El català és la primera llengua que adapta el musical ‘El dia de la marmota’

“Ha estat un petit miracle”, resumeix el productor de Nostromo live, Jordi Sellas, per anunciar que hi haurà estrena El dia de la marmota al Coliseum aquest 23 de desembre. Un dijous de l’estiu del 2023 van decidir que dissabte viatjarien a Londres per veure la nova adaptació de la pel·lícula (s’havia fet un musical anteriorment el 2016, sense massa bon resultat). La revisió del 2023 va ser la bona. La compra dels drets d’explotació (en català i en castellà) va ser tan ràpida que la primera adaptació del llibret anglès serà el català. També s’ha pogut trobar data al Coliseum i, tot i l’ensurt per una infecció inesperada d’Àngel Llàcer, ha estat Enric Cambray el que assumeixi el rol de direcció. L’acompanya l’equip habitual amb Manu Guix i Miryam Benedited (coreografia).

A hores d’ara, ja hi ha 10.000 entrades venudes, però en necessiten moltes més. De fet, la campanya arrenca ara que ja està avançada la temporada de difusió de Mar i cel i que Ànima ha fet bons els pronòstics al TNC. La previsió és que la temporada al teatre de la Gran Via s’allargui fins al mes de març. Posteriorment, es plantejaran l’adaptació al castellà per fer temporada a Madrid i gira estatal.

Què explica El dia de la marmota? És una versió del film del 1993, una comèdia romàntica en què un presentador de la meteorologia, Phil Connors, es troba atrapat en un bucle temporal. La causa és l’enuig per haver de repetir cada cop la tradició de veure quin comportament tindrà la marmota per veure si s’allargarà l’hivern, o no. Per a Cambray, és la mateixa tradició que hi ha a Catalunya amb la festa de la Candelera, també en la data del 2 de febrer.

El repte de la producció musical és resoldre amb elements de fusteria teatral els recursos que permet el cinema. En clau catalana, la producció evita l’escenari giratori de la versió anglesa i aposta per alguna solució audiovisual (que ajudarà a entendre els salts temporals i, algun ”efecte Mago Pop”, diu Cambray, però sense cap artifici, apunta el que codirigia amb Llàcer, The producers. Roc Bernadí i Diana Roig són els protagonistes, amb 12 intèrprets més (i dos swings per a cobrir possibles baixes). Manu uix compta amb una banda de sis músics, de banda de rock, tot i que també sona folk, funky, pop i rock. Un dels canvis significatius respecte a la pel·lícula és el paper principal de Rita, la noia que el meteoròleg pretén persuadir. Un canvi necessari s’intueix perquè respongui a un rol propi: “Dels 4 hits, dos els interpreta ella”, exemplifica Guix.

A diferència de produccions anteriors de Nostromo live, amb una coreografia molt vistosa (La jaula de las locas, La tenda de los horrores, Cantando bajo la lluvia, The producers), ara el moviment és molt més invisible però imprescindible. És a través el cos d’intèrprets que l’escenografia va mutant constantment.

Per a Cambray, la tesi de l’obra és que Phil Connors, només sortirà del bucle quan deixi de mirar tot negativament i es dediqui a empatitzar amb els altres. Per això, s’ha intentat donar més pes al repartiment, que es completa amb Oriol Burés, Claudia Bravo, Júlia Bonjoch, Ernest Fuster, Marc Gómez, Alexandre Ars, Eduard Mauri, Joana Roselló, Júlia Saura, Edgar Martínez, Pol Roselló, Paula Pérez, Sol Carner i Carles Vallès.