Cinema

cinema / Drama eròtic

Nicole Kidman, un erotisme més proper a la reflexió que a l’escàndol amb ‘Babygirl’

Es fa difícil imaginar que una pel·lícula com Nou setmanes i mitja (1986) o altres fenòmens del cinema eròtic com Foc al cos o Instint bàsic poguessin escandalitzar en aquests temps d’internet, amb accés fàcil a tota mena d’imatges sexuals. Babygirl , la història d’una alta executiva de Nova York (Nicole Kidman) que manté una tòrrida relació amb un becari (Harris Dickinson), transita camins ben diferents, més propers a la reflexió i al debat que a l’escàndol. Fins i tot hi ha qui hi ha vist una sàtira d’aquells èxits del cinema eròtic, encara que s’allunya de la comèdia.

El tema de la pel·lícula, o un d’ells, són les fantasies eròtiques d’una executiva que ja ha triomfat professionalment i té una vida suposadament feliç i plena amb el seu marit (Antonio Banderas) i les seves dues filles adolescents. Som als temps del #MeToo, de les denúncies contra tota mena d’abusos comesos pels homes contra les dones. La pel·lícula no trasllada a la pantalla les fantasies sexuals masculines, ni té protagonistes femenines que responguin als arquetips de dona objecte o dona. En una operació amb similituds a l’adaptació d’Emmanuelle, remake dirigit per una dona que va inaugurar l’últim festival de Sant Sebastià, Babygirl ha estat escrita i dirigida per la cineasta holandesa Halina Reijn, que adopta un punt de vista femení i fins i tot feminista.

Poques escenes ‘de llit’

Una altra diferència important de Babygirl amb el cinema eròtic més popular és en les escenes sexuals, que van desapareixent de les pel·lícules de Hollywood, possiblement perquè no poden competir contra el sexe no fingit (que no vol dir realista) d’internet. Aquesta pel·lícula no n’és una excepció: no hi ha gaires escenes de llit (o de moqueta, de banyera...) i les que hi ha són poc explícites.

Al darrere del projecte hi ha A24, productora independent nord-americana de moda, que va triomfar als Oscar del 2023 amb Tot a la vegada a tot arreu. És al darrere d’altres films independents nord-americans que han causat impacte: La ballena, Hereditary, Minari, Aftersun, Moonlight... A24 suma un bon grapat d’Oscar, i Nicole Kidman podria ser candidata de nou a millor actriu, 22 anys després d’endur-se l’estatueta per Las horas. Aquest diumenge es faran públiques les nominacions. De moment, Kidman ja s’ha endut la Copa Volpi a millor actriu de Venècia i ha estat nominada al Globus d’Or com a millor actriu principal de drama. L’acompanyen en el repartiment el jove Harris Dickinson (El triángulo de la tristeza, Palma d’Or de Canes) i Antonio Banderas, en un paper de mascle passiu i enganyat també allunyat dels arquetips masculins del cinema eròtic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia