Cultura

Esperó de l'escena local

El festival Sónar, que arrenca avui, ha potenciat la música de base electrònica construïda a Catalunya, a banda de ser el seu millor aparador internacional

El 1994, l'any de la pri­mera edició del Sónar, la música electrònica bar­ce­lo­nina no era el que és avui, una escena interes­sant, no pun­tera, però sí diversa i amb mol­tes coses per expli­car a fora. "Hi havia nuclis cre­a­tius i públic, gent expe­ri­men­tal com Víctor Nubla o G3G, d'altres més acadèmics i alguns que feien pop i que s'acos­ta­ven al techno. Nosal­tres l'únic que hem fet és obrir por­tes perquè tots els nuclis cre­a­tius es tro­bes­sin. Ampli­fi­quem i poten­ciem", asse­gura Enric Palau, codi­rec­tor del fes­ti­val.

Mirant la pro­gra­mació de la pre­sent edició, que demà rebrà el tret de sor­tida, podem veure clara­ment com la presència cata­lana és impor­tant, amb pro­pos­tes que van del noise de Bèstia Ferida a la música de ball d'un Gui­lla­mino o The Reques­ters, sense obli­dar-nos de l'emergència d'una Nikka, Joe Crepúsculo, Tarántula o el folk deli­cat d'Anímic. Al fes­ti­val fins i tot tin­drem el pare de l'expe­ri­men­tació, Pau Riba.

"El Sónar ha ser­vit de moti­va­dor, ha ins­pi­rat la gent d'aquí a fer coses", afe­geix Palau. A més, ha pro­vo­cat que molts artis­tes de fora s'ins­tal·les­sin a Bar­ce­lona, com els ale­manys Ins­ti­tut Fatima. "Pot­ser l'escena bar­ce­lo­nina no és la més inter­na­ci­o­nal, però sí que és impor­tant. A més, hi ha molta gent d'aquí que fa el salt a l'exte­rior, com The Pinker­to­nes, El Guincho o el Reac­ta­ble, i, en menor mesura, Les Aus, Gui­lla­mino i Bèstia Ferida".

Par­lant del Reac­ta­ble, és aquí on Bar­ce­lona és impor­tant al món, en la tec­no­lo­gia. Aquest any, per exem­ple, els alum­nes de la UPF pre­sen­ta­ran els seus pro­jec­tes. I tin­drem una gran expo­sició de l'ale­many Roland Olbe­ter, assidu par­te­naire dels mun­tat­ges de la Fura dels Baus, ins­tal·lat a la ciu­tat des del 1986.

Palau deixa clar que l'atenció que ofe­rei­xen a l'escena local "no és un impost revo­lu­ci­o­nari" després d'haver sig­nat un acord de col·labo­ració amb la Gene­ra­li­tat. "És una obli­gació", matisa. De fet, aquesta línia d'amis­tat amb tot el que es fa aquí es veu molt més quan por­ten el Sónar al món, ja que solen comp­tar amb molts de músics cata­lans. "Inten­tem fer d'ambai­xa­dors", diu el codi­rec­tor del fes­ti­val.

"Cata­lu­nya és un país petit i no podem viure única­ment del con­sum local: nosal­tres hem de por­tar gent de fora i els artis­tes d'aquí han de sor­tir per sobre­viure", indica Palau. I ens com­para amb els països nòrdics, més avançats, i cons­ci­ents d'això. Pre­ci­sa­ment, una de les vies d'inves­ti­gació que ha obert el Sónar és el ter­reny de la música culta, on noru­ecs, suecs, dane­sos i fin­lan­de­sos són dels que millor por­ten la batuta al món. Enguany es veurà aquest diven­dres a l'Audi­tori amb el con­cert del noruec Lars Hornt­veth amb el grup ins­tru­men­tal BCN216. Hi haurà dotze músics damunt l'esce­nari en el que podria con­ver­tir-se en l'esde­ve­ni­ment del Sónar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.