Dani de la Orden es passa a l’anticomèdia romàntica

A muerte, el títol ja avisa, arrenca d’una manera que despista. Un noi d’uns trenta anys, amb una vida rutinària per no dir avorrida, rep un diagnòstic mèdic tan fred com aterridor: té un angiosarcoma al cor del qual s’haurà d’operar, amb una probabilitat altíssima de morir a la sala d’operacions. Un dia de merda com aquest semblaria que no pot anar a pitjor... doncs sí, dues tasses: la xicota el deixa perquè té massa llet a les venes i el seu amic el porta a l’enterrament d’un antic company de l’institut. Allà coneixerà una publicista Peter Pan que té una vida esbojarrada i que s’acaba d’assabentar que està embarassada d’algú. Personatges oposats, antagònics, que creuaran les seves vides, i d’aquí en sorgeix una comèdia romàntica que té més dels Farrelly o Jud Apatow que no pas de Richard Curtis.

Per tot plegat, aquesta nova sèrie amb producció d’Atresmedia TV que s’estrena a Apple TV+ el 5 de febrer es podria qualificar més d’anticomèdia romàntica. La dirigeix Dani de la Orden, aquest director tot terreny que no es pot estar quiet i que, mentre encara disfruta de l’èxit de Casa en flames i està punt de rodar una sitcom per a 3Cat, ens serveix una sèrie bandarra amb un repartiment en estat de gràcia, especialment amb una parella protagonista que desprèn química, Verónica Echegui i Joan Amargós, envoltada entre altres per Paula Malia, Cristian Valencia, Claudia Melo, Pep Munné i Roger Coma, que hi aporten el seu pes.

El mateix director, que s’ha forjat en aquest gènere des que es va fer un nom amb Barcelona, nit d’estiu, juntament amb Oriol Pérez, Oriol Capel (7 vidas, Aída) i Natalia Durán (Loco por ella), treu petroli del clàssic xoc de caràcters que ha bastit el gènere des dels seus inicis per oferir riures desacomplexats o incòmodes, segons com es miri. Com per exemple l’escena de la shower party en què les mares es comencen a tirar els plats pel cap o quan la protagonista és acusada de pederasta perquè està observant mainada que juga en un parc sense tenir-hi cap fill. Que un personatge i altre aprenguin de l’un a l’altre també forma part del cànon.

A muerte té l’al·licient que està rodada a Barcelona, amb una presència destacada de localitzacions prou conegudes. Una altra cosa és la llengua catalana, absent d’una manera incomprensible per no dir insultant, amb uns personatges que sembla que només saben dir Bon dia i deixen escapar alguna paraula perquè no sigui dit.