Los Sírex, indestructibles a l’Apolo

L’anunci d’una gira europea per part dels Rolling Stones sembla imminent. Bona sort, jovenalla! Los Sírex, divendres, van celebrar el seu 65è aniversari –tres anys més que els Stones– en una Sala Apolo de Barcelona amb localitats exhaurides, posant en relleu l’imprevist i fins a cert punt al·lucinant moment de gran popularitat que viu l’històric grup barceloní, amb una segona data programada a l’Apolo el pròxim 7 de novembre per donar sortida a la forta demanda que hi va haver per al concert de divendres i reconeixements rebuts, aquest passat 2024, en festivals de renom com el Rockin’ Race de Torremolinos (Andalusia) o l’Azkena Rock Festival de Vitòria (País Basc).

Divendres, en una iniciativa ideada per l’A Wamba Buluba Rock’n’Roll Club, un col·lectiu sorgit fa dotze anys al Marula Cafè del Carrer Escudellers que, des d’aleshores, ha programat centenars de concerts de músics de tot el món, Los Sírex van sorprendre al personal amb un estat de forma, i uns jocs de guitarres, força remarcables. “Aquesta és una nit especial per moltes coses”, va dir Antoni Miquel, Leslie, a qui molts continuen coneixent com L’Anxoveta, poc després de començar una actuació que no únicament va congregar molta gent de Barcelona sinó també de Madrid, Almeria, Logronyo o La Corunya. “Tot això ha estat possible gràcies a l’amistat que sempre hem tingut i l’amor per la música i el rock & roll. I és que, quan un treballa gust... qui punyetes el fa fora de la seva feina?”, va preguntar-se abans de cantar Qué Es Eso, Rock & Roll i llegir, amb certa sorpresa, el que deia una enorme pancarta sostinguda per dues senyores: “passen els anys... i us continuem dient: gràcies!”.

En un costat, Josep Pepe Fontserè, l’únic que queda, junt amb Leslie, de la formació clàssica del grup (Manolo Madruga i Lluís Gomis ja han traspassat i Guillermo Rodríguez va decidir fa poc penjar les botes). I, en l’altre, Juanjo Calvo, membre de Los Sírex des del 1978, quan, després d’un parèntesi de set anys, Gay Mercader els va convèncer per a un retorn als escenaris... que encara dura. En va deixar anar una de bona, Calvo, divendres: “Mira que costa reunir-los i, avui, els meus fills i néts han vingut tots!”.

Pere Gené, de Lone Star, un altre true original, va ser el primer convidat en comparèixer (després que Leslie recordés el dia que va conèixer-lo tocant al piano What’d I say de Ray Charles al Texas, després Sidecar) i va deixar el públic completament astorat: primer, fent tota una exhibició vocal amb Mi Calle, cançó de Lone Star, i, a continuació, comunicant que, el dia 31, complirà... 86 anys. Ovació general. “Sense comentaris”, va afegir-hi Leslie, que en té 80. La clau de la longevitat? “No tenir problemes personals”, va receptar Gené.

Manolo García, a continuació, amb Que se mueran los feos i La escoba, va desitjar a Los Sírex “llarga vida” i va reivindicar que “Barcelona ha estat, és i serà una ciutat rockera”. I Carlos Segarra, que va cantar Muchacha Bonita, va definir-los com “els putos amos de la Barceloneta” i va admetre que, sense Los Sïrex, no hi hauria ni Rebeldes ni Trogloditas.

La tercera, o quarta, o vintena joventut, en resum, d’una banda indestructible.