Dani de la Orden es passa a l’anticomèdia romàntica

A muerte, el títol ja avisa, arrenca d’una manera que des­pista. Un noi d’uns trenta anys, amb una vida rutinària per no dir avor­rida, rep un diagnòstic mèdic tan fred com ater­ri­dor: té un angi­o­sar­coma al cor del qual s’haurà d’ope­rar, amb una pro­ba­bi­li­tat altíssima de morir a la sala d’ope­ra­ci­ons. Un dia de merda com aquest sem­bla­ria que no pot anar a pit­jor... doncs sí, dues tas­ses: la xicota el deixa perquè té massa llet a les venes i el seu amic el porta a l’enter­ra­ment d’un antic com­pany de l’ins­ti­tut. Allà conei­xerà una publi­cista Peter Pan que té una vida esbo­jar­rada i que s’acaba d’assa­ben­tar que està emba­ras­sada d’algú. Per­so­nat­ges opo­sats, antagònics, que cre­ua­ran les seves vides, i d’aquí en sor­geix una comèdia romàntica que té més dels Far­relly o Jud Apa­tow que no pas de Ric­hard Cur­tis.

Per tot ple­gat, aquesta nova sèrie amb pro­ducció d’Atres­me­dia TV que s’estrena a Apple TV+ el 5 de febrer es podria qua­li­fi­car més d’anti­comèdia romàntica. La diri­geix Dani de la Orden, aquest direc­tor tot ter­reny que no es pot estar quiet i que, men­tre encara dis­fruta de l’èxit de Casa en fla­mes i està punt de rodar una sit­com per a 3Cat, ens ser­veix una sèrie ban­darra amb un repar­ti­ment en estat de gràcia, espe­ci­al­ment amb una pare­lla pro­ta­go­nista que desprèn química, Verónica Eche­gui i Joan Amargós, envol­tada entre altres per Paula Malia, Cris­tian Valen­cia, Clau­dia Melo, Pep Munné i Roger Coma, que hi apor­ten el seu pes.

El mateix direc­tor, que s’ha for­jat en aquest gènere des que es va fer un nom amb Bar­ce­lona, nit d’estiu, jun­ta­ment amb Oriol Pérez, Oriol Capel (7 vidas, Aída) i Nata­lia Durán (Loco por ella), treu petroli del clàssic xoc de caràcters que ha bas­tit el gènere des dels seus ini­cis per ofe­rir riu­res des­a­com­ple­xats o incòmodes, segons com es miri. Com per exem­ple l’escena de la shower party en què les mares es comen­cen a tirar els plats pel cap o quan la pro­ta­go­nista és acu­sada de pede­rasta perquè està obser­vant mai­nada que juga en un parc sense tenir-hi cap fill. Que un per­so­natge i altre apren­guin de l’un a l’altre també forma part del cànon.

A muerte té l’al·lici­ent que està rodada a Bar­ce­lona, amb una presència des­ta­cada de loca­lit­za­ci­ons prou cone­gu­des. Una altra cosa és la llen­gua cata­lana, absent d’una manera incom­pren­si­ble per no dir insul­tant, amb uns per­so­nat­ges que sem­bla que només saben dir Bon dia i dei­xen esca­par alguna paraula perquè no sigui dit.