Signatures creatives

Dibuixos, tampons, retoladors de coloraines... els autors se les empesquen totes per ser originals a l'hora de dedicar els seus llibres

Cada cop més escrip­tors per­so­na­lit­zen les seves sig­na­tu­res el dia de Sant Jordi. L'escrip­tor basc Ber­nardo Atxaga, que ahir par­ti­ci­pava per ter­cer any en la diada, es dedica a dibui­xar una rosa amb reto­la­dor ver­mell ben llam­pant. Si pot, afe­geix unes parau­les d'agraïment als lec­tors incon­di­ci­o­nals: «Gai­rebé sem­pre són lec­tors de fons que em seguei­xen des de fa anys; avui fins i tot n'han vin­gut de bas­cos que han por­tat exem­plars de Set cases a França per sig­nar en euskara». Atxaga, que va ser l'encar­re­gat aquest any de lle­gir el pregó de Sant Jordi, opina que la diada s'hau­ria d'acom­pa­nyar d'actes lite­ra­ris com ara lec­tu­res públi­ques. Queda apun­tat.

El sara­gossà Leo­poldo Abadía, autor de La cri­sis ninja y otros mis­te­rios de la eco­no­mia actual, que ja va per la desena edició, a banda d'escriure el nom del lec­tor subrat­llat en negre i afe­gir qua­tre parau­les («em sap greu allar­gar-me massa per la gent que s'està espe­rant sota el sol», postil·lava men­tre no parava de fer anar el canell), deco­rava la sig­na­tura amb un tampó de l'empremta de Hel­mut, el gos que l'acom­pa­nya en la por­tada del lli­bre. «Això és diver­tidíssim, no entenc com he pogut estar tants anys sense fir­mar per Sant Jordi: és increïble!»

Amb més calma, l'escrip­tor bar­ce­loní Kiko Amat, que ahir auto­gra­fi­ava Rom­pe­pis­tas, i a qui li agrada par­lar amb els lec­tors, esta­blir un diàleg. Explica l'anècdota que Paul Aus­ter, a l'hora de fer sig­na­tu­res, fa coses com ara dema­nar al lec­tor quin és el record més ver­gonyós que con­serva, i jus­ta­ment això és el que posa a la dedi­catòria. «A mi m'agrada pre­gun­tar quins són els dis­cos que més els agrada i coses així i a par­tir d'aquí escriure la dedi­catòria. Si sem­pre poses el mateix pot ser molt avor­rit i no només per als lec­tors, sinó també per a mi mateix!»

Un altre autor que assa­bo­reix això de «pas­sar el dia a l'altra banda de la trin­xera» és el mem­bre de la poli­cia científica dels Mos­sos d'Esqua­dra Marc Pas­tor, premi Crims de Tinta per La mala dona. «És molt diver­tit això d'estar sig­nant lli­bres, jo mateix abans apro­fi­tava tots els Sant Jor­dis per dema­nar sig­na­tu­res als meus autors pre­fe­rits.» Pas­tor inter­roga els seus lec­tors i els demana si s'espe­ra­ven el final. A més, els obse­quia amb un dibui­xet que inclou alguna vinyeta. Manuel Rivas també va des­ta­car ahir per orna­men­tar La des­a­pa­rició de la neu amb dibui­xos mari­ners d'allò més ins­pi­rats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.