Recuperació de la memòria històrica
Clam contra el silenci
Tarragona completa la dignificació de la fossa comuna del cementiri amb l'escultura ‘Dignitat', impulsada per l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a la ciutat
Hi descansen 771 persones que van ser afusellades o mortes a la presó de Pilats i els noms de les quals es recullen en una placa des del gener passat
La fossa comuna del cementiri de Tarragona va deixar ahir definitivament enrere els anys del silenci i el dol sense tancar. La ciutat va completar, després de molt temps de lluita de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT), la dignificació de l'espai on es troben les restes de 771 persones que van ser afusellades a Tarragona o bé van morir a la massificada presó de Pilats (l'actual torre del Pretori) entre els anys 1939 i 1948.
Després que el mes de gener passat s'instal·lés una placa on es recorda els noms i els municipis de les víctimes, ahir el procés es va culminar amb la inauguració de l'escultura Dignitat, obra de l'artista Salvador Mañosa, i amb la qual s'ha volgut plasmar la tristesa i impotència de les famílies que van perdre un membre durant els anys posteriors a la Guerra Civil. Per tal de donar forma al grup escultòric (que representa una dona plorant l'afusellament d'un familiar), Mañosa va visitar els punts on es van produir els assassinats, l'antiga presó i la mateixa fossa comuna. Les figures estan acompanyades d'una placa on es llegeix el poema Al president Companys de Bonaventura Gassol.
La instal·lació de l'escultura ha estat un camí complicat per l'AVRFT, ja que ha hagut de superar les reticències inicials de l'Ajuntament, que no era partidari del disseny escollit. Ahir, el dia que l'objectiu es feia realitat, els representants institucionals van coincidir en assenyalar la “constància” i la “tossuderia” de la presidenta de l'entitat, Montserrat Giné, que va presentar emocionada el final del camí de la dignificació de l'espai. “El silenci ha estat una forma d'oblit, però aquesta fossa ja no és una fossa oblidada”, va subratllar Giné, que va agrair especialment el suport de l'alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, la Diputació de Tarragona i el Memorial Democràtic per fer possible l'adequació de l'espai, “tant com un lloc de record per a les famílies com també per les generacions futures”.
Emotiva ofrena
El conseller d'Interior i Relacions Institucionals en funcions, Joan Saura, va presidir l'acte d'inauguració del conjunt escultòric, moment que va anar seguit d'una ofrena floral d'institucions i d'un centenar de familiars, vinguts de diferents punts de l'Estat i de l'estranger. Alguns d'ells van aprofitar l'ocasió per lluir orgullosos els colors de la bandera republicana i entonar himnes de la Segona República, una època de valors democràtics que Saura va voler recordar com a antídot a la desafecció política. “Ens considerem hereus d'aquestes persones que van donar la seva vida per defensar els valors democràtics”, va subratllar el conseller en funcions. Saura va fer balanç també de la tasca feta en aquesta legislatura per la dignificació de fosses on es troben enterrades víctimes de la repressió franquista, que ha permès l'adequació de quinze fosses a tot el territori català, i va fer una crida perquè aquesta tasca es mantingui.
Memòria reivindicada
L'acte d'homenatge a les víctimes que va precedir la inauguració de l'escultura, i que va comptar amb la presència de la supervivent d'un camp de concentració nazi, Neus Català, va servir per reivindicar la memòria dels republicans represaliats durant els primers anys del franquisme a Catalunya. “La ciutat de Tarragona està en deute amb les persones que hi ha aquí enterrades. Cadascun d'ells representa unes idees i unes voluntats que van quedar injustament truncades”, va relatar el tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes, Manuel López Pasca. L'alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, va subratllar que la dignificació permetrà als familiars “conèixer el lloc on descansen les víctimes i tenir dignitat democràtica”
El president de la Diputació, Josep Poblet, va confiar en el paper de la fossa per “evitar que es repeteixin errors com aquest en el futur”, un objectiu en el qual considera clau “les actituds i conviccions”.
