La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha investit avui la lingüista i presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Teresa Cabré, com a doctora honoris causa. És el primer reconeixement que Cabré rep d’una universitat catalana i, per això, ha dit que per ella “sempre serà un fet històric”.

La universitat ha volgut reconèixer la seva “rellevant contribució a la modernització de la llengua catalana”, sobretot en l’àmbit de la lexicografia i terminologia, “que ha ajudat a fer del català un idioma de primer nivell, també pel que fa a la comunicació científica i tecnològica”. Cabré ha dit que veu amb “preocupació” la situació de la llengua, però ha defensat que “no podem abaixar els braços”.

La cerimònia d’investidura de Teresa Cabré ha tingut lloc al Paranimf de la UVic-UCC. En el seu discurs, Cabré ha recordat que va néixer en una família rural amb valors “com la responsabilitat, la dedicació, el sentit comú i l’agraïment”. La lingüista ha afegit que sempre ha buscat tenir una “mirada pròpia” per satisfer les seves preguntes “i no mirar des d’una perspectiva d’observació preestablerta” perquè considera que això “restringeix allò que veus”.

Cabré ha explicat que, al llarg de la seva carrera, no han sigut tot flors i violes sinó que ha patit molts “entrebancs i disgustos”. A més, ha recordat que ha viscut en un temps i un context en què “ser dona i tenir caràcter no facilitava les coses”. “Però dels entrebancs se n’aprèn i en surts més enfortit”, ha defensat.

La investidura de Teresa Cabré com a doctora honoris causa va ser una proposta del rector de la universitat, Eladi Baños. La padrina de la nova doctora ha estat la filòloga i exrectora de la UVic-UCC, Assumpta Fargas. La lectura de la laudatio ha anat a càrrec de Llorenç Comajoan-Colomé, professor del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UVic-UCC.

En declaracions a l’ACN, abans de començar l’acte, Cabré ha fet unes declaracions sobre la situació del català. “No podem abaixar els braços. Hem de ser resilients, perquè sempre ho hem estat en relació a la llengua, i hem de continuar lluitant.” Cabré creu que, a banda de l’aposta de les institucions, cal també un “canvi d’actitud” dels catalanoparlants. “Hem de propiciar que hi hagi un paisatge catalanoparlant. Si no som nosaltres els que mantenim la llengua en totes les situacions on sigui possible, aquest paisatge no serà mai catalanoparlant”, ha exposat. De fet, ha assegurat que cal “propiciar un context en què gairebé sigui necessari expressar-se en català”.