Últimes cròniques de palau

En els últims dos mesos he visi­tat en diver­ses oca­si­ons la seu del Depar­ta­ment de Cul­tura. Pura casu­a­li­tat. Ja se sap, rodes de premsa, pre­sen­ta­ci­ons o reu­ni­ons de comitès m'han obli­gat a entrar a palau i, indi­rec­ta­ment, cop­sar l'ambi­ent pre­e­lec­to­ral que es viu entre aque­lles parets cen­tenàries. I, per a més inri, sabent que el con­se­ller Tres­ser­ras no repe­tirà càrrec encara que els ines­cru­ta­bles desit­jos de l'ave­nir por­tin un ter­cer tri­par­tit.

L'ambi­ent que es res­pira intra­murs de la con­se­lle­ria té aroma d'èxode mul­ti­tu­di­nari. Ja es comenta que el nou res­pon­sa­ble serà en Vicenç Villa­toro, però això sem­bla un rumor més propi del “salvi's qui pugui”, que una notícia amb fun­da­ment. Si que és veri­tat, que tot­hom està a l'expec­ta­tiva i que els càrrecs de con­fiança saben que tenen els dies comp­tats abans que no arribi la revo­lució.

Amb tot aquest pano­rama de mudança ideològica, no puc dei­xar de pre­gun­tar-me què suc­ceirà amb el CoNCA. Amb el con­sell de savis que ara duu les bri­des de la cul­tura nos­trada. Des de la seva cre­ació que aquest orga­nisme inde­pen­dent no ha tin­gut una bona pro­jecció. Podem asse­gu­rar que va néixer coix de recol­za­ment ins­ti­tu­ci­o­nal. És a dir, que no tot­hom dins del govern hi estava d'acord amb la seva cons­ti­tució, com tam­poc amb les per­so­nes que han ocu­pat els escons d'aquest senat intel·lec­tual.

La matèria muta, i el CoNCA pot ser un dels grans dam­ni­fi­cats dins del canvi que s'ensuma. S'apro­xi­men temps tan tur­bu­lents com diver­tits, que de ben segur ens depa­ren grans sor­pre­ses. Tot depèn del nom i cognoms de la per­sona que ocu­parà la car­tera. Només que­den pocs dies, la impaciència estreny.