MANEL RAGA
CINEASTA
Curt rodoredià a Ulldecona
Des de Burgos, a poques hores d'iniciar una nova actuació de l'obra Degustación de Titus Andronicus, dins l'actual gira de La Fura dels Baus, el jove cineasta faldut m'explica alguns detalls del nou curtmetratge que dirigeix.
Per què una adaptació del conte La Gallina, del recull La meva Cristina i altres contes, de Mercè Rodoreda?
Vaig llegir el conte ja fa uns anys i em va deixar profundament impactat. Al curtmetratge he volgut centrar-me en la mirada del xiquet del conte, precisament en el moment en què deixa de ser-ho, quan mor la seua mare i el seu pare comença a relacionar-se amb una gallina. La gallina és la història d'un desig que persisteix en el temps, de rutina, decadència i mort i al curtmetratge s'explica com un somni, com si aquest xiquet somiés per última vegada. A l'hora d'adaptar el conte de Rodoreda he intentat fer prevaldre les sensacions que s'hi transmeten, l'ambient malalt que s'hi respira, la seua cruesa i tota la seua dimensió simbòlica i poètica.
Per què has escollit les Terres de l'Ebre per emmarcar aquest curtmetratge que surt de Barcelona, concretament de l'ESCAC?
L'aridesa d'alguns dels nostres paisatges té una gran força psicològica, i en una història de soledat com és aquesta, actua com un personatge més. Els ambients d'aquest curt són bells i opressius a la vegada. Una de les imatges que sol impressionar més del curt és quan el nen protagonista deambula pel riu en el moment que la seua mare està a punt de morir: el sòl del riu Sénia apareix com una roca estripada que s'estén fins l'infinit, com un riu enèrgic convertit de cop i volta en pedra. El pla és un dels més evocatius i màgics de la pel·lícula.
Si mirem la teua producció anterior, destaca Matando el sueño, codirigit amb la gallega Leticia Castro i la basca Eider Sáez, que va obtenir el segon premi en curts dins l'Abycine, el XI Festival Internacional de Cine d'Albacete...
Matando el Sueño és el retrat poètic d'un escorxador de pollastres, que gira entorn de la mort, la nit i allò oníric, explicat amb un punt d'irrealitat, en forma de somni. Es tracta d'un curtmetratge fet amb molt pocs mitjans però amb un contingut i una estètica molt potents.
Guanyar el segon premi en un festival com és Abycine, va ser tota una victòria ja que Matando el sueño és un curtmetratge documental i havia entrat a competició amb els de ficció. Vam interpretar-ho com la reivindicació d'un gènere tradicionalment menystingut. A més, va ser molt estimulant que, gràcies al premi, el curt es projectés a l'Acadèmia de Cine Espanyola.
Té La gallina aspectes en comú amb Mantando el sueño?
De Matando el Sueño a La gallina, salto del documental a la ficció, i del vídeo al cinema, però la mirada és similar, a cavall entre estar despert i estar dormint.
Tornant a La gallina, l'actriu tortosina Sílvia Sabaté, la Clara d'El cor de la ciutat, és una de les protagonistes d'aquest curt.
Treballar amb Sílvia Sabaté ha estat un autèntic plaer, ja que a més de ser una gran actriu i de tenir unes condicions físiques que l'apropaven molt al personatge de la història i a la nostra terra, sempre ha estat molt predisposada a tot. A més, la seua experiència en el món del cinema sempre és una ajuda per a persones que estem començant ara.
Alguna anècdota?
La majoria de les anècdotes que et puc explicar tenen a veure amb el fred. Sílvia és molt fredolica i el clima que vam tenir en el rodatge va ser extremadament fred. Un dia, mentre rodàvem, fins i tot vaig observar com li queien unes llàgrimes. Va donar la coincidència que el moment era bastant dramàtic però les llàgrimes eren pel fred. Després em van dir que la sensació tèrmica era de -11 graus. No era per a menys.
La música té un paper molt important, també.
Sí, la música actua com a sentiment interior dels personatges, expressa allò que ells callen. Des del primer moment, vaig concebre el curt amb la música incontrolable de Carles Santos per crear una sensació de pur abisme entre el que es veu i el que se sent. Ara mateix, existeix la incògnita de si Santos finalment composarà música exclusivament per a La gallina. És una qüestió que tenim sobre la taula. Seria magnífic!
Gaires coses més sobre la taula?
Unes quantes. Vam patir condicions climàtiques molt adverses durant el rodatge i aquest fet va provocar que encara faltin alguns plans per rodar. Tot i això, tenim previst tenir totalment enllestit el curt cap al setembre. També estic preparant un altre projecte: La foradada. El curt és un autèntic festeig surrealista que comença amb la proclamació de les festes majors d'un poble del nord de Castelló i que està ambientat en un camp d'oliveres mil·lenàries destinat a convertir-se en un gran complex de golf. Actualment, a internet ja es poden veure tres petites peces promocionals de La foradada.
Què és el més difícil quan elabores un curt?
Cada curt té els seus problemes específics, però generalment el més difícil és el finançament. La gallina va rebre una dotació de 6.000 euros de l'ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). També ha comptat amb el suport econòmic de la Fundació Rei Jaume I. Hi han col·laborat l'Ajuntament d'Ulldecona i de Rossell, la fàbrica de mobles JJP, els restaurants L'Antic Molí i el P38 d'Ulldecona, el Centre d'Estudis d'Ulldecona... És un projecte realment ambiciós: per 10 dies de rodatge han treballat 35 persones, entre actors i equip tècnic. Tot i el gran suport rebut, ens ha tocat ficar diners de la butxaca i continuem buscant subvencions.
Quin futur li espera a La gallina?
El curtmetratge serà distribuït per la productora Escándalo Films i esperem que tingui una bona acollida en festivals de cinema nacionals i internacionals.