Dos músics que tenen àngel

La unió entre Ray­nald Colom i Mar­celo Mer­ca­dante és la tro­bada de dos músics amb àngel. El seu propòsit d'emu­lar dos gegants com Gerry Mulli­gan i Astor Piaz­zo­lla amb aquell Sum­mit que van dei­xar per a la poste­ri­tat el 1974 podria sem­blar una teme­ri­tat pro­pera al des­ga­vell. I com si no en tin­gues­sin prou amb aquest tri­ple mor­tal, afe­gei­xen la piru­eta extra d'unes peces de The­lo­ni­ous Monk. El que és extra­or­di­nari de l'ope­ració és que l'acrobàcia fun­ci­ona i, per moments, enllu­erna. El poten­cial que sus­cita aquest Pia­zo­lla-Monk cros­sing's quan tot just acaba de sor­tir de l'ou és dels que aixe­quen l'ànim i moti­ven l'entu­si­asme.

Colom, en paral·lel a aquest pro­jecte, acaba de for­nir una big band (The Refu­gees) que, sense neces­si­tat de com­pa­rar, reme­mora l'espe­rit de la Brass Fan­tasy de Les­ter Bowie. I Mer­ca­dante és un mes­tre del ban­doneó des del seu regis­tre natu­ral del tango, però alhora també encai­xat en altres ordres com el fla­menc i el jazz. Tots dos esta­blei­xen una pare­lla fora de sèrie sense por a enfron­tar-se a tota mena de rep­tes. També cal tenir en compte la vàlua de la secció rítmica: Edu­ardo Tan­credi (piano), Dee­jay Fos­ter (con­tra­baix) i Roger Bla­via (bate­ria).

El pri­mer tram del con­cert va ser un tast de peces extre­tes del disc Sum­mit (Reunión cum­bre), una pri­mera mos­tra de Monk (Real Cor­ners) i l'empremta de Mer­ca­dante (Llu­via de verano). A la segona part, el plat fort va estar ser­vit per una suite amb diver­ses peces de Monk (com ara Like blue i Ask me now) amb inter­lu­dis hip-hop i dues noves revi­si­ons del duet Mulli­gan-Piaz­zo­lla (Remi­nis­cen­cia i Twenty years ago) on l'encaix entre el ban­doneó i la trom­peta va ser màgic.