‘Indie', però poc

Cada any tenim una pel·lícula indie nord-americana que se'ns vol vendre com la sorpresa de la temporada. L'any passat va ser Precious, que ja ningú no recorda, afortunadament. I aquest any és Winter's Bone, de Debra Granik, un d'aquests films que sembla que basi tots els seus valors en la precarietat de la producció i la humilitat dels seus propòsits, miraculosament transformats en gran relat sobre determinats valors humans. La bona notícia és que en part trenca l'esquema quan s'endinsa en un univers molt més tenebrós del que solen escenificar aquestes pel·lícules, habitualment de tendència progre i addictes a un bon rotllo de dubtós realisme. La dolenta és que el film no gosa anar més lluny, i les intencions queden reduïdes a un clima inquietant, un parell d'escenes molt ben executades i un secundari pertorbador, tal com hauria de ser tota la pel·lícula.

Aquest personatge es diu Teardrop i l'interpreta John Hawkes amb una barreja de displicència i amenaça que realment fascina. És l'oncle de Ree, una adolescent que inicia una mena de viatge simbòlic que serà per a ella com una trobada amb la seva realitat adulta. Granik planteja bé la situació, molt semblant a la de Valor de ley, dels Coen. Però l'estil és neutre, i el relat no té la força evocadora que pretén; es queda en la superfície de les seves possibilitats.