Festival de màlaga
Aferrar-se a la casa familiar o buscar una llar molt lluny
On és casa nostra? Fins a quatre pel·lícules amb protagonistes o producció catalans han posat aquest tema damunt la taula al Festival de Màlaga, des de perspectives molt diverses. Una quinta portuguesa, de la valenciana Avelina Prat i produïda per Míriam Porté, planteja el tema d’on és casa nostra en un film que també parla d’identitat i de la necessitat atàvica que tenim d’explicar i escoltar històries. Un professor de geografia (Manolo Solo) és abandonat per la seva dona sèrbia i viatja fins a la costa nord de Portugal, on es fa passar per un jardiner i acaba treballant en una casa senyorial propietat d’una misteriosa dona (María de Medeiros).
També viatja sense bitllet de tornada el personatge de Mario Casas a Molt lluny, en aquest cas a Utrecht (Holanda). L’actor interpreta un aficionat de l’Espanyol que, després d’un partit del seu equip a Utrecht, es queda a la ciutat, sense diners ni cap pla, en una crisi d’identitat que ens fa sentir la duresa i precarietat de la vida de l’emigrant. Mario Casas, que hi parla en català, va animar el director, el seu coaching Gerard Oms, a debutar com a director amb una història que va viure ell mateix.
Lo que queda de ti està rodada al Prepirineu d’Osca, la terra de la directora, Gala Gracia, i té dues protagonistes catalanes: Laia Manzanares i Àngela Cervantes. En aquest cas el viatge és invers: Laia és una compositora que torna a la casa familiar des de Nova York arran de la mort del seu pare. El dolor per la pèrdua i la mala consciència d’haver-se distanciat massa temps li fan prendre la decisió d’intentar tirar endavant la granja amb la germana.
Marull i López
Laia Marull i Sergi López són els protagonistes de la producció valenciana La terra negra. En aquest cas, el conflicte ve de la resistència a vendre una propietat familiar, en un drama que defuig el realisme en les interpretacions, amb un estil hieràtic que recorda el cinema de Kaurismäki.
També es presenta a concurs Esmorza amb mi, debut d’Iván Morales. Parteix de la seva llarga i sòlida trajectòria teatral, i del seu èxit del mateix títol. Álvaro Cervantes, Anna Alarcón, Marina Salas i Iván Massagué interpreten quatre personatges que intenten començar de nou en les seves relacions, en la feina i en la vida. Jone, batzuetan està rodada en basc i s’ambienta a la Setmana Gran de Bilbao. La seva directora, Sara Santova, s’ha format a l’Escac i té al darrere la productora de l’escola.
8, de Julio Medem, es proposa explicar la història d’Espanya, o més aviat de les dues Espanyes, en una ambiciosa i arriscada proposta: vuit plans seqüència que retraten vuit moments de la vida d’un home i una dona nascuts en un mateix poble, el dia que es proclama la segona República. D'adults són interpretats per Javier Rey i Ana Rujas. El film, que es presenta fora de concurs, permet constatar que Julio Medem segueix sense retrobar la inspiració dels seus impactants primers films. Retrata una jove que viu el contrast entre la disbauxa de la festa i un panorama complicat a casa, que l’obliga a afrontar dificultats pròpies dels adults: la mare va morir, el pare pateix un Parkinson avançat i té una germana petita.Màlaga ha acollit també diversos documentals catalans. Miralles, de la italiana Maria Mauti, reivindica el llegat d’un dels grans arquitectes de les darreres dècades a través de les seves obres. On eres quan hi eres? està dirigit per Jana Montllor, filla del cantant i actor Ovidi Montllor. Està narrat des de la perspectiva íntima d’una nena que intenta recuperar els records del seu pare, sovint absent per la seva entrega a la feina i mort prematurament quan ella tenia 15 anys.
