Cultura

Mendoza és Planeta

L'escriptor barceloní rep el premi més ben dotat de l'Estat amb una novel·la ambientada en la Guerra Civil. La finalista és la valenciana Carmen Amoraga

Eduardo Mendoza és el nou premi Planeta. L'escriptor barceloní va ser coronat ahir a la nit amb el guardó més ben dotat de les lletres castellanes (601.000 euros) per una obra en què viatja a l'època de la Guerra Civil. Riña de gatos, presentada sota el títol La muerte de Acteón, és el títol del text guardonat, firmat amb el pseudònim de Ricardo Medina, i aborda el conflicte bèl·lic a partir d'un jove anglès que, la primavera del 1936, viatja a Madrid per taxar una pintura que s'atribueix a Velázquez.

La trajectòria literària d'Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) té la capital catalana com a teló de fons constant. La ciudad de los prodigios, que narra el retorn d'un home a la Barcelona anterior a l'Exposició Universal de 1888, va ser una manera d'explicar-se la ciutat a ell mateix, als anys 80 del segle XX, en tornar després d'anys de viure a Nova York. Barcelona també era a Sin noticias de Gurb (1990), així com, en la seva versió postolímpica, a La aventura del tocador de señoras (2001), novel·la en què precisament ironitzava respecte al premi Planeta.

Mendoza va debutar el 1975 amb La verdad sobre el caso Savolta, que va rebre el premi de la Crítica; va obtenir el Ciutat de Barcelona per La ciudad de los prodigios, mentre que Una comedia ligera (1996) va ser distingida a París amb el premi al Millor Llibre Estranger del 1998. Els llibres de Mendoza estan carregats d'ironia i humor, en sintonia amb la tradició picaresca que destil·len obres com El misterio de la cripta embrujada (1978) i El laberinto de las aceitunas (1982). L'actualització dels gèneres clàssics és un dels fils conductors en la trajectòria de l'escriptor, que s'ha autodefinit com a “hereu de tot i rebel contra res”. Tot i que ha escrit pràcticament tota la seva obra en castellà, Mendoza ha utilitzat el català en peces teatrals com Restauració (1990) i Els llims o la visitació de la felicitat (1997). “Encara tinc idees que no em deixen dormir i tinc ganes de produir coses noves”, deia fa un any en la presentació del seu darrer treball, Tres vidas de santos (publicat, com tota la seva obra, a Seix Barral). Era la primera incursió en el conte, amb tres relats escrits en diferents èpoques. Llavors reivindicava el dret a trencar amb el que havia escrit fins aleshores. I ara torna a la novel·la per la porta gran, amb una obra que tindrà el ressò gens menyspreable del Planeta.

Evocacions del passat

Hi ha una tònica habitual en el Planeta que també s'ha complert aquest any, i és que reparteix el podi entre un autor conegut amb un altre que no ho és tant. El jurat, format per Alberto Blecua, Ángeles Caso (la guanyadora de l'any passat amb Contra el viento), Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Carlos Pujol, va reconèixer com a finalista del premi –dotat amb 150.250 euros– la periodista valenciana Carmen Amoraga (Picanya, 1969). El tiempo mientras tanto, presentat com La primera vez no te conocí, està signat amb el pseudònim de Lord Jim, que evoca el llibre de Joseph Conrad. L'obra tracta les difícils relacions entre una dona i la seva filla, que la mare evoca arran d'un accident en què la filla queda en coma. L'evocació del passat per analitzar la vida dels protagonistes ha estat un tema freqüent en aquesta 59a convocatòria, a la qual es van presentar 509 originals. Carmen Amoraga ja va ser finalista del premi Nadal l'any 2007, amb Algo tan parecido al amor. El 1997 va rebre el II Premio Ateneo Joven amb la primera novel·la, Para que nada se pierda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.