La contra
Meravella visual al Cos
L'hipnòtic espectacle ‘Voyageurs immobiles' entusiasma en l'obertura de la segona fase del Cos, l'autèntica, la que fins enguany se centrava en el mim i el teatre gestual
La companyia de Philippe Genty va entusiasmar, com s'esperava, en la inauguració, dimecres a la nit, del festival Cos. D'acord, sí, el Cos s'havia inaugurat feia una setmana perquè com que enguany li han afegit la mostra Mésdansa, doncs el festival ja fa dies que dura. Però per a la cronista, i altres devots seguidors del Cos, l'autèntic espectacle inaugural del Festival Internacional de Moviment (costa no dir Mim, com s'havia dit des de 1998) i Teatre Gestual sempre és el que es fa els dimecres a la nit de cada any al Teatre Fortuny.
Bé, doncs, un Teatre Fortuny ple de gom a gom va aplaudir amb entusiasme els vuit actors i els tres tècnics que fan possible aquesta meravella visual que és Voyageurs immobiles, una proposta del francès Philippe Genty, un dels genis mundials del teatre del moviment. La cronista no pot resumir l'argument de l'obra, perquè dubta que n'hi hagués (“un viatge per la història de la humanitat”, diuen els dossiers de premsa), però és que és igual perquè la factura visual, la creativitat a doll, la gràcia en la manipulació d'objectes i de titelles i, en definitiva, tot el ventall de tècniques que toca la companyia donen com a resultat un espectacle hipnòtic. El públic va sortir molt content del Fortuny i la cronista se'n va anar de pet a dormir per veure si podia connectar amb els mons onírics de Genty i oblidar, de passada, la decepció que li havia causat l'estrena, hores abans a les Peixateries Velles, de No mataràs, de la companyia Criatures, una de les tres produccions del CAER per al festival. No mataràs és un muntatge de carrer que es desenvolupa en tres episodis, el primer dels quals es va escenificar dimecres. Pel que va entendre la cronista, es tracta d'un crim passional explicat per un joglar, que canta cançons de Nat King Cole, Machín i Perales (aquella ¿Por qué te vas? que entonava la rebel Jeanette, un ídol de la infància de la cronista). El muntatge va resultar un pèl avorrit i una mica confús, potser llastrat per l'excessiu pes del cantant, amb poc atractiu argumental i en què el moment més graciós es va produir quan un veí de la casa on es desenvolupava l'obra va irrompre enmig dels actors per anar a passejar el gos i llençar la brossa. Semblava talment un gag de l'espectacle. Avui s'escenifica el segon episodi. Si està d'humor, la cronista hi tornarà i hi posarà tota la bona voluntat perquè l'espectacle li agradi més.
On tampoc pot faltar és a l'estrena, al Teatre Bartrina, de la tercera producció del CAER per al Cos: Badomies, un espectacle sobre faules de La Fontaine on surt Alba Sarraute, aquella pallassa radical que tant li va agradar a la cronista al Trapezi del 2008.
