El director francès Patrice Chéreau presenta ‘Persecution’ a Venècia

“Al cinema expliques una història i llences l’ampolla a l’aigua”, va dir ahir a la Mostra de Venècia el cineasta francès Patrice Chéreau, tant o més conegut per la seva obra teatral i com a director d’òpera, com per les seves pel·lícules. Ell va llençar la seva nova “ampolla”, Persecution, amb un missatge que no varia gaire de les seves obres més personals: parla de l’amor, de la por d’estimar i les dificultats que comporta, a través d’un personatge (Romain Duris) torturat pel dolor i els dubtes. “És un personatge normal, com qualsevol de nosaltres, de qui en conec el dolor —va dir Chéreau—. Tots podem compartir i entendre les seves emocions perquè sabem què significa estimar i tenir por”.

Patrice Chéreau explora els sentiments de Daniel, que manté una relació sentimental amb Sonia (Charlotte Gainsbourg), i hi estableix un paral·lelisme amb la seva feina com a paleta que fa reformes de vivendes: construir o reparar una casa no és tan distint de construir una relació o mirar de solucionar els problemes que van apareixent. El director d’Intimitat i La reina Margot transposa aquesta història a la pantalla amb un estil inquiet, nerviós, amb una càmera en mà que no es cansa de mirar els personatges des de tots els angles i captar les seves contradictòries emocions.

La competició compta amb una pel·lícula sorpresa, i ahir se’n va desvetllar el secret: es tracta d’un altre treball del prolífic Werner Herzog, My son, my son, what have ye done?, que possiblement es converteix així en el primer cineasta que competeix amb dos títols a la secció oficial d’un gran festival internacional. El film, protagonitzat per Willem Dafoe i produït per David Lynch, proposa la radiografia d’un home que pateix un brot d’esquizofrènia, sense més interès que la fotografia d’algunes escenes: la història i els personatges són per oblidar.

La secció oficial Venècia 66 ha acollit també la presentació de tres produccions asiàtiques de gèneres molt diferents, però de resultats igualment discrets. Johnnie To és el productor d’Accident, una història plena de violència dirigida per Soi Cheang que parteix d’una idea enginyosa: un equip de quatre persones es dedica a simular morts en accident per encàrrec, però una operació seva acaba amb un autobús fora de control que posa fi a la vida d’un d’ells. Es tracta d’una altra mostra de cinema de gènere, amb el segell de Johnnie To, però sense la màgia dels seus millors treballs com a director.

També van decebre Lei Wangzi, un benintencionat film sobre la injusta persecució de suposats comunistes al Taiwan dels anys 50, que adopta codis del melodrama occidental obsolets des de fa temps; i Tetsuo the bullet man, obra del japonès Shinya Tsukamoto que presenta una història al voltant d’un experiment militar secret dels EUA en clau cyberpunk.

Obesitat sentimental
Daniel Sánchez Arévalo va guanyar tres Goya i una cinquantena de premis a festivals d’arreu del món amb el seu primer llargmetratge, Azuloscurocasinegro, distribuït en 28 països. Amb Gordos es posa el llistó més alt amb la història de quatre personatges obesos, als quals despulla en sentit literal i metafòric per mostrar-nos el seu interior: les seves emocions i les relacions que mantenen amb les seves parelles i la resta del món. “Tinc tendència a donar-li la volta a tot –va explicar el director a l’AVUI–, i he buscat l’interior dels personatges. L’obesitat és una capa més de la ceba que cal treure per arribar a l’origen. No faig cap mena d’apologia del ser prim, sinó a favor d’assumir el teu cos i la veritat de com ets tu realment”.