Verdaguer i 'rock'n'roll'

El 2008 ja és història i, musicalment parlant, no ha estat ni de bon tros igual d’esplendorós que el 2007, tot i que ha provocat sorpreses que faran parlar molt crítics i fans els propers anys, com l’afermament de Cesk Freixas, Marcel Cranc i Le Petit Ramon i, sobretot, el naixement d’un grup, Manel, que apunta cap a l’estrellat. Són, metafòricament parlant, la nòvia d’Antònia Font. En un mes des de la sortida del seu primer CD, Els millors professors europeus (Discmedi), han col·locat 4.000 discos a les botigues, cosa que, en els temps que corren, és poca broma. Els lectors de l’AVUI.cat han triat aquest disc com el segon millor de pop-rock de l’any, molt a prop del retrobament de Lax’n’Busto amb el millor rock’n’roll, Objectiu: la Lluna (Música Global). Si l’enquesta hagués durat una setmana més, els Manel s’haurien encimbellat al capdamunt de la galàxia musical local.

El 2008, tanmateix, no ha estat l’any del pop-rock. Les cançons tel·lúriques (K-Indústria), de Roger Mas, ha estat el CD que més vots ha rebut. Després del premi Puig-Porret de la crítica del Mercat de Música Viva de Vic, el de Solsona rep ara el reconeixement del públic. Amb el 26% dels prop de 8.000 vots per un àlbum amb poemes de Jacint Verdaguer, Mas ha crescut dos pams. “Ha estat una sorpresa com ha anat de bé. Quan vam pensar de fer aquest disc, crèiem que passaria sense pena ni glòria”, ens diu el cantautor.

El seu objectiu era “fer una petita incursió en la música tradicional, cosa que ens podia donar més possibilitats de tocar fora”. Això s’ha acomplert parcialment, ja que ha estat a Cuba, a San Remo i acaba de tornar del Mercat Cultural de Salvador de Bahia (Brasil), on, amb Miquel Gil i un DJ holandès, era l’únic músic europeu. “El Miquel i jo vam triomfar; la gent s’ho va passar molt bé”.

Mazoni, Oliver i Mishima
Les versions dels poemes del volum Al cel de Verdaguer són, no obstant, un parèntesi en la carrera de Mas. Ja ha començat a treballar un nou disc, més pop, que podria veure la llum a finals del 2009. “Tinc ganes de cantar les meves cançons i crec que estic fent una barreja de Casafont, Dp i Mística domèstica”, diu. Els que també trauran disc el 2009 seran Mazoni, Dept, Obrint Pas, Sanjosex, Le Petit Ramon, Mishima i Joan Miquel Oliver. S’espera que aquests dos últims coincideixen a les botigues cap a mitjans de febrer. El treball de Mazoni ja té títol, Eufòria 5 - Esperança 0. El tercer CD en solitari del líder d’Antònia Font, encara no.

La sorpresa de l’any, però, ve del barri de Gràcia de Barcelona. Des que els Manel van treure el seu primer disc, fa un mes, tothom en parla. I els lectors de l’AVUI.cat no són sords. Fins i tot Jesús Rovira, de Lax’n’Busto, diu estar-ne admirat. Els va sentir per primer cop al concurs Sona 9 del 2007, on el quartet va quedar finalista. I ja hi va veure alguna cosa.

Rovira, que en el moment de rebre la trucada d’aquest diari no sap que ja han venut 10.000 discos d’Objectiu: la Lluna, diu no amoïnar-se per les xifres. Fins i tot és categòric quan deixa clar que el 2009 “serà el de la mort del CD i el de la música com a negoci: la crisi acabarà amb tot”. Respecte al disc més rodó en molt de temps de la banda, el baixista del Vendrell indica que han rebut molt bones sensacions: “Agrada més que l’anterior [el primer sense Pemi Fortuny], no és tant d’un single, sabem que sona molt bé i que el Salva [el nou cantant] s’hi ha trobat bé”, assenyala Rovira.

Els que encara no s’ho creuen són els Manel. Tampoc no es preocupen per les vendes. Són d’una altra generació i no saben –i potser no ho sabran mai– què és vendre 40.000 discos, com els ha passat als Lax. “Quan veus un desconegut en un concert que se sap una cançó teva, això significa un abans i un després en la vida d’un músic”, ens diu el cantant dels Manel, Guillem Gisbert. Serà, com apunta Cesk Freixas, que “hem trencat fronteres” i que en aquest país, en aquests moments, s’està produint música com arreu del món, amb fenòmens nous, hypes, rock’n’roll i Verdaguer elevat a estrella de la cançó.