"Pensa en una rumba i és del Peret"

Amb ell va néixer la rumba catalana. Saboreando i Una lágrima formen part de l’imaginari popular. Peret va criar-se entre els gitanos del carrer de la Cera en una Barcelona en blanc i negre. Allà va recollir sons i va crear un nou ritme convertint la guitarra en percussió. Avui, per celebrar els 50 anys de la seva primera cançó, Lola, inaugura el Festival Mas i Mas a la Sala Simfònica de L’Auditori. Un concert amb molts convidats.

Qui vindrà?
Ja ho veurem. Això serà una festa, i en una festa tu convides els teus amics i ve qui pot. Molts tenen actuacions i no podran, però està obert a tothom.

Què significa per a vostè aquest concert?
Això és una feina, la meva feina. Em van oferir presentar el meu últim disc –Que levante el dedo– , però la gent vol escoltar les seves cançons.

Seves?
Esclar. Les cançons són d’ells, del públic. I jo els dono el que ells volen.

Com un servei públic, vaja
És que sóc un servei públic, i el que no ho és, és un inservible. Estic content de sentir-me utilitzat. Quan no et vol ningú, fes-t’ho mirar.

¿No el cansa cantar les mateixes cançons des de fa 50 anys?
Borriquito m’ha donat menjar. És un error de molts cantants i actors voler matar el que els ha fet populars. Com et pot molestar que et demanin una cançó? A vegades no me’n recordo, però ja m’ajudaran. Que cantin ells i jo m’hi afegeixo. Un dia en Gila se’m queixava que sempre li demanaven els acudits del telèfon i la guerra. Feia 25 anys m’havia dit el mateix a Mèxic!

¿Vostè és conscient que és la banda sonora de diverses generacions, que una cançó seva obre molts records?
Sempre he presumit de no presumir, però ara m’ho crec. Ara hi dono importància, sense vanitat i amb molt de respecte. Abans no m’ho creia, no hi donava valor, no tenia temps de pensar en el públic.

Vostè va estar un llarg període absent dels escenaris. Què va aprendre?
Va ser un parèntesi de nou anys i vaig aprendre més en aquest temps que en tota la vida anterior. Vaig aprendre a no deixar-me enganyar. Vaig aprendre a pensar. ¿Veus aquest tallat? D’on ve la llet? ¿Del tetrabric? De l’ampolla?... No, la llet ve de la vaca. Però hi ha gent que et diu: “Del pot!”. Tantes coses que ens han explicat i no eren veritat! Jo vaig anar a l’escola dos dies i només recordo que ens feien aixecar el braç i cantar una cançó. Però estudiava molt a casa. Fins que un dia la meva àvia li va dir a la meva mare: “Que no estudiï tant, que se li girarà el cervell”. I aleshores un es fa gran i ha de meditar i reflexionar.

Quines diferències hi ha entre l’Espanya de quan va començar i l’actual?
Mira, jo vaig anar als països comunistes i em van posar d’espia el meu traductor. La gent demanava caritat, hi havia cues als hospitals, el terra estava glaçat i la gent tenia fred. Allò era la veritat. ¿Tu creus que en aquest país hi ha democràcia? Fa anys em van fer participar en un festival. Érem molts artistes. Un cobrava molt, era el que més li agradava a Carmen Polo, jo cobrava mitjà i altres cobraven molt poc. Els vaig dir que si no cobràvem tots igual jo no cantava i em van dir que cantés o que no treballaria més a Espanya. I no vaig cantar. Ara la censura és en el poder, en els diners, sempre en el capitalisme. Això és el que he pogut entendre i em dóna tranquil·litat. Ni dictadura ni democràcia, mismos perros con distintos collares. Jo no he votat mai. No estic conforme amb aquesta democràcia.

I ara li han censurat una cançó.
No me l’han deixat publicar. Parla de les putes. “Dime por qué, mujer coimba, al iniciar tu tarea, has escondido tu crucifijo...”. Elles venen el que tenen, tots ens venem. N’hi ha que venen armes, drogues, oli de colza, i amb aquests ningú s’hi posa. I a mi, per defensar aquestes desgraciades em censuren.

Què és la rumba?
La rumba és Peret. Lola, Gitana hechicera, Borriquito, Una lágrima, Saboreando... Pensa en una rumba i és del Peret. Jo no era conscient que creava un nou gènere. I també és una manera de vestir, una manera de parlar que va entrar a l’alta societat, a les discoteques i fins i tot al Liceu.

Com veu la indústria discogràfica i la televisió actuals?
Ara es fan més actuacions que abans, però falla el disc. Han abusat massa dels preus. I a la televisió la cançó ja no és comercial. Ara és comercial l’home que mata la dona.

Dóna audiència.
Sí, si tens el cervell aturat. Jo no voto per protestar i no veig la televisió per protestar.