CRÍTICA
La història a través de la bicicleta
El periodista, historiador i llibreter Jordi Romeu (Santa Margarida i els Monjos, 1960), autor d’assaigs tan originals i documentats com El calze (Editorial 3i4, 2015) i La mort del príncep (Pagès Editors, 2020), ens ha sorprès gratament amb un de nou, Les bicicletes i els dies (Eumo), tant o més original i també d’allò més documentat (a l’apartat Bibliografia i filmografia, que tanca el volum, ens hi ofereix més d’un centenar de títols, majoritàriament literaris, i una dotzena de films): Les bicicletes i els dies, subtitulat amb encert Història, cultura i representació d’un artefacte revolucionari, i premiat amb el IV Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana.
Com deixen clar títol i subtítol, en aquest nou assaig Romeu fa un recorregut per la història de la bicicleta, des de la seva rudimentària aparició a finals del segle XIX fins a les sofisticades màquines dels nostres dies. N’estudia els orígens, l’evolució, els usos socials, la importància que va tenir per a les dones, el ciclisme com a esport, el llenguatge que es crea al seu voltant... I ho fa, com ja ens té acostumats, amb el rigor de l’historiador i amb la passió per la literatura i el cinema que tots li coneixem. Una passió que ens permet descobrir, o recordar, grans noms i grans obres de la literatura i del cinema universals amb la mirada posada, en aquest cas, en el paper que hi tenen les bicicletes.
I en quedem gratament sorpresos, la veritat sigui dita, perquè poc ens pensàvem que les bicicletes donessin per a tant i que haguessin tingut tant de pes en la vida i en l’obra de tants i tants escriptors i cineastes: Lev Tolstoi, H. G. Wells, É. Zola, A. Conan Doyle, Alfred Jarry, V. De Sica, Sylvia Plath, Jesús Moncada, V. Nabokov, J. M. Coetzee, Bernardo Atxaga, Josep Pla, Jaime Chávarri, J. A. Bardem, S. Spielberg, etc. I no us penseu que l’obra sigui un enfilall d’anècdotes, no, perquè Romeu, com a bon historiador, les sap convertir, o utilitzar si ho preferiu, en elements significatius d’un moment històric determinat, d’una situació social o política específiques, la qual cosa ens permet d’aprofundir en la societat i en la història, sobretot occidental i del segle XX, tot i que també hi trobem referències a l’actualitat i a altres realitats culturals i polítiques, com poden ser la xinesa i la islàmica.
El cinquè apartat, que l’autor ha triat com a títol de tot el volum i que significativament és el més extens, n’és una bona mostra, ja que les bicicletes hi apareixen en contextos molt diversos, que tant poden ser personals (la infància, la joventut i la descoberta de la sexualitat per exemple) com col·lectius (religió, guerres, treball...), sempre, això sí, a partir d’exemples literaris i cinematogràfics.
Les intencions, plenament aconseguides gosaria dir, a l’hora d’escriure aquest assaig, ens les resumeix perfectament el mateix Romeu en el sisè apartat, titulat A manera de conclusió, en què, entre moltes altres coses, ens diu: “I tot això, amb un doble objectiu: completar el recorregut sobre la dimensió col·lectiva que la bicicleta ha tingut al llarg de la història i, en segon lloc, veure com determinades creacions literàries i cinematogràfiques en les quals té un paper rellevant [la bicicleta] ens ajuden a copsar i interpretar moments o fenòmens concrets de la nostra història contemporània: la bicicleta a través de la història i la història a través de la bicicleta” (p. 217). Les negretes són meves, perquè crec que sintetitzen d’allò més bé la intenció de l’autor i el contingut de l’obra i, doncs, perquè també podien haver estat un altre bon subtítol per a aquest assaig tan ben escrit, tan documentat i tan llegidor.