­da­vant de la WDR Sim­fo­ni­e­orc­hes­ter. Això i que fos la pri­mera inter­pre­tació que es feia d’aquest ballet per part de l’OBC, ha fet d’aquest con­cert un dels que recor­da­rem d’aquesta tem­po­rada. Un més que bon con­cert.