“La realitat dels músics és que hem de viure amb molt poc”

En aquell moment pen­sava que tot ani­ria molt bé i després vaig des­co­brir que aquesta pro­fessió és molt dura. No sem­pre va ser allò somiat, sinó al con­trari. Hi ha hagut moments molt durs, gai­rebé de super­vivència.

Que­darà una pensió d’aques­tes peti­te­tes, en el moment en què em toqui jubi­lar-me. De fet, com a can­tant ja ho podria fer perquè em podia jubi­lar als 60 anys, tot i que s’ha de demos­trar que has estat tre­ba­llant com a can­tant. Però la pensió que em que­da­ria seria petita. Perquè l’altra cosa són les bases de cotit­zació, el sou que tens...

Hi ha hagut algu­nes millo­res de com­pa­ti­bi­li­tat entre cobrar la pensió de jubi­lació i la rea­lit­zació del tre­ball artístic. Però has de tenir una pensió con­tri­bu­tiva, sense un com­ple­ment a mínims, per ser el 100% com­pa­ti­ble. En el cas de molts artis­tes que tenen unes pen­si­ons molt peti­tes i han de tenir el com­ple­ment a mínims, aquí és quan sor­geix el pro­blema. Sí que hi ha hagut una millora amb l’atur i ara hi ha un atur espe­cial d’artis­tes. Com que tenim períodes d’inac­ti­vi­tat, ens va bé.

Quan es fan aquests tre­balls seri­o­sos –es va fer entre la Unió de Músics i l’AIE–, els músics res­po­nen amb sin­ce­ri­tat, i apa­reix el que per a molts és una sor­presa. La rea­li­tat és que hem de viure amb molt poc. O bé hem de com­ple­men­tar mol­tes fei­nes i fer clas­ses o un altre tipus de tasca, perquè és molt com­pli­cat viure només de l’acti­vi­tat com a artista.

Sí, i a vega­des hi ha noms que poden sem­blar molt potents, però també es tro­ben en una situ­ació de molta pre­ca­ri­e­tat. Tot­hom passa per moments durs i la gent no s’ho pensa. És una feina molt com­pli­cada.

Sí. I si tens un pro­jecte propi i ho con­si­de­ren com una acti­vi­tat i has de ser una com­pa­nyia, lla­vors et dema­nen una fac­tura i el músic és el que s’ha d’espa­vi­lar amb els altres músics que tre­ba­llen per ell; és el que ha de donar d’alta els com­panys, i això és impos­si­ble. Nosal­tres no podem, pel que arri­bem a gua­nyar, crear soci­e­tats limi­ta­des cada dos per tres. El pro­blema que et dema­nin una fac­tura única ho com­plica tot. Sí que s’ha millo­rat el con­tracte: fins ara era un con­tracte d’obra, però ara ja hi ha un con­tracte artístic. En la relació labo­ral amb l’artista, hi ha molta pica­resca.

Avui dia l’auto­pro­ducció és la tònica més habi­tual. És una des­pesa molt gran i tam­poc no ren­deix. Si sem­pre ha estat difícil obte­nir bene­fi­cis de les auto­pro­duc­ci­ons, avui dia, amb el que es paga de l’stre­a­ming i tot ple­gat, encara ho és més.

Sí, és total­ment cert. Però en aquest moment tinc un nou disc que aquests dies [dimarts] sor­tirà al mer­cat [ Smile, de Big Mama Montse & Cap­tain’s Brot­her­hood). És un disc total­ment anti­co­mer­cial, amb cançons llar­gues..., és tot el con­trari del que fa la majo­ria. Però he vol­gut anar a l’antiga i gene­rar mate­rial per demos­trar que exis­teixo i que tinc coses a dir. He fet el que vull fer en aquest moment i sense la pressió de ningú. I tenint clar el que havia dit, que no ho recu­pe­res, a menys que no gene­ris molta feina de con­certs, que ja es veurà.

Bàsica­ment és per la inter­mitència i també perquè es cobra poc. Si les coses un any van bé i tens més ingres­sos, fins ara era molt com­pli­cat però ara hi ha una regu­lació que es podrà apli­car a par­tir de la decla­ració de renda de l’any 2026, en què una part no tri­bu­ta­ria.

Exacte, i es posa en apli­cació a par­tir d’aquest any. Per tant, serà per la decla­ració de renda del 2026. Ima­gina’t que jo ara aquest any pogués fer molts diners, cosa que seria com­pli­cada, em suma­rien la mit­jana dels tres anys ante­ri­ors. És una petita mesura pel que fa a l’IRPF que va bé. El Minis­teri d’Hisenda ha estat el més com­pli­cat a l’hora de moure fitxa, i aquesta reforma ha estat un pas enda­vant.

De la setan­tena de mesu­res que s’havien fixat, se n’han apro­vat poques. Encara queda molta feina, com ara el reco­nei­xe­ment de malal­ties pro­fes­si­o­nals, temes d’edu­cació, de repre­sen­ta­ti­vi­tat sin­di­cal... Ara s’està tot just plan­te­jant una modi­fi­cació del reial decret 1435/1985, que és el que regula la relació labo­ral espe­cial d’artis­tes.

També he tin­gut moments de molta difi­cul­tat, però he anat tirant. He anat com­bi­nant fei­nes més pedagògiques per a nens, con­ferències... El balanç que faig ara, amb gai­rebé 62 anys i cap als 40 de pro­fessió, és que me n’he anat sor­tint. Sobre­tot volem incul­car als joves que una manera d’avançar és que es com­pro­me­tin i aga­fin consciència que som un col·lec­tiu i que si es van acon­se­guint drets és perquè hi ha algú que empeny, que ho lluita. Estic con­tenta perquè s’han creat mol­tes enti­tats o asso­ci­a­ci­ons de músics a tot el ter­ri­tori.