Cultura
Esperó de l'escena local
El festival Sónar, que arrenca avui, ha potenciat la música de base electrònica construïda a Catalunya, a banda de ser el seu millor aparador internacional
El 1994, l'any de la primera edició del Sónar, la música electrònica barcelonina no era el que és avui, una escena interessant, no puntera, però sí diversa i amb moltes coses per explicar a fora. "Hi havia nuclis creatius i públic, gent experimental com Víctor Nubla o G3G, d'altres més acadèmics i alguns que feien pop i que s'acostaven al techno. Nosaltres l'únic que hem fet és obrir portes perquè tots els nuclis creatius es trobessin. Amplifiquem i potenciem", assegura Enric Palau, codirector del festival.
Mirant la programació de la present edició, que demà rebrà el tret de sortida, podem veure clarament com la presència catalana és important, amb propostes que van del noise de Bèstia Ferida a la música de ball d'un Guillamino o The Requesters, sense oblidar-nos de l'emergència d'una Nikka, Joe Crepúsculo, Tarántula o el folk delicat d'Anímic. Al festival fins i tot tindrem el pare de l'experimentació, Pau Riba.
"El Sónar ha servit de motivador, ha inspirat la gent d'aquí a fer coses", afegeix Palau. A més, ha provocat que molts artistes de fora s'instal·lessin a Barcelona, com els alemanys Institut Fatima. "Potser l'escena barcelonina no és la més internacional, però sí que és important. A més, hi ha molta gent d'aquí que fa el salt a l'exterior, com The Pinkertones, El Guincho o el Reactable, i, en menor mesura, Les Aus, Guillamino i Bèstia Ferida".
Parlant del Reactable, és aquí on Barcelona és important al món, en la tecnologia. Aquest any, per exemple, els alumnes de la UPF presentaran els seus projectes. I tindrem una gran exposició de l'alemany Roland Olbeter, assidu partenaire dels muntatges de la Fura dels Baus, instal·lat a la ciutat des del 1986.
Palau deixa clar que l'atenció que ofereixen a l'escena local "no és un impost revolucionari" després d'haver signat un acord de col·laboració amb la Generalitat. "És una obligació", matisa. De fet, aquesta línia d'amistat amb tot el que es fa aquí es veu molt més quan porten el Sónar al món, ja que solen comptar amb molts de músics catalans. "Intentem fer d'ambaixadors", diu el codirector del festival.
"Catalunya és un país petit i no podem viure únicament del consum local: nosaltres hem de portar gent de fora i els artistes d'aquí han de sortir per sobreviure", indica Palau. I ens compara amb els països nòrdics, més avançats, i conscients d'això. Precisament, una de les vies d'investigació que ha obert el Sónar és el terreny de la música culta, on noruecs, suecs, danesos i finlandesos són dels que millor porten la batuta al món. Enguany es veurà aquest divendres a l'Auditori amb el concert del noruec Lars Horntveth amb el grup instrumental BCN216. Hi haurà dotze músics damunt l'escenari en el que podria convertir-se en l'esdeveniment del Sónar.
Mirant la programació de la present edició, que demà rebrà el tret de sortida, podem veure clarament com la presència catalana és important, amb propostes que van del noise de Bèstia Ferida a la música de ball d'un Guillamino o The Requesters, sense oblidar-nos de l'emergència d'una Nikka, Joe Crepúsculo, Tarántula o el folk delicat d'Anímic. Al festival fins i tot tindrem el pare de l'experimentació, Pau Riba.
"El Sónar ha servit de motivador, ha inspirat la gent d'aquí a fer coses", afegeix Palau. A més, ha provocat que molts artistes de fora s'instal·lessin a Barcelona, com els alemanys Institut Fatima. "Potser l'escena barcelonina no és la més internacional, però sí que és important. A més, hi ha molta gent d'aquí que fa el salt a l'exterior, com The Pinkertones, El Guincho o el Reactable, i, en menor mesura, Les Aus, Guillamino i Bèstia Ferida".
Parlant del Reactable, és aquí on Barcelona és important al món, en la tecnologia. Aquest any, per exemple, els alumnes de la UPF presentaran els seus projectes. I tindrem una gran exposició de l'alemany Roland Olbeter, assidu partenaire dels muntatges de la Fura dels Baus, instal·lat a la ciutat des del 1986.
Palau deixa clar que l'atenció que ofereixen a l'escena local "no és un impost revolucionari" després d'haver signat un acord de col·laboració amb la Generalitat. "És una obligació", matisa. De fet, aquesta línia d'amistat amb tot el que es fa aquí es veu molt més quan porten el Sónar al món, ja que solen comptar amb molts de músics catalans. "Intentem fer d'ambaixadors", diu el codirector del festival.
"Catalunya és un país petit i no podem viure únicament del consum local: nosaltres hem de portar gent de fora i els artistes d'aquí han de sortir per sobreviure", indica Palau. I ens compara amb els països nòrdics, més avançats, i conscients d'això. Precisament, una de les vies d'investigació que ha obert el Sónar és el terreny de la música culta, on noruecs, suecs, danesos i finlandesos són dels que millor porten la batuta al món. Enguany es veurà aquest divendres a l'Auditori amb el concert del noruec Lars Horntveth amb el grup instrumental BCN216. Hi haurà dotze músics damunt l'escenari en el que podria convertir-se en l'esdeveniment del Sónar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.