música
Kabul Babà reviu la màgia del rock en el seu 4t disc
Kabul Babà va néixer el 2001, quan Sopa de Cabra va anunciar el seu comiat. A la primera formació del grup hi havia fins a tres músics dels Sopa: Francesc Cuco Lisicic (baix), Jaume Peck Soler (guitarra) i Pep Bosch (bateria), que va deixar aviat el nou grup i va ser substituït per Àngel Valentí, provinent de Glaucs. Entre el 2003 i el 2007, Kabul Babà va publicar tres discos i va viure altres canvis de personal, també pel que fa al cantant: Nil Torres va donar pas a Roger Alemany, provinent de Rocksord. En Cuco i en Peck han format sempre la columna vertebral de Kabul Babà, un grup que ja s’apropa al seu 25è aniversari, a pesar dels parèntesis marcats per la reactivació de Sopa de Cabra.
Ara, després d’un llarg temps de silenci, Kabul Babà ha publicat el seu quart disc, titulat simplement IV –casualitat o no, com el quart de Led Zeppelin–, que ha editat RGB Suports, com Màfia Potàgia (2007), l’últim disc del grup fins ara, si no es compta l’únic disc de Noudits (2013), un altre projecte encapçalat per Lisicic en què també hi havia Soler, Alemany i Valentí, a més del guitarrista Àlex Rexach (Glaucs). “De fet, el disc de Noudits podria haver estat el quart de Kabul Babà, només li vam canviar el nom al grup per intentar reactivar-lo com un projecte nou”, explica en Cuco.
Curiosament, el IV de Kabul Babà es va publicar just una setmana abans que el nou disc de Sopa de Cabra, Ànima. Explica Lisicic: “Ha estat una casualitat perquè jo ja vaig gravar la meva part del disc de Sopa fa un any. El disc de Kabul Babà el vam gravar la primavera passada al Candela’s Way Studio, que dirigeix Jordi Cristau a Figueres. Ell s’ha implicat molt en el disc: ha compartit amb nosaltres els arranjaments i la producció, i l’ha gravat, mesclat i masteritzat, però també ha tocat teclats i pianos i ha fet cors. És un campió.” Lisicic s’està recuperant lentament d’una malaltia renal que just després d’enllestir el disc de Kabul Babà el va portar a un llarg ingrés hospitalari, del qual anava informant a les xarxes, sempre amb una salutació optimista i sopera: “Bon dia, malparits!”
Sense concerts
El baixista ja no va poder fer els concerts que Sopa de Cabra va oferir aquest estiu, ni pot afrontar de moment la nova gira d’Ànima, que comença avui al Palau de la Música Catalana. Per tant, tampoc no té previst cap concert amb Kabul Babà a curt termini. “A veure si l’any vinent podem fer com a mínim algun bolo de presentació del disc”, diu en Cuco, que té un llarg currículum rocker, iniciat a principi dels anys vuitanta amb el grup Rockson.
“ Kabul Babà és un projecte que fem per amor a l’art i amb el qual gairebé perdem diners i quan tenim temps comencem a enviar-nos cançons per internet i a intercanviar idees, però no tenim una dinàmica de local d’assaig”, explica Lisicic, que aporta bona part de les cançons, a les quals la resta de membres acaben de donar forma. “Tinc moltes cançons acumulades, perquè he agafat un sistema que em funciona: vaig traient idees a casa, amb la guitarra acústica, i les acompanyo de frases inventades en wachi-wachi que a poc a poc vaig intentant que agafin un sentit. Al final, cada cançó té una història que prefereixo que la gent descobreixi pel seu compte”. Per contra, hi ha poques cançons signades per Lisicic en el repertori de Sopa de Cabra. “Les meves cançons, a Sopa de Cabra no les volen, parlant clar”, diu sense tallar-se.
Vents negres
A més del quartet oficial i de les aportacions de Cristau, en el disc sona també una contundent secció de vents, The Empordà Horns, a la cançó De cara a la paret. Són, de fet, els vents de The Funk Power Station, la banda de versions de música negra de la qual també formen part Alemany i Valentí. Són concretament Artur Cateura, trompeta; Martí Cabarrocas i Eduard Frigola, saxos, i Eduard Prats, trombó, amb els arranjaments per als metalls d’Elena Montané. La resta del disc es mou entre el rock de tall clàssic, més melòdic o més enèrgic segons el tema, i altres estils com el reggae a cançons com Ara no hi són. Caic a la trampa, No et facis enrere, Jo mai mossegaria, Bocamoll i la potent Tots som iguals, són altres de les dotze cançons de IV. La coberta del disc , creada amb les eines de la intel·ligència artificial, torna a mostrar el gust de Kabul Babà per la màgia i l’esoterisme. “Sí, la màgia ens agrada. Som d’una altra època, una mica hippies.”
