Escoltar un crit de la Síria ofegada

Daraia era reconeguda com la ciutat dels rebels que havien resistit la dictadura de Baixar al-Assad. Des de l’alçament de la primavera àrab, havien estat com aquell poble gal irreductible per a un dictador que havia utilitzat qualsevol mecanisme de força per imposar la seva nissaga. Iban Beltran fa una adaptació a l’escena molt honesta al TNC fins al 9 de febrer; relata (amb la periodista Laura Rosel, que posa veu a les rèpliques de Delphine Minoui, la corresponsal d’Orient Mitjà de Le Figaro) un exercici de dignitat dels joves de la ciutat: es dediquen a protegir llibres que han quedat a la intempèrie pels bombardejos. Creen una biblioteca secreta. La intuïció els fa veure que la protecció de la lletra impresa significa la defensa de la identitat, un gest de resistència que la població agraeix, en els mesos de setge.

Si a Massa brillant la frase simple serveix per revelar la fugacitat del present, aquí serveix per reforçar l’èpica d’aquests intrèpids que saben que potser seria prioritari salvar vides i no llibres. La dicció més calmada adverteix que cada paraula té pòsit. En la posada en escena s’intercala la interpretació al públic amb la retransmesa. Fins i tot, incorporant els talls de connexió com una evidència més de la difícil comunicació entre Daraia i Istanbul.

Al costat de Rosel, Ilyass El Ouahdani, Marwan Sabri i Jorge-Yamam Serrano. Tres veus que es desdoblen en els personatges que apareixen al llibre de Minoui i que s’expressen en àrab i en català. Els quatre actors reconstrueixen contínuament l’espai, admetent que cal començar de nou.

Pocs dies abans de l’estrena, Síria havia aconseguit expulsar el dictador. Però, abans, ell havia aplacat la ciutat, arrasant Daraia amb l’excusa que calia atacar el gihadisme. Els joves contrabandistes rebutgen també l’integrisme i reconeixen estar entre dos fronts antagònics, de pensament únic: el nou govern no és garantia d’una democràcia plena.

El TNC ja va estrenar Kalimat, testimonis dels camps de refugiats de Nea Kavala. Més tard, al Maldà, es veuria Alhayat, una evidència de com la burocràcia frena la labor entusiasta dels voluntaris. Fora del focus mediàtic, els crits s’ofeguen massa fàcilment.