Cultura

Núria Amat guanya el Llull amb una novel·la sobre Ramon Mercader

L'escriptora barcelonina revela alguns secrets sobre la vida de l'assassí de Leo Trotsky

Amat va criticar durament la Fundació Ramon Llull, que convoca el premi juntament amb Planet, al 2007, en motiu de la fira de Frankfurt

Núria Amat ha rebut aquest dijous a Palma el XXXI Premi de les Lle­tres Cata­la­nes Ramon Llull –el premi més ben dotat de la lite­ra­tura cata­lana–, per la novel·la Amor i guerra, en què revela alguns secrets rela­ci­o­nats amb Ramon Mer­ca­der, l'assassí de Trotsky.

L'escrip­tora bar­ce­lo­nina –que és parent llu­nyana de Mer­ca­der– ha expli­cat en roda de premsa que la seva història es desen­vo­lupa durant la guerra civil i que s'hi bar­re­gen per­so­nat­ges reals, com Mer­ca­der i l'escrip­tor britànic George Orwell, amb altres de fic­ti­cis, com l'anar­quista Valen­tina Mur. Aquest per­so­natge, amb un gran pes en la nar­ració, és segons el jurat, “l'encert més gran de la novel·la”.

Després d'anys de tre­ba­llar en el pri­mer títol que escriu en català, la novel·lista ha reco­ne­gut que va començar a sub­mer­gir-se en el relat pel “silenci” que a casa seva envol­tava qual­se­vol tema rela­ci­o­nat amb Mer­ca­der, i que això, amb el pas del temps, l'ha dut a docu­men­tar-se de forma exhaus­tiva sobre ell. “Sé coses de Mer­ca­der que no sap ningú i algu­nes estan a la novel·la”, ha asse­gu­rat.

També ha reve­lat que entre línies es pot lle­gir perquè va matar a Trotsky, després que ell, per fide­li­tat soviètica i sobre­tot a Sta­lin, no ho digués mai.

Mal­grat la con­tundència de les seves afir­ma­ci­ons, Núria Amat també ha vol­gut dei­xar clar que ella, més d'his­to­ri­a­dora, és novel·lista, i que ha ima­gi­nat situ­a­ci­ons i vivències del seu parent comu­nista, a qui ha defi­nit com a cata­la­nista, espor­tista, intel·ligent i valent.

Amor en temps de revolta

D'altra banda, l'escrip­tora ha subrat­llat que ha vol­gut home­nat­jar a totes aque­lles per­so­nes que són capa­ces d'esti­mar en temps de revolta i violència, “quan sor­gei­xen les emo­ci­ons més sin­ce­res”.

Tot i que l'obra retrata sobre­tot la Bar­ce­lona dels anys del con­flicte, Figue­res (Alt Empordà) també hi té un paper des­ta­cat, però l'escrip­tora no ha vol­gut avançar el perquè, a l'espera que sigui el lec­tor qui ho des­co­breixi.

Crítiques a la Llull

Durant la seva tro­bada amb els mit­jans, la novel·lista s'ha hagut d'enfron­tar a un parell de pre­gun­tes antipàtiques, ja que avui ha obtin­gut els 90.000 euros d'aquest guardó, que con­vo­quen l'edi­to­rial Pla­neta i la Fun­dació Ramon Llull, una ins­ti­tució que el 2007 la novel·lista va cri­ti­car amb duresa per com va plan­te­jar la par­ti­ci­pació dels escrip­tors cata­lans que escri­uen en cas­tellà a la Fira de Frank­furt.

Amat, “amb la cara molt alta”, ha res­sal­tat avui que els seus sen­ti­ments tenen dues llengües, el català i el cas­tellà, i que com ja va remar­car fa qua­tre anys no li va sem­blar bé que en una pri­mera instància es digués als cata­lans que escri­vien en cas­tellà que no se'ls con­vi­dava a la ciu­tat ale­ma­nya, i, dos mesos abans de començar el cer­ta­men, es canviés d'opinió.

Una altra pre­gunta difícil ha estat sobre els pre­mis lite­ra­ris i la seva postura pública –tal com queda reflec­tit en alguns arti­cles– en con­tra del deno­mi­nat mer­cat lite­rari. “Avui sóc la pri­mera sor­presa pel premi. Con­ti­nuo mos­trant-me a favor de la bona lite­ra­tura i crec que amb aquesta obra no he abai­xat el llistó”, ha asse­gu­rat.

Pre­mis iti­ne­rants

Nas­cuda a la capi­tal cata­lana al 1951, la novel·lista, poeta i assa­gista, ha reco­llit el premi en una festa literària cele­brada a Palma, després de l'acord a què van arri­bar aquest setem­bre l'edi­to­rial Pla­neta i la Fun­dació Ramon Llull per lliu­rar-lo de forma iti­ne­rant en els dife­rents ter­ri­to­ris que inte­gren la ins­ti­tució.

La novel·la gua­nya­dora del Ramon Llull, amb un jurat for­mat per Leo­ne­llo Bran­do­lini, Pere Gim­fer­rer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lie­nas, Damià Pons, Car­les Pujol i Carme Riera, es publi­carà en català, cas­tellà i francès.

En edi­ci­ons ante­ri­ors, han gua­nyat el Llull autors com Pere Gim­fer­rer, Carme Riera, Terenci Moix, Bal­ta­sar Por­cel i els últims anys Najat El Hachmi, Car­les Casa­ju­ana i Vicenç Villa­toro.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.